El meu ídol...

Tens un ídol? jo...sí.
El meu ídol és algú simple, sense massa coses al seu currículum però a la vegada complexe i ple de coses bones que el fan únic.
Nascut a un poble petit de Mallorca, família petita i no molt noble, amb l'infància robada per la mort d'un germà petit, l'inocència perduda dins aquells boscos on jugava a conions, un pare que adorava i una mare que estimava com un tresor.
Ulls color mel i braços forts de la feina que només amb 12 anys ja ha començat a fer, dibuixa com els àngels però què més li dóna? Ell disfruta fent de picapedrer, paret de bloquets, sostre de bovadilla...tot perfecte i diferent, ell improvitza i dóna idees noves però tota feina ha d'estar ben feta a l'hora d'acabar si no es desmonta per tornar a començar.
Perfeccionista i exigent amb ell mateix. Això és bo o forma part dels seus defectes? no vos ho sabria dir, va bé perquè tot el que fa es segur que estarà bé però la perfecció no existeix i ell la demana a tot allò que veu.
És estrany, oi? estic descrivint el meu ídol i li poso defectes... normalment quan admiram una persona tot en ella és únic i meravellós, però aquest no és el meu cas.
Ets el meu ídol, t'admiro per qui ets, per el que has viscut i per com has sabut sortir-te'n. M'impacta veure amb quina serenitat has fet cara a la mort dels teus pares. Em fascina la teva forma de parlar amb la mirada i fer que bombeji el cor del que tens al davant però...
Em mata com a cops la teva mirada parla i les paraules són les culpables de les meves llàgrimes, em destroça que els teus mots siguin tan durs i afilats que es clavin com un ganivet al meu cor i el vagi desgarrant lentament, m'enfonsa saber que t'he fallat i que no sóc qui esperaves, em trastorna veure que et fa mal mirar-me i que m'odies per no ser com les altres...
T'admiro però també començo a odiar-te. Em dónes tantes coses bones i tantes coses dolentes. No sé què fer per no fallar-te, no sé si el que necessites és que me'n vagi del teu món. No hi cap, no tenc lloc. Partiré i deixaré que la teva terra i el teu petit tros de mar s'apoderin del tot del teu caràcter per així seguir somiant que un dia m'arribes a aceptar.
Per tu papà.