Jo en vull un!!!!!!!!!!!

vull parar tants cops el temps que l'hauria de ur mil cops a la rellotgeria a reparar per l'ús reitarat que en faria!


:)

anna

aquesta nana m'evoca a un espai que atura el temps, la mare amb el fill als braços.

Un espai on hi regna la tendresa per damunt de tot.

enhorabona per aquest petit instant.



anna

merci pels comentaris, fa molt que no escric i veure que encara hi ha algú que em llegeix em fa contenta.

Només dir-te que el relat "pell de préssec" no parlo pas d'un bebè, sinó d'un noi que m'ha fet entendrir com si es tractés d'un infant.

Sóc massa jove per tindre fills encara, jeje.



Anna

un text que m'ha fet sentir alguna cosa a l'estómac, m'ha deixat intranqui·la i m'ha fet pensar en com he actuat en segons quines situacions de la meva pròpia vida...

M'ha agradat, no t'havia llegit mai :)

Molts petonets i gràcies per comentar-me!

Anna

Jo no tinc cap ídol, de moment... mai se sap, però crec que si en tingués segurament sentiria aquesta admiració que descrius, en el teu cas, cap el teu pare.

Em fa molt feliç que t'hagi agradat el meu relat.

Merci

Besets!!

I gràcies pel comentari al meu últim relat públicat, quan tingui temps et llegiré i comentaré.

Molts besets

Anna

Merci pel comentari, últimament he estat força absent en tots els aspectes.

Espero que el nou any et porti altres sentiments més positius que els d'aquest relat del que, per cert, t'he de felicitar.

Molts besets i fins la propera!

Anna

Felicitats per un tros de cel.

Molts petons!

(estem molt lluny, potser massa?)

Anna

D'amor, somriures, felicitat i carícies... lletres que traspassen el paper (o en aquest cas la pantalla).

Molt molt bonic!!

Besets

Anna

Les meves pupil·les han projectat una pel·lícula preciosa plena de rojos, grocs i taronjes.
Un sol roent que s'acomiada fins l'endemà... el capvespre cau... pataxof!

Muuuuuuua!!!!


Anna

PD: Com més el llegeixo més m'agrades!

El que sento al llegir el teu poema és enyoraça d'un amor que ja no tindré, tot és imperfecte...

Gràcies per comentar-me, el silenci vermell fa referència a que sóc callada i roja de galtes, simplement una tonteria!

Molts besets de llunetes somrients amb gotetes de cava estrellat!

Anna

La clau està en ser un mateix. Tu ets com ets i si algú no li agrada... que s'aguanti! Aquesta obsessió és inútil i matadora.

Felicitats pel poema.

Besets

Anna

Tant de bo la vida em fes tan valenta com aquest poema.

Apuntes amb seguretat i encertes.

Preciós de debò

Molts besets!

Anna

que submergida en aquests ullets d'aigua clara nedaves buscant un somni, un tresor o potser a tu mateixa.

Tot el que no es pot expressar en paraules ho expressa una mirada.

Besets

Anna

...que mosseguen i et maten un xic.

Jo els hi somric i els hi dic: au a cagar!

Content amb tot?

Molts besets verds i blaus

Anna