Que bonic estimar-te

D'amor, somriures, felicitat i carícies... lletres que traspassen el paper (o en aquest cas la pantalla).

Molt molt bonic!!

Besets

Anna

Un poema dolç i fresc que abraça l'amor sense escanyar-lo.
Està impregnat d'energia positiva i té una sonoritat que el fa molt agradable.
És el primer cop que et llegeixo i ho he pogut fer gràcies al teu comentari. Cada cop resulta més difícil conèixer a tothom entre tants relats i relataires.
M'ha cridat l'atenció la teva biografia, tens tanta raó, hi ha coses que no es poden definir amb paraules. Tot depén de cada percepció.

Una abraçada i fins la propera!

La correspondència a la nostra estimació és la medalla d'or que tots volem.
Molt be!!

R.B.

és saludable llegir un poema com aquest tan suau, agraït, positiu, amorós, envejable... és com un aire fresc del matí que et desperta i t'anima....
Hi ha tanta poesia agrssiva de desamor...!
Una abraçada.

de la felicitat més bonica que conec:
estimar a qui t'estimes,
poder estimar i sentir-te estimada.
Escrius senzill pro bo.
Una llepadeta,
Xocolatina

d'escriure per viure