cel gris

Un relat de: fosca

Arribarà el dia en què la nostàlgia serà un somriure mut.
Podré veure la llum i sentir que puc!

Llavors, l'esperança perduda es farà ombra.
Les pors moriran i tu i jo caminarem junts.

Em cremaràs amb el foc que et recorre les venes
I quedaré reduïda a cendres.

Dos núvols ens taparan el sol
I ell, cansat de ser inútil, deixarà de brillar.


Quan me n'adoni de tot el que he perdut serà massa tard.

Comentaris

  • quedo sense paraules[Ofensiu]
    jaumesb | 12-06-2006 | Valoració: 10

    si tu tampoc en tens
    escolta

  • mai és massa tard...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-06-2006 | Valoració: 10

    els rellotges carreguen cada dia els seus rifles i el sol eix cada matí, a Reus també je je..
    i el gris (negre + blanc) té moltes gammes i mentre som joves podem moure les cames i...
    ptons i una abraçada!

  • Com l'au Fenix...[Ofensiu]
    AVERROIS | 09-06-2006 | Valoració: 10

    ... renaixeras de les teves cendres i volant per sobre els núvols veuras un món d'un altre color.
    Una abraçada.

  • El gris no hi serà sempre![Ofensiu]
    Aquarela | 09-06-2006 | Valoració: 9

    El cel s'enfosqueix i sembla que el seu color ho banya tot, pero no es aixi, torna a sortir el sol i apareixen els tons clars i finalment la paleta celest s'omple de grocs.

    Una pinzellada d'esperança,
    Aquarela

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de fosca

fosca

56 Relats

229 Comentaris

60016 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aquí hi diu que sóc de Tarragona i no és cert.
Vaig néixer a Reus i sempre he viscut a Reus :)