Amor en present imperfecte

Gràcies a la cançó que has penjat avui, t'he trobat i he llegit uns quants poemes. M'agraden. Per què justament m'aturo a comentar-ne un que ja té comentaris a dojo? Doncs perquè "Present imperfecte" és un poema rodó que frega la perfecció. És impossible llegir-lo i no tenir ganes de dir-te: "Ostres, quanta raó i que ben exposada." Et segueixo des d'ara mateix.

Sense desaprofitar el moment que tenim a les mans. Massa vegades vivim en un temps imprecís i llunyà, entre l'enyorança d'un ahir irrecuperable i el neguit de no saber si demà, això que ara sembla tan clar, tindrà el mateix sentit.
Crec de debó que tot sovint naveguen a la deriva entre els temps dels verbs.
I acabo pensant que la realitat és tan voluble i fugissera, només podem agafar amb força i tendresa l'instant que ens ofereix tot el que té.
M'agrada com has treballat el poema. Has despullat l'amor, li has tret els tòpics, les promeses i les floritures, però li has deixat la joia del sentir udolant als quatre vents.

Moltes felicitats, encara que sigui amb una mica d'endarreriment!
Molts petons i unes quantes estirades d'orelles!

He llegit el teu poema i sembla que els anys ens apropen en compte d'allunyar-nos. Els dos darrers versos defineixen el meu amor actual...
El mateix que el teu...

...xicona! Fora calius de paraules benpensants; fora tabús! Si amb un contacte íntim, amb només actes físics que segreguen substàncies que ens arriben.... perquè arribar a allò de l'ànima i més coses?
Al pa, pa; i al vi, vi! Com diuen per enllà on...
Molta salut i molta rebolica!

M'ha encantat, i no tinc massa temps dper dir-hi res més...només que l'he llegit vàries vegades, l'he somrigut moltes més, i ja no et dic les que m'ha arribat..´

petons maca!

Ah, va als preferits...JA!

o la imperfecció de l'amor mitificat.

Bon títol i excel·lent la idea que aquest amor mític, perfecte i incondicional, no existeix, excepte en alguna raríssima ocasió (ja ho diu la dita, que l'excepció confirma la regla)...

I molt brillant aquesta pensada que has tingut de posar "les veritats" entre parèntesi.

El teu poema m'ha semblat com un seguit de "crits", espetats amb contundència i convicció, com volen dir, "ves, aquí teniu la realitat, i deixeu-vos d'històries"...

Molt bé, noia, a més és un poema amb més d'un objectiu: dir sense embuts el que tu penses sobre l'amor, aconseguir dir-ho d'una manera divertida, enginyosa i amb un alt nivell de crítica, i a més a més, fer un exercici poètic bo amb una imaginació desbordant.

Francament, molt rebé, senyoreta Winslet!

Una abraçada i fins la propera!

és genial!

entre els condons que no hem usat
i el vibrador sense piles

bones guapa! que tals tot?

uo! quin sentit de l'humor tenen aquestes lletres! és boníssim! "prínceps verds en comptes de blaus, fades homosexuals"... què clavat! m'encanta!

només veure el títol pels últims comentats ja m'ha cridat l'atenció, i he pensat que potser trencava la meva mandra d'últimament a llegir per aquí! i sí, sí, començar-lo ha estat fàcil i m'ha engrescat la lectura! gràcies!

M'agrada aquest amor en present imperfecte que busca els dobles sentits als amors dels contes i una dolçor als desamors reals... jejejejeje

petons guapa! ens veiem per aquí!
(espero...! a veur si m'hi torno a enganxar aviat! que ja en tinc ganes...!)

Gemm@

Que me'n vaig a la uniii!! abans m'he aturat a llegir algun poema teu, he pensat que feia massa que no ho feia, i buff, sort que ho he fet!! quin poemàs, et poso un 10 i directe als preferits!! ens veiem afri... patunas al nas!!

(genial les comparacions entre l'amor ideal dels poetes i l'amor real de les persones.. i el toc eròtic.. brutal!)


t'estimo!... avui XD

Avui... fins i tot el final està ben resolt, molt subtil. Aquest poema és com un acte perfecte: ben pensat i ben executat. Breu i complert. Clar i dens. Intens. Dóna les gràcies, de par meva, a les set casualitats que t'han fet arribar fins aquí, especialment a la setena, i a la convicció de no parar mai d'escriure.

Veus el que dèiem , HOSTIA QUE GUAY , doncs si , tens raó , i a més de transmetre una idea , una sensació , un sentiment , de fer bé el continent hi estic d'acord amb el contingut.

Continua en aquesta linia i al final m'agradarà tant la poesia com la prosa.

Petons

El que sento al llegir el teu poema és enyoraça d'un amor que ja no tindré, tot és imperfecte...

Gràcies per comentar-me, el silenci vermell fa referència a que sóc callada i roja de galtes, simplement una tonteria!

Molts besets de llunetes somrients amb gotetes de cava estrellat!

Anna

ens venen un teatre de llàgrimes, històries amb finals perfectes o imperfectes, rutines, I SI TOTS gaudissim de l'amor.??. un amor IMPERFECTE!!! m'ha encantat!!!!
el cos encara em dona senyals de vida al llegir relats com aquests!!
un peto molt i molt fort de vidre!!!

Em fascina la poesia que fas. Ja no sé si és que poc a poc l'entenc millor i per això m'atrau més, o si és que millores a marxes forçades; els cas és que llegir els teus poemes és un plaer cada vegada més gran.
Aquest en particular l'he trobat d'allò més inspirat, intel·ligent, profund... i unes quantes virtuts més. La idea dels parèntesis és brillant; m'ha agradat molt la manera com has contraposat la realitat amb l'amor mitificat...
En fi, un poema meravellós.

Una abraçada.

Arbequina.

que espanta!
Crec que tu hi aportes ironia i humor (que a mi m'encanten)... si és així, jo també vull estimar.
Anant en contra de la utopia, jo també crec que l'amor és sempre imperfecte i fins i tot plusquamperfecte.
Ara bé, si a més a més de masturbacions somrient... hi ha un viatge a las Vegas i ell paga amb Visa Oro... llavors l'amor pot arribar a ser... divertit. je je
I feliç el present imperfecte, la perfecció, avorreix.
Ara, seriosament: aprovo la teva forma desenfadada, antipoètica i desmitificadora de remenar les entranyes de l'amor: m'hi apunto!
petons i una abraçada.
PD. Jo també pensaré en tu, en la gaúcha i en tots els que aneu a Roses. Que et vagi bé.

t'hi has lluit eh...

L'amor és tan abstracte que hagués dit que s'escapa de qualsevol poema, fins que he llegit aquest..

entendre què era l'amor quan vaig poder dir:

l'amor ets tu