Em priven els somnis

Un relat de: fosca

Tot és ple de colors que em fan omplir els ulls de mil objectes borrosos.

De moment, brilla la calor que desfà els meus pensaments i brilla el sol que orbita el meu món, però jo em sembla que no hi sóc.

I la lluna, aquella estimada amiga que em volia refrescar els somnis, on és? Només sento la xafogor del sol quan la miro.

Tan sols l'aigua de mar negra i cristal·lina em mulla de tant en tant els ulls. Amb ella puc observar la coïssor de la vida.

I amb els ulls plorosos de sang salada intento veure-hi més clar, intento mostrar-me un món situat en un abisme ple de son, sorolls repugnants i veus macabres que em diuen: aixecat ja, que faràs tard!

Comentaris

  • Hola!!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 02-09-2006

    No sé ben bé com acabo d'arribar al teu espai... em sembla que a través dels comentaris d'algú altre!

    El teu text m'ha agradat molt, és molt breu, però està molt ben escrit i traspúa sentiment pels quatre costats! Enhorabona, de veritat!

    Bé doncs... que et vagi bé, jo marxo que tinc pressa i no puc escriure més!

    Sol_ixent ;-)


  • el sol...[Ofensiu]
    Capdelin | 25-07-2006 | Valoració: 10

    és el gran dictador i la lluna, la dolça prostituta de la nit que li pren un xic de sol a canvi de fer l'amor amb ell...
    i el mar, el mediterrani, testimoni de tot, trepitjat a l'estiu i oblidat a l'hivern, sap que en el fons només és una llàgrima de l'atlàntic.
    Cal despertar de tant en tant i tactar que la realitat no és tan horrible i lletja... el que passa és que a vegades la vesteixen tan malament...!
    Ptons i una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de fosca

fosca

56 Relats

228 Comentaris

62772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aquí hi diu que sóc de Tarragona i no és cert.
Vaig néixer a Reus i sempre he viscut a Reus :)