Cercador
La capseta
Un relat de: fosca- Compartir:
Vaig trobar uns dibuixos d'infància que em van traslladar de ple cap al món dels desitjos reals. Observava emocionada cada traç innocent mentre, sense poder evitar-ho, les llàgrimes recorrien el contorn de les meves galtes rosades.
Els records van esdevenir una pel·lícula de colors vius però apagats, una pel·lícula mal feta però alhora, commovedora. Així era, doncs, la meva vida. Un tros de paper en una llibreta guixada per una nena de set anys i escaig, unes sabatetes roses de fer ballet, un món ple d'ossets de peluix i de nines mig mortes.
Jo restava ajaguda al terra de marbre fred, amb les cames creuades. Restava sola, però amb la companyia plaent dels objectes que tant i tant estimava.
Em vaig quedar quieta, immòbil, només per uns instants; els suficients com per deixar la mirada perduda a l'infinit i pensar en mi, només en mi. De sobte, un calfred em va recórrer el cos i, no sé per què, vaig amagar tots els meus tresors dins la capseta dels desitjos reals, allà on res ni ningú podria canviar-me el passat.
Passades unes hores, les llàgrimes es van convertir en il·lusions i la fredor en una escalfor reconfortant i còmode en un dia amb retocs de canyella i llimona.
Comentaris
-
Aventures casolanes[Ofensiu]Bonhomia | 14-08-2006 | Valoració: 10
Molt bonic. En coses com aquesta hi penso jo sovint. Un plor pot ser màgic. Llavors tot es transforma en el que nosaltres volem i estimem de veritat. I, de sobte... ens volem abraçar a nosaltres mateixos i al cel, i deixem que la pluja de colors ens ompli... siguem vells, siguem joves, això la mística ho elimina; ens adonem que estem envoltats de coses màgiques que ens regalen la pau de l'univers... universos d'altres dimensions vénen a visitar-nos... no ens hem d'espantar si ens diuen hola com si ens coneguéssin de tota la vida. De fet, ja ens coneixien abans de néixer.
Sergi -
Aquí...[Ofensiu]Xitus | 08-08-2006 | Valoració: 10
...ja t'has destapat del tot ehh,
m'encanta com m'has creat la imatge al cap. És un moment que acostumava a fer, jo (si els moments es fan). I sobretot m'agrada el que jo entenc com a petit ritual de purificació, d'actualització, renovació, el plor necessari, la cicatrització fins a propera revisió, i els retocs de canyella Anneta...ja són per a treure's el barret.
És la teva dolçor.
Petonets des del Guinardó.
Xitus. -
tots tenim...[Ofensiu]en veu baixa | 03-08-2006
...una d'eixes capsetes que de tant en tant necessitem obrir per recordar i així poder continuar endavant.
M'ha agradat. Continuaré llegint-te. -
records som nosaltres [Ofensiu]gypsy | 02-08-2006 | Valoració: 10
Aquesta capseta és un gran encert per guardar els baluards de la teva infantesa que porten directament als teus records més íntims, per no oblidar el passat i així tenir el consol de que sempre, en un moment donat, hi podem retornar, per després seguir endavant amb optimisme.
M'ha encantat fosca!.
gypsy -
vas tancar de cop...[Ofensiu]Capdelin | 26-07-2006 | Valoració: 10
la capseta com si vulguessis preservar la infantesa de la malícia del món...
però potser mai ha estat tancada del tot la capseta... i en el teu present, en aparença tan diferent, hi ha els trets bàsics dissimulats d'aquella nena:
"les llàgrimes es tornen il-lusions amb un gelat amb regust de canyella i llimona"... com feies quan eres petita, petita del tot.
Umm... tendre relat, ben dibuixat... li faltaria potser unes notes de baix de blues je je...
ptonets i una abraçada, neeeeeeena!
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
56 Relats
228 Comentaris
62821 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
Aquí hi diu que sóc de Tarragona i no és cert.Vaig néixer a Reus i sempre he viscut a Reus :)