Cercador
Girs
Un relat de: fosca- Compartir:
Desgraciadament, la gent canvia.
És com si morís una persona però sense morir-se. A la seva mort se li uneix tot un cúmul de sentiments que mai més he tornat a sentir per ningú.
Ja m'ho deia el meu caparró que tot té un final però jo no me'l vaig voler creure perquè mai m'hagués pogut imaginar ser traïda per algú que estimo. Ara ja ho sé, és cert, i tinc por. Por de no saber estimar i de no saber expressar els meus sentiments com quan era nova en l'amor.
Últimament no sé què fer, si continuar refugiant-me en mi mateixa, o sortir a la realitat. I és que realment, em sento sola i trista, molt trista. Tot i que hi ha dies que em sento amb vida, però efímerament, per desgràcia, no hi puc fer més.
Enyoro el que era abans i detesto recordar part d'aquella vida que em va fer tant de mal.
Tinc traus dels quals encara me'n ressento ara.
Comentaris
-
T'entenc perfectament[Ofensiu]Trevi | 19-06-2006
Jo he passat per una experiència molt similar, i tot i que diuen que el temps ho cura tot, jo a vegades penso que no em curaré mai. Jo tampoc entenc com una persona pot canviar de la nit al dia de manera radical, passes de ser-ho tot a no ser res, de ser la millor persona del món a ser la pitjor.... I a sobre et diuen que siguis generosa i que no serveix de res fer retrets, quan únicament vols explicar com et sents. Conec molt bé la sensació de "sobreviure" desitjant que arribi un demà que porti un raig de sol a la teva vida, mentre el dia d'avui és exactament igual al d'ahir, al de fa una setmana.... No deixis que ningú et tregui la confiança en tu mateixa de tornar a estimar, la inocència dels nens de disfrutar dels petits detalls de la vida... No deixis que et treguin lo millor de tu mateixa, els sentiments més purs perque l'altra persona no sap estimar. Tingues fe que algún dia l'amor tornarà a trucar a les portes del teu cor. I fins que arribi aquest moment, viu, disfruta de cada moment, cada instant pot ser màgic. Que no arribi el dia en que t'empenedeixis de tots els dies en que no vas viure per quedar-te anclada en el record. Carpe diem,
Trevi -
hi ha força[Ofensiu]jaumesb | 12-06-2006 | Valoració: 10
en l'amor
fins i tot quan el món se'ns ensorra
hi ha força per bastir cels
i per estimar -
quan un/una és novata...[Ofensiu]Capdelin | 10-06-2006 | Valoració: 10
en l'amor i en la resta de les coses, s'hi llença de cap, obrint-se totalment i llavors ets més vulnerable, fràgil...
i de les ferides... per cert, en tinc una al genoll d'una caiguda, però ara ja no fa mal i quasi no es veu la marca... el temps, el temps ho suavitza tot (gran invent) però el que passa és que passa... lent, quan no interessa que relenteixi el pas...
refugiar-se en una mateixa, temporalment està bé, però a la llarga es necessiten recursos, municions, defenses i queviures (l'hivern és tan llarg i fred...)
ptons i una abraçada, anníssima!!! -
:-)[Ofensiu]Xitus | 09-06-2006 | Valoració: 10
M'agrada com expliques el que sents, sense buscar recursos rebuscats, simplement amb les teves pròpies paraules (com quan a l'escola deien: raona la resposta amb les teves pròpies paraules).
"És com si morís una persona però sense morir-se." És elaborar un dol. És completament cert, hi estic d'acord, va passant a la vida, moren flors, en neixen d'altres (també s'han de saber regar les flors que no volen que es morin).
Un 10 perquè m'ha fet sentir.
Petons.
Xitus.
PS- L'exàmen d'anglès d'avui, de conya!!
Valoració mitja: 10
l´Autor
56 Relats
228 Comentaris
62766 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
Aquí hi diu que sóc de Tarragona i no és cert.Vaig néixer a Reus i sempre he viscut a Reus :)