négatif

Un relat de: fosca

Sóc forta? M'ho pregunto perquè de vegades dubto de la meva capacitat mental per afrontar els cops, les batzegades o els crits que em rodolen a instants i que es poden arribar a fer molt pesats.

Pesats és la paraula exacta! I ja n'estic farta! A totes hores el meu conscient es pregunta a sí mateix si això que faig està bé, si és el correcte, si em deixo les claus de casa, si quan arribi on ahir vaig deixar el cotxe me'l trobaré (m'ha passat dues vegades), si em baixa la tensió, si tinc migranya... Ho penso i em passa. De fet, més cops dels que voldria la meva ment gaudeix d'aquestes taquicàrdies de matèria gris, que tot i semblar molts cops que aquesta és innexistent en mi, de vegades gaudeix de grans moments de lucidesa.

I m'ho pregunto un altre cop: sóc forta?

Al imaginar-me milers de vegades grans catàstrofes que acaben per esdevenir se m'ocurreix pensar en coses bones, no sé, començo per miracles estàndard: que no em fiquin una multa al parquímetre, per exemple. Però avui mateix he rebut l'última així que sembla que ni amb les petiteses la meva ment pot fer-hi front.

Ben mirat, tampoc és qüestió de ser forta o no, potser és més lògic començar per la premisa: sóc positiva? Clar, però aquesta resposta la sé: no. Tot i això, i pensant-ho bé, podria començar per no marejar-me el teulat amb aquestes estupideses quotidianes. Hauria d'endinsar-me en una realitat menys negativa, potser així seria menys despistada, més amable, no tant pesada; seria el moment, doncs, de no fer-se més preguntes de cortesia vulgar, seria el moment de deixar de pensar en si es fa el correcte, en veure un sol brillar i no preguntar-se quan deixarà de fer-ho.

Potser així aprenc a afrontar aquests maleïts núvols que m'enfosqueixen.


Comentaris

  • i positiu[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-11-2008 | Valoració: 10

    Hola, bonica!
    Feia molt de temps que no trobava cap relat nou publicat aquí a la teva pàgina... però veig que ha valgut la pena esperar.

    Aquest text m'ha agradat molt: el to íntim, introspectiu... els tocs d'humor, aquella ironia que assenyala una bona salut d'esperit... la barreja ben compensada d'universalitat amb quotidianitat... un bon escrit, Anna!

    Plena d'esperança en saber un altre cop de tu, t'envio una abraçada de retrobament,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de fosca

fosca

56 Relats

229 Comentaris

60052 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aquí hi diu que sóc de Tarragona i no és cert.
Vaig néixer a Reus i sempre he viscut a Reus :)