El Llibre "TROSSOS DE MA VIDA.- Memòries d'un il.lús" serà presentat a l'Ateneu Barcelonès el dia 11 de juny (dimecres) a la Sala d'Actes, a les 7h.30 del vespre. El presentaran Oriol Bohigas, Heribert Barrera i Joan Lluís Solans, a més del propi autor.

Jo no crec que el joc deixés d'existir. Però sí que podria deixar d'existir el joc d'apostes, al qual em referia concretanent en el meu relat.

Jo no crec que el joc deixés d'existir. Però sí que podria deixar d'exuistir el joc d'apostes, al qual em referia concretanent en el meu relat.

Per causes ben alienes a la meva voluntat (d'autor del relat ), l'arxiu que pensava publicar es va ampliar -i encara no sé com- amb un altre arxiu, resultat de copiar frases d'uns quaderns del metge homenatjat. I el resultat no fou un resultat, sinó un caos.
Prego, doncs, humilment, a tot lector de "Dr. Ponseti.2", que consideri com no publicades les pàgines 7 i 8 d'aquest relat, nombres que es corresponen als de l'edició del relat amb qualsevol impressora. I, si es vol més senzillesa encara, que es prengui la molèstia de considerar com no escrita tota la part que fa referència als quaderns del Dr., amb aforismes i frases d'autors notables, que s'esmenten al relat.
Lamento l'error, ho ben prometo.

Per causes ben alienes a la meva voluntat (d'autor del relat ), l'arxiu que pensava publicar es va ampliar -i encara no sé com- amb un altre arxiu, resultat de copiar frases d'uns quaderns del metge homenatjat. I el resultat no fou un resultat, sinó un caos.
Prego, doncs, humilment, a tot lector de "Dr. Ponseti.2", que consideri com no publicades les pàgines 7 i 8 d'aquest relat, nombres que es corresponen als de l'edició del relat amb qualsevol impressora. I, si es vol més senzillesa encara, que es prengui la molèstia de considerar com no escrita tota la part que fa referència als quaderns del Dr., amb aforismes i frases d'autors notables, que s'esmenten al relat.
Lamento l'error, ho ben prometo.

Amic Casadesús: Gràcies per la vostra lloança, de bon home, i caritatiu. Es veu que sabeu que a tothom li plau un mot agradable. He intentat enviar-vos un missatge per E-mail, però m'ha estat retornat. O he errat l'adreça, o no ens funcionen els "sistemes". M'agradarà que llegiu la vida del Dr. Ponsetí. Us admirarà. Bon any nou!

Preferiria fer-te-la a la teva adreça electrònica Adriaqf@hotmailcom, però l'ordinador em diu que no admet el meu comentari. Agrairia que em repetissis la teva adreça carrecta a Miquel#globalhealtcare.es

Un curt article "De tu a tu", d'ALFRED BOSCH (avui,12 D'OCTUBRE 2006), ha fet justícia a un "colonitzador de Guinea, el Tinent Ayala," comentant un llibre de Gustau Nerín.
En copio unes frases:
"A prop de la jungla, tinent Ayala, havies muntat el teu fortí de violéncia i despotisme. Diuen que una nit, fart de sentir els plors dels infants, vas ordenar que clavessin fulles de plàtan a les cabanes d'on provenien els gemecs. L'endemà, amb sang freda, vas tirar els nadons molestos a la foguera - i
llestos-..."
...Una petita mostra de com colonitzava la Guinea "espanyola" -per excepció- un representant de la Raza, el dia de la qual avui celebra Espanya...

El seu -o teu- relat és preciós. Però un home com jo, que va viure mitja vida explicant matemàtiques, pots suposar que hi té alguna cosa a dir.
La matemàtica, quan s'entén (perquè se sap explicar) és una ciència admirable. Tota ciència, té de ciència el que té de matemàtica.
La matemàtica és un joc que pot superar qualsevol gaudi. La matemàtica es pura lògica i un admirable entreteniment. Cal, tan sols, que agradi pensar, i com pensar.
La seva mala fama tan sols prové d'un fet lamentable: dels mestres que no entenen profundament el que volen explicar.
No vull donar, ara, cap classe de filosofia d'estar per casa. Però, tanmateix explicaré una anècdota:
Jo tenia -com estudiant de Ciències Exactes- un mal professor de "mecànica racional". Tot semblava difícil d'entendre, i ja acabava el curs quan vam tenir la sorpresa d'escoltar un eminent matemàtic vingut de fora, l'enginyer Torroja. En sis dies, que foren sis classes, ens va ensenyar el que no havíem sabeu entendre ni aprendre amb el mal professor. En sis dies vam entendre el que ens pensàvem que era pura entelèquia. Tot es féu senzill, i, a més a més, divertit!
No segueixo. Penseu que totes les coses que es volen aprendre són, en el fons, senzilles. No és senzill escriure? I quants estudiants no creuen que és complicat, sense saber explicar les coses clarament, i s'embullen sense voler!
Als que volen saber escriure i els sembla impossible d'aprendre'n, tan sols que se'ls digui una frase de Montaine: Sigues senzill i clar tant quan parlis com quan escriguis.
Igualment, a qui vulgui saber matemàtiques, tan sols cal dir-li: quan estudiïs, no passis a una segona ratlla sense haver entès bé la primera.

Bernard Shaw comentava un dia un fet estrany:
-"És la primera vegada que rebo una carta amb una sola paraula: la firma."
-I quina era la firma?
-Imbècil.

Doncs, em sembla que això mateix m'ha passat a mi . Per corrobar el que dic, tan sols cal llegir el comentari que precedeix aquest.
Estranya coincidència!

De Blaise Pascal: "Els homes mai no cometen maldat tan alegrement i completament com quan ho fan des de la convicció religiosa".
De Mark Twain: "Hi ha hagut redemptors en totes les èpoques del món. Tot és un conte de fades, com el de Santa Claus".
De Sèneca: " La religió és vista per la gent comuna com a veritable, pels savis com a falsa i pels governants com a útil".
De Bertrand Russell: "Estic persuadit que déu no va crear el món, però sí que el món està creant Déu".
De Ibsen: "De menut creia en Déu, però quan vaig aconseguir unir dos pensaments, se'm va oblidar que existia. Crec que déu és una necessitat per a molta gent, cosa que no demostra que existeixi".
De Charles Chaplin (Xarlot): "Per simple sentit comú no crec en déu: en cap déu".
De Freud: "Ni els dimonis ni els déus no existeixen, són tan sols productes de les activitats psíquiques de l'home".
Aquestes frases - i algunes més- es troben en EL TEMPS nº 1159 del 29 d'agost del 2006. Precisament dedica unes pàgines a l'Ateïsme.(pg.46 a 49).

El vertader amor crea el record, quan l'ésser que s'estima desapareix. Mentre algú recordi aquell ésser, ell no morirà. Sàpigues: seguirà vivint mentre el segueixis recordant...

..."La teva Raça, Xènius, és avui prostrada per molt de mal. Hi ha els llargs segles d'asserviment que n'han extingit la virtut antiga... Els mals passaran, i ràpidament, perquè els temps s'acosten i mil signes n'anuncien la plenitud... Vindrà el jorn, quan el Mediterrani, mar nostre, veurà néixer de les escumes, les noves idees, i la ment dels homes s'ajustarà al ritme de les onades i les seves lleis seran escrites damunt l'esquena dels dofins, resplendent a la llum del sol..."

El món és com és. La natura ha fet la vida i ens ha fet a nosaltres, amb totes les seves injustícies i les seves mancances. L'evolució de la societat no la dirigeix ningú. És fruit d'unes causes enigmàtiques, d'un univers incomprensible i d'unes foces - o energies- imponderables.
Pulvus est et in pulvis reverteris.

El conte de Xafec recorda Pope quan demostrà que el nostre es un bon món, i més encara Voltaire quan fa dir al Doctor Pangloss que el nostre és "el millor dels móns possibles".
Benvingut, doncs, al grup dels feliços Relataires de RELATSENCATALÀ