Cercador
cel gris
Un relat de: foscaArribarà el dia en què la nostàlgia serà un somriure mut.
Podré veure la llum i sentir que puc!
Llavors, l'esperança perduda es farà ombra.
Les pors moriran i tu i jo caminarem junts.
Em cremaràs amb el foc que et recorre les venes
I quedaré reduïda a cendres.
Dos núvols ens taparan el sol
I ell, cansat de ser inútil, deixarà de brillar.
Quan me n'adoni de tot el que he perdut serà massa tard.
Comentaris
-
quedo sense paraules[Ofensiu]jaumesb | 12-06-2006 | Valoració: 10
si tu tampoc en tens
escolta -
mai és massa tard...[Ofensiu]Capdelin | 10-06-2006 | Valoració: 10
els rellotges carreguen cada dia els seus rifles i el sol eix cada matí, a Reus també je je..
i el gris (negre + blanc) té moltes gammes i mentre som joves podem moure les cames i...
ptons i una abraçada! -
Com l'au Fenix...[Ofensiu]AVERROIS | 09-06-2006 | Valoració: 10
... renaixeras de les teves cendres i volant per sobre els núvols veuras un món d'un altre color.
Una abraçada. -
El gris no hi serà sempre![Ofensiu]Aquarela | 09-06-2006 | Valoració: 9
El cel s'enfosqueix i sembla que el seu color ho banya tot, pero no es aixi, torna a sortir el sol i apareixen els tons clars i finalment la paleta celest s'omple de grocs.
Una pinzellada d'esperança,
Aquarela
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
56 Relats
228 Comentaris
62684 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
Aquí hi diu que sóc de Tarragona i no és cert.Vaig néixer a Reus i sempre he viscut a Reus :)