Cercador
Trets al cor
Un relat de: _shamandalie_- Compartir:
Disparo
cànons de paraules
forjades de resignació.
Em preparo per culminar
la meva particular massacre d'emocions.
Impossible aturar la tempesta,
Aquest cop no hi ha opcions.
Carrego les bales insensibles
I mutilo el meu propi amor.
Els records, els entaforo a una caixa;
I la clau, al fons del pou.
De la felicitat, però, en faig carn picada
I te la preparo per a dinar.
Xiuxiueges a la cambrera
Que mai havies provat res igual.
Llances míssils de silenci,
Jo projecto armes de foc.
No disparo ni silencis
ni paraules, només
trets al cor.
Comentaris
-
Donç[Ofensiu]Melcior | 19-12-2006 | Valoració: 10
Quina sort que no fas gairebé la poesia , perque si arriba a ser que si ,no sé que pasaría.
Endavant. -
directe[Ofensiu]GATBLAU | 19-11-2006
dius que no se't dona gaire be la poesia , però jo crec que si ... un poema directe , carregat de ràbia això si ..
Et seguiré llegint -
fosca | 12-10-2006 | Valoració: 10
Tant de bo la vida em fes tan valenta com aquest poema.
Apuntes amb seguretat i encertes.
Preciós de debò
Molts besets!
Anna -
doncs sort [Ofensiu]Perestroika | 03-10-2006
que no se't dona bé... m'ha agradat molt.
Disparar amb canons plens de sentiments que estan apunt d'esclatar com a bombes dins el cap, dins el cor...
Per cert, t'he fet un comentari a una foto del fotolog :P
Un petonàs!! -
etsss[Ofensiu]AnNna | 28-09-2006
ets geniaaaaaal....
t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimoooo!
:) -
I dius que no se't dóna bé?[Ofensiu]Underneath | 19-09-2006 | Valoració: 10
Ostres, m'ha encantat... és molt... com ho diria... GORE! xD
No, va, ara de debò... suposo que a vegades ens hem de disparar al cor... per seguir en vida, no? O a vegades, simplement, cal furgar la ferida per treure la bala que al final ens mataria...
Ja saps que em tens aqui pel que vulguis (K)
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
27 Relats
129 Comentaris
44018 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
"Poder reír, reír, reír abiertamente,reír como un vaso al derramarse,
absolutamente enloquecido sólo por sentir,
absolutamente roto por rozarme en las cosas,
herido en la boca por morder cosas,
con las uñas sangrando por agarrame a cosas,
y después dadme la celda que quérais que yo me acordaré de la vida." Pessoa..
Dos peus, dues cames i dues mans amb cinc dits (de pianista) cada una. Ungles mossegades, inevitablement. Dos ulls (molt o poc) foscos, un nas (respingon) i una mata de cabells (henna caoba) que van per on volen.
Amélie, la música, la literatura, el piano, la llibreta negra, un pilot (BIC's nooo!), els gira-sols, els clips, una volta amb monocicle, la meva gent i el meu trosset de veritat.
I.. i tot plegat, una miqueta.