El capvespre cau

Un relat de: indefinida

El capvespre cau
Difumina l'esperança
El cel s'escau
Per pintar-hi enyorança

El sol s'adorm
se'n du les ombres
la nit respon
claror entre fosques

Onades de sal
Ressò de melangia
Canta la sirena
Sobre el mar gronxa adormida

Ell resta assegut,
Amb pau dins les pupil·les,
Silenci prolongat
Sospiren món i vida

Comentaris

  • fosca | 29-10-2006 | Valoració: 10

    Les meves pupil·les han projectat una pel·lícula preciosa plena de rojos, grocs i taronjes.
    Un sol roent que s'acomiada fins l'endemà... el capvespre cau... pataxof!

    Muuuuuuua!!!!


    Anna

    PD: Com més el llegeixo més m'agrades!

  • de fet...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-10-2006 | Valoració: 10

    després de llegir el poema he vist aturar-se el sol, la sirena omplint el mar d'algues daurades i jo... relaxat, suau, en pau... El teu poema és un petó homeopàtic, l'enyorança en carn.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

114920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...