Cercador
El capvespre cau
Un relat de: indefinida- Compartir:
El capvespre cau
Difumina l'esperança
El cel s'escau
Per pintar-hi enyorança
El sol s'adorm
se'n du les ombres
la nit respon
claror entre fosques
Onades de sal
Ressò de melangia
Canta la sirena
Sobre el mar gronxa adormida
Ell resta assegut,
Amb pau dins les pupil·les,
Silenci prolongat
Sospiren món i vida
Comentaris
-
fosca | 29-10-2006 | Valoració: 10
Les meves pupil·les han projectat una pel·lícula preciosa plena de rojos, grocs i taronjes.
Un sol roent que s'acomiada fins l'endemà... el capvespre cau... pataxof!
Muuuuuuua!!!!
Anna
PD: Com més el llegeixo més m'agrades!
-
de fet...[Ofensiu]Capdelin | 21-10-2006 | Valoració: 10
després de llegir el poema he vist aturar-se el sol, la sirena omplint el mar d'algues daurades i jo... relaxat, suau, en pau... El teu poema és un petó homeopàtic, l'enyorança en carn.
Una abraçada
l´Autor
115 Relats
337 Comentaris
120628 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...