Doctor Ponsetí 2

Un relat de: Esquitx

DOCTOR PONSETÍ

1. Antecedents

El doctor es diu Ignasi Ponsetí i Vives. Tanmateix, els Ponsetís no arreu són anomenats Ponsetí, sinó Ponseti (amb accent greu a la è) a la major part de Catalunya, i Pònseri pels nordamericans, als qui agraden els mots esdrúixols més que els aguts, i quan els mots acaben en una tònica tí converteixen en una mena d'acabament com el de ery de very . Tampoc li diuen Ignasi, car no saben català, sinó Ignacio (com en Pau Casals no es va dir mai Pau sinó Pablo). I devia ser per alguna cosa que no coneixem del cert, però qui sap si Pau Casals va preferir Pablo a que l'anomenenssin "Po", com li tocava residint a França, i potser Ignasi Ponsetí temia que sonés com un "nazi" si algú el cridava pel nom… Qui ho sap?
Com sia que l'anomenin, ell és ell: un gran metge, el nostre personatge d'avui.
Va néixer a Ciutadella el dia tres de juny de 1914, ja ha fet noranta-dos anys.
Ciutadella és una vila de Menorca, la nostra illa mediterrània que ha passat ventures i desventures, i que encara viu de records de dominacions, alenant tradicions de tota mena. Menorca és mar, és terra rocosa i es vent de tramuntana, una illa rica en els colors dels penyals i de les terres ocres i sienes, i emblanquinada amb les pinzellades de calç amb que s'han vestit les pulquèr-rimes casetes camperoles, mentre al fons la retxa blava de la mar li recorda la seva.insularitat.
Ciutadella fou fundada pels cartaginesos damunt d'antics poblats prehistòrics. Hi arribaren després els romans. Més tard els vàndals. Més tard els bizantins. I més tard els musulmans. Fins que l'any 1287 la conqueriren els catalans.
Ciutadella visquè una història fins a cert punt ufana formant part del reialme català-aragonès. I una història menys abrivada quan els poders hispànics mediterranis passaren de fet a Castella.
Regnant Felip II, els turcs -amos de la Mediterrània- assaltaren Maó el mes de setembre del 1535, arrasant la ciutat, que va perdre més de la meitat dels habitants entre morts i captius; i , vint-i-tres anys després, arribà la "desgràcia de Ciutadella". A la matinada del 30 de juny de 1558 apareixeren davant de la ciutat quaranta galeres turques. Quinze mil homes assetjaren la vila, esbucaren les murades en diferents llocs, i el fatal dia 9 de juliol, malgrat la resistència heroica dels ciutadellencs, els turcs entraren a la ciutat. Mataren, saquejaren, cremaren els arxius, profanaren les esglèsies, destruïren les cases i s'endugueren 3.452 presoners a Turquía.. Es coneixen els detalls de la desgràcia per l'Acta de Constantioble, feta allà pel notari Quintana a requeriment del regent Arguimbau (el 7.10.1558) en presència de cavallers i notables reclusos. Un Obelisc alçat a la plaça del Born l'any 1857 commemora resistència i sacrificats. Les làpides que hi ha al monument diuen:"Per la religió i per la pàtria, aquí vam ressitir fins a la mort l'any 1558".
La guerra de Successió atorgà l'illa de Menorca a Anglaterra. Era l'any 1708. França dominà l'illa a partir del 1756. El 1763 la pau de París, finalitzant la guerra del Set Anys, fa que l'illa torni a ser anglesa. L'any 1802 l'illa retorna a Espanya.
No seguim amb els records ni amb les històries que, en el fons, han fet els ciutadellencs com són. La majoria foren pobres i, uns pocs, rics i nobles. Però tots foren soferts i bona gent. Entre ells hi comptem la mare de l'Ignasi, Margalida Vives Fedelic, ciutadellenca de família menorquina de feia molts i molts anys. Entre els llinatges de la seva ascendència hi trobem l'any 1597 un Fedelic, (nom derivat de Frithuric) i, passant anys, Petrus, Morlà, Batle, Seguí, Anglada, Salord, Marquès, Pou, Maians, Comelles, Capella, i uns quants més. De la seva nissaga tan sols sabem que exerciren de menestrals, fusters, mariners, sabaters, o comerciants. Dels Vives no s'ha trobat ascendència tan llunyana com dels Fedelic. El primer Vives de la nissaga de la mare, és un tal Bertomeu que visquè a Ciutat de Malloca a finals del segle XVII , el fill del qual es tralladà i maridà a Ciutadella l'any 1725 amb na Margalida Seguí.
La mare del nostre doctor, filla del sabater Sebastià Vives i Maians, no arribà a conèixer son pare. Va morir de tifus abans de nèixer la nena, se suposa que bevent l'aigua del pou de la casa, que es devien pensar que era ben sana. La pobra orfa tan sols pogué gaudir de la solitària vida amb sa mare fins als seus dotze anys, quan morí també ella, i del mateix mal que el marit. El drama de la nena, sense pare, ni mare, ni germans, ni cosins, es fa gros quan l'han de recollir uns cosins segons, amb una catèrvola d'infants, dels quals ella farà de mainadera. La soledat ajuda als anhels de llibertat i de matrimoni , i la noia, als seus vint-i-dos anys ja es casa -sense permís de la família Felfelic que li queda- amb un jove a qui deu creure meravellós: el pare del nostre Ignasi, en Miquel Ponsetí Bibiloni, mallorquí, fill d'uns avis que havien arribat a Ciutadella a finals del segle XIX. De la nissaga d'aquest pare no en tenim altre notícia que l'avi es deia Ignasi Ponseti i Picornell, que era sergent de la Guàrdia Civil, i l'àvia Caterina Bibiloni i Figueres; i que eren de Pollença, i havien tingut vuit fills, els quals en quedaven sis de vius: en Perico, en Josep, n'Ignasi, .en Francisco, en Miquel i na Maria. Tots els fills, exceptuat en Miquel, es feren guàrdies civils, arribant dos d'ells a tinents i tot. En Miquel, el pare del nostre Ignasi, no en volgué saber res ni dels militars, ni dels beats ni dels senyors ni dels mossons que ho volien semblar. Ell fou un progressista de finals del segle XIX format a remolc dels seguidors dels enciclopedistes que veneraven les llibertats.
Del matrimoni dels pares de l'Ignasi, el metge de qui esbossem la biografia, en tenim poques notícies. Pare i mare es van casar el dia 23 de juny de 1910. Una filla els naixé l'any 1911, i un fill, l'Ignasi, com consta al principi de la història, el 3 de juny de 1914. La Margalida, en casar-se amb al seu enamorat Miquel, desheredada pels seus familiars, li quedaren tan sols tres propietats, que era molta cosa. Però que, en bona part, es van fondre en un negoci de rellotgeria que muntà el marit, fosa que va donar lloc al trasllat de la família -ja amb una filleta i el nen Ignasi de tres anys- a Mallorca, al poble de Felanitx. No en tenim la seguretat, però sospitem que Felanitx era una vila en què mancava un rellotger i on, doncs, podria el pare instal.lar-hi una nova botiga de rellotgeria, començant de nou el negoci que no havia sabur fer prosperar a Ciutadella. Amb la resta de la dot de na Margalida, se suposa. I allà, a Felanitx, el matrimoni va rebre un altre fill, i l'Ignasi un germanet, a qui anomenaren Miquel.

2. Formació.

Els primers records de l'Ignasi a Felanitx es confonen amb el pànic popular per la grip de l'any 1919, i els esforços col.lectius per sanejar l'ambient, encenguent fogueres per tot el poble, que els nens, com ell mateix, saltaven amb atreviment. Fou notable, també, pel nen, l'aparició a ca seva d'un nounat el dia trenta de gener de 1920, quan ell tenia quasi sis anys, amb la sorpresa dels plors de sa mare malgrat la perfecció del nouvingut, que ell, l'homenet, tractava de consolar.
Als sis anys el van dur a escola. El mestre era "mestre Riera", un exemplar notable d'ensenyant, que feia aprendre als nens a llegir i escriure en una llengua que no era la seva. Ignasi va comprendre més tard la paradoxa quan li ensenyaren una cosa que es deia aritmètica, el llenguatge de la qual era universal. Els dominadors castellans imposaven particularitats. Els científics i filòsofs l'universalisme.
Sortint de l'escola jugava pel carrer i es delia, com els altres nens, per xipollejar a la font de la plaça d'es Raval. Algunes vegades va pujar amb el seu pare al Calvari, al "Salvador", des d'on es podia contemplar mitja Mallorca.
Un record d'aquell temps que li quedà gravat va arribar el dia que pogué veure "El Rey que rabió". Quina meravella!. I també els dies de fira, que es llevava a les sis del matí per tafanejar tota mena d'atraccions i s'embaladia, especialment, contemplant un gran retaule amb gestes dels cavallers de l'edat mitjana.
Algunes vegades el seu pare el va acompanyar en tren a Ciutat. Li agradava veure com desfilaven els atmetllers florits i els camps farcits de colors de tota mena. Visitaven una tia, germana del seu avi, que es deia Maria Ignàsia, que vivia amb una filla seva, na Francisca, amb qui estava barallada. I aprofitaven totes dues la seva presència per a transmetre's, per boca d'ell, missatges ofensius. Mentre el xicot reia per sota el nas.
Palma era impressionant, tant plena de gent, i amb esglésies colossals com la catedral. Devia ser la capital d'un imperi…

L'Ignasi mirava i veia moltes coses, de les quals algunes creia interessants i d'altres no. La bona dona que era sa mare l'ajudava a les seves
llibertats i a les seves recerques, i fins i tot a entendre coses que no acaba d'entendre i que volia saber. Son pare manava molt, massa, segons creia. Quan parlava volent ensenyar, ell l'escoltava; però quan ordenava, cridant, el xicot s'esmunyia per no sentir-lo.

Als vuit anys i escaig el pare se'n va anar, amb la família, a Palma, on hi van residir uns mesos. Però, passats els mesos, l'èxode va ser concloent: la família Ponsetí es traslladà a Barcelona, on al pare li havien promès feina de rellotger, el seu ofici, perquè, pel que sembla, el fracàs económic de l'home a les illes va ser terminant. Tant com el fet d'arribar a Barcelona sense doblers, sense casa on viure, i sense més mitjans per subsistir que la feina de romandre a un racó de botiga, on adobava rellotges assegut vuit o deu hores al dia davant de la seva taula amb les eines, el tros de marbre blanc on fer les compostures, i a l'esquerra el torn accionat pels peus per a refer les peces trencades.
Contra la misèria, que fou grossa la que patiren, el pare decidí que, pel
s seus fills, no hi cabia més que un recurs: l'estudi, i fer una carrera. I a això dedicà els seus esforços durant uns anys, perquè el seu fill gran, n'Ignasi, arribés a ser metge. Quins esforços? Doncs col.locant una taula de rellotger al davant de la finestra d'un dormitori, i fent reparacions de rellotges, directament, del poc públic que arribava a saber que l'home, les festes i els diumenges, o les nits, trobava un moment per a treballar per ells a bon preu .
Els costà trobar pis perquè els lloguers eren molt cars, i s'hagueren de conformar, de moment, a viure en una mena de cau al quart pis d'una casa d'un carreró del barri del Call barceloní. Fins uns anys després no es pogueren canviar a una vivenda més digna, d'un carrer, dit de la Llibretería, que donava a la plaça de Sant Jaume, a un pis des del qual s'estava a les envistes de tots els esdeviments que se succeïen en aquell indret, al davant del Palau de la Generalitat i de l'Ajuntament, al mateix rovell de l'ou barceloní.

L'Ignasi era un bon al.lot. Tenia voluntat, tenia capacitat, i sabia complir. I, sobre tot, sabia què era el que devia saber, i saber-ho bé. Era sociable, amable i dúctil… quan l'instructor era bo. A la mala gent no la consentia: la defugia i la ignorava. I així, ja de nen, sabé escollí bons amics i…bones circumstàncies. Un dels bons amics que trobà a Barcelona fou en Víctor Hellín, el pare del qual era l'Arxiver de la Corona d'Aragó, que vivia a unes dependències del mateix palau de l'arxiu, darrera la Catedral, on hi anà molts dies mirant i admirant joies arquitectòniques i, alguna vegada, sortint per una porta secreta i pujant fins dalt de la torre del Tinell, des d'on veien unes monges que descansaven a una terrassa, i que s'amagaven corrents, quan sabien que algú les podia veure.

La seva primera escola a Barcelona fou una "escuela nacional" en la que feia de mestre un tal Sr. Taure, el pare d'un futur catedràtic de la Universitat de Barcelona que no hi va deixar gaire bon record anys més tard.
Als onze anys son pare el va poder ingressar al "Colegio Cataluña", un bon col.legi del carrer de Pelai, que dirigia Segalà, catedràtic de llatí. Va cursar-hi l'ingrés a batxillerat i els dos primers anys. El tercer curs i successius, sense haver de pagar matricula per les seves bones notes de curs, els seguí a l'Institut Balmes. I aquí va conèixer bons professors i intimar amb bons amics. Un dels bons professors que conegué fou en Bartrina, de matemàtiques. Ell, amb un condeixeble que es deia Ernest Coromines, sortien sovint a la pissarra per resoldre problemes difícils, amb la consegüent satisfaccíó dels ben dotats. L'Ernest va dedicar la seva vida a les matemàtiques. Sortí de Barcelona després de la guerra civil espanyola, i s'instalà a Lyon, on esdevingué un professor de fama internacional. Era fill de Pere Coromines i germà de Joan Coromines, el gran filòleg català, conegut arreu del món per la seva obra monumental. El nostre Ignasi, que fou amic de l‘Ernest, tingué la satisfaccó de conèixer i tractar tota la família.
L'any 1926, el juny, va morir en Gaudí. L'Ignasi anà a l'enterrament amb el seu pare. Tenia dotze anys i encara recorda la gernació que l'acompanyà.
A l'Institut donava classes de geografia un inefable professor que es deia Don Marcos Martín de Lacalle. El problema desl seus deixebles era que l'home es creia obligat a fer-los saber de memória quaranta-vuit poesies per altres tantes províncies d'Espanya, amb els noms dels seus més importants pobles. I allò d'aquella absurda memòria no era per l'Ignasi. Però l'Ignasi tenia en germanet- quasi sis anys més petit que ell- que era com una llesta geneta, amb una memòria prodigiosa, i amb ell s'ajudava per arribar a saber tanta matèria inútil.
-Digues, Miquel: Valladolid!.
- I en Miquel recitava:
Valladolid, Peñafiel ,
Valoría, Olmedo. Cubillas,
Medina del Campo, Nava del Rey,
Villalar y Tordesillas
-Bé. Ara jo.
Valladolid, Peñafiel… I no se'n sortia. Perquè no li interessava...
-A veure si recordo Lugo:
Lugo, Villalba, Vivero
Sárria, Quiroga, Chantada,
Ribadeo Mondoñedo…
... ja m'he perdut…
I el Miquel l'ajudava.
El germanet feia les delícies del germà gran perquè el podia dirigir, aconsellar i jugar amb ell fent els deures col.legials, a unes edats en què ara ens sembla impossible que poguessin tenir lloc. Molts vespres, per exemple, pujaven tots dos al terrat de ca seva, amb una espelma i un atles, per estudiar el cel. I baixaven amb el Miquel recitant de memòria les estrelles de la constel.lació d'Orió!
Quants amics tenia l'Ignasi! I de quina manera jugaven! Com a mostra esmentarem el fet que

recollien plantes per a col.lecionar-les en uns albums antics, de papers especials, emulant en Linneu. I molts diumenges els passaven d'excursió pels voltants de Barcelona recollint fòssils i roques rares que estudiaven a geologia.. Invitant, alguna vegada, al germà petit, …que no s'amoïnés, pobre nen, amb la vida que duia, sempre tancat a casa… Que ell, l'Ignasi sortia, malgrat consells paterns. Fins que l'home decidi que l'Ignasi havia d'aprendre a fer de rellotger, i el tingué al seu taller molts estius, llimant i tornejant arbres de volant en comptes de recollir herbes pels camps. L'educació, en deien, d'aquella disciplina paterna… Que, de totes maneres, no li anà malament al fill perquè més d'una vegada ha dit que gràcies a la precisió que requeria l'ús de la llima i del torn, ell va tenir una bona preparació per a fer diseccions a biologia i, més tard, a cirurgia.

L'any 1930 passà amb notes excel.lents l'examen de revàlida, i pogué entrar a la Universitat sense pagar matrÍcula. I un any després, el 1931, obtingué una beca de l'Ajuntament, per alumne excel.lent i pobresa, amb sou mensual i tot, que li permeté seguir els estudis.
L'any 31, l'any de la proclamació de la República, als seus disset anys, fou quan pogué escoltar, a la plaça de St. Jaume, Francesc Macià fent el seu discurs, i veure'l hissar la nova bandera, amb la bandera catalana al costat, al balcó del Palau de la Generalitat!. El seu germà petit, d'onze anys, havia escrit un article per publicar a un diari, digué, mentre el pare reia, l'home que potser no havia rigut mai, satisfet de què a Espanya, per fi, s'abolissin els drets dels cacics, dels religiosos i dels militars que la tenien dominada des de temps immemorial…
Marcelino Domingo, ministre d'Educació de la nova República, decretà la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona, regida per un patronat. I la Facultat de Medicina es transformà en una gran Escola, regida pels deganats de Joaquim Trias i els rectorats de Serra Hunter i Bosc Gimpera.
Fou l'any 1933 quan ingressaren com a professors universitaris metges de gran vàlua, com Pere Domingo, Lluis Celis, Joan Cuatrecases, i com professors lliures Manuel Coracan, Esquerdo, Martínez García.Ribas i Ribas, Reventós. Barraquer i altres. Els estudiants podien escollir els seus periofessors. Ignasi estudià amb Joaquim Trias, Manuel Corachán, Josep Trueta, i els benvolguts Soler Vicens i Alsina Bofill. Les classes estaven organitzades en petits grups, sempre en contacte amb els malalts de les sales i clíniques. Ignasi Ponsetí passà un any de cirurgia amb Trias, un altre anys amb Bartrina, i un darrer any amb Corachan. Les classes de Trueta, jove i elegant, sobre el tractament de ferides i la prevenció d'infeccions segons els treballs de Winnet Orr, foren de gran interès per en Ponsetí. Anys després, precisament, va poder treballar amb Orr a Lincoln, Nebraska.

Barcelona, aquells anys de l'adveniment de la República, els anys que li va tocar a Ignasi Ponsetí cursar la carrera de medicina, foren anys d'admirable i esplendorós desenvolupament intel.lectual i artistic. Pau Casals dirigia la seva orquestra; Chaliapine cantava el Boris Goudonof al Liceu; vingué el Ballet de Montecarlo; es representaren òperes wagnerianes; dirigia la Banda Municipal en Lamotte de Grignon; Dalí, Miró i Picasso feien exposicions a la ciutat; la Xirgu rerpresentava Tucídides al Teatre Grec; García Lorca estrenava obres al Teatre Barcelona, i recitava el seu Romancero Gitano a la Sala d'Actes de l'Escola Industrial;… Això i molt més…
Mentrestant, L'Ignasi, a l'Ateneu Encicloèdic Popular donava classes de bilogia i de química a treballadors, estudiants lliures de batxillerat, i seguia estudiant. Tenia amics excel.lents, com en Jaume Anton Aiguader, Josep Puig Guri, Frances Ribas, i molts altres. I, tot estudiant, llegia, i escrivia, i anotava idees i conceptes dels autors que admirava. Seves són aquestes notes que copiem d'uns manuscrits seus d'aquells anys (els primers trenta).

"El raonament ha triomfat, però no sobre el sentiment. Per a destruir els sentiments la intel.ligència es torna impotent. Cal que sigui la realitat qui destrueixi els sentiments que dominen els éssers humans.
"No es pot idealitzar res que pugui ser una realitat. Tan sols es poden idealitzar coses impossibles de ser viscudes, creades per nosaltres, o bé coses sentides amb la naturalesa, de la qual n'ets fill i a la qual admires. Que és sempre superior a nosaltres.
"La creació d'una divinitat és superflua a tot individu que sent la natura. Sentir la natura vol dir admirar-la perquè mai enl desenganya.

"No idealitzis cap cap ésser humà. No estimis! No estimis perquè l'ideal et destruirà. Com ha dit en Puig i Ferrater, no són pas les dones més perfectes les que inspiren les grans passions.
"I això mateix ocorre amb l'art: la passió, el cor, no se'n va cap a les formes més perfectes, tot i que ens esforcem a admirar-les intel.lectualment.

"Ningú més exigent, i àdhuc cruel, que qui compleix amb el seu deure.

"He llegit d'Anatolle France: "Mais si j'ai contenu mes désirs, en fut pour ma satisfactoin et pour bonne discipline: craindre le plaisir et fuir la volupté m'eut paru le plus abject outrage qu'on put faire a la nature" -fa dir a Virgili, a L'Ile d
es Pingouins.

"La vie d'un peuple n'est qu'une suite de misères, de crimes et de folies."A.F.
"Les theologiens rationalistes donnèrent naissance aux incrédules du siècle suivant". A.F.
"La theologie raisonable engendra la philosohie naturelle" A.F.

"Hay un período tràgico en la vida: la juventud En la edad madura se medita lo tràgico." André Maurois.

"El mal humor es el vicio que más detesto" Goethe.

"Bon Dèu, per què no m'has donat la confiança i el contentament de mi mateix. Goethe (Werther).

"No és per la reflexió sinó per l'acció que hom pot conèixer-se a ell mateix". Goethe.
"El valor i la modèstia són les dues virtuts que mai no ens enganyen: perquè la hipocresia no pot fingir-les". Goethe.
"Tothom sap dir allò de que està convençut". Goethe.
"Mai som més lluny del nostre desig que quan ens imaginem posseir allò que hem desitjat". Goethe.

"El escepticismo es el comienzo de la fe. Definir es limitar". Oscar Wilde.
"Curemos el alma por medio de ls sentidos, y los sentidos per medio del alma". O.Wilde.

"La vida es, en sí misma, su propio fin. No necesita otra justificaión". Upton Sinclair.
"El alma de cada individuo es un microcosmos que se basta a si mismo y lleva en sí su propia razón de ser". Upton Sinclair.

"Facultades del espíritu: Pensamiento, Sentimiento, Voluntad, Imaginacón. Ésta es infinita: la presencia real del infinito."
--------------------------------
He llegit clàssics. Us els recomano. Tots. Qualsevol:.
"Faber est quisque fortunae suae. (Cadascú és artífex de la pròpia sort)

"L'amic segur es coneix en les situacions insegures.Ciceró

" Les dones s'assemblen a les sabates: tan sols qui les du, sap si fan mal. Plutarc

"Cadascú de nosaltres pateix els seus propis càstigs. Virgili

"Fides... et panem et circensis! (Fe... i pa i circ!)

"Naturam expellas furcas, tamen usque recurret.

" Carpe diem, quam minimum credula postero. (Gaudeix del present, creient el menys possible en el futur)
"Magna est veritas et præevalebit.
"Les torres enlairades, quan cauen, cauen amb més força. Horaci (Recorda O.Wilde. Perdó: O.Wide recordà Horaci)

"Eximi emperador Galba:
-Per què vius ociosament?
-Tothom ha de justificar les seves accions;
no pas el seu repòs.

"Dominar-se a si mateix és el més gran de tots els dominis. SENECA

"Al nostre davant tenim els vicis dels altres; els nostres, a l'esquena. SENECA

"L'única veritable tranquil.litat és la que dóna la raó. Allò que és raonable ha de ser el vostre bé: complaeu-vos-en. Sèneca

"La justícia no és altra cosa que allò que és profitós al més fort. Plató (La Republica)

"Hi ha crims que són comesos a instigació dels senatconsults i dels plebiscits. Sé n e c a
"Si em donessin la saviesa a condició de tenir-la guardada en mi, i de no comunicar-la, la refusaria. Àdhuc els béns d'esperit i la saviesa ens senblen sense fruit si només són gaudits per nosaltres, si no són palesos als ulls i a l'aprovació dels estranys. Sèneca

"L'única veritable tranquil.litat és la que dóna la raó. Sèneca

" El millor de tot, en el món, és no haver nascut.Sófocles
---------------
"No ploris per una terra que lluita! Lluita per una terra que plora!

"Tingues bones maneres, sigues sociable, sigues obert a qualsevol idea. El demés, és tema per a enfotre-se'n.
"Pocs parlen humilment de la humilitat. I pocs del dubte, dubtant. Els homes tan sols som mentida, duplicitat i contrarietat.

"Quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci.

"El secret de la bona vellesa no és altra cosa que un pacte honrat amb la soledat.

"A Espanya les revolucions d'esquerra solen ser verbals, però les reaccions de dreta són efectives. El pèndul és retrògrad: abans d'arribar al punt neutre, recula cap a la dreta.

"En la història, l'enfonsament de les civilitzacions són preparades per una decadència interna, per un esllanguiment. Es aleshores que un impuls extern pot posar fi a tot.

"De Shakespeare: (Macbeth):
...Life's but a walking shadow, a poor player
That struts and frets his hour upon the stage
And then is heard no more: it is a taleTold bay an idiot, full of sound amb fury, Signifying nothing.

"Què t'importa que tothom et xiuli, si tu mateix t'aplaudeixes? ERASME

"A criteri de l'Estultícia, la niciesa porta a la felicitat. ERASME.

"El poder corromp perquè el plaer que proporciona exercir-lo creix amb l'experiència Lord Acton

"El capitalisme arribarà a satisfer les masses convertint-les en burgesia. Aquest és el gran perill. Bakunin

"És la comunitat la que crea la llibertat. L'anarquisme fomenta la responsabilitat social substituïnt els dictats de l'Estat i de l'Esglesia per la pressió de l'opinió pública, la visió de tribu. Bakunin

"Tots aquells que serveixen la causa d'una revolució, l'únic que fan es llaurar el mar- Simón Bolívar

"L'intel.lectual es contraposa al polític pel fet que aquell busca la veritat servint-se de l'exactitud, és a dir, basant-se en la sinceritat; i aquest, el polític, es revela per les seves insinceritats i contradiccions. Buridan(S.XIV)

"Què és viure? : Cuidar el negoci, conservar la pau d'esperit, i assumir amb fermesa idees ben establertes. Buridan. (Segle XIV)

" El capitalisme arribarà a satisfer les masses convertint-les en burgesia. Aquest és el gran perill. Bakunin

" Tots aquells que serveixen la causa d'una revolució, l'únic que fan es llaurar el mar. Simón Bolívar

"L'intel._lectual es contraposa al polític pel fet que aquell busca la veritat servint-se de l'exactitud, és a dir, basant-se en la sinceritat; i aquest, el polític, es revela per les seves insinceritats i contradiccions. Buridan(S.XIV)

" Què és viure? : Cuidar el negoci, conservar la pau d'esperit, i assumir amb fermesa idees ben establertes. Buridan. (Segle XIV)

La mort soscava la nostra confiança en la vida fent-nos veure que, a la fi, tot és igual de fútil davant de l'obscuritat final.

L'èxit o el fracàs d'un polític en la democràcia d'avui depèn de la qualitat moral o de la mediocritat de la massa.

Un parlar obert obre un altre parlar i l'arrossega fora, com el vi i l'amor.

"El tiempo es breve, las ansias crecen, las esperanzas menguan, y, con todo esto, lleno la vida sobre el deseo que tengo de vivir Cervantes.

"Contra el callar no hi ha càstig ni resposta. Cervantes

"Es grandísimo el riesgo a que se pone el que escribe un libro, siendo de toda imposibilidad imposible componerle tal, que satisfaga y contente a todos los que le leyeren. Cervantes

"Els drets dels pobles no prescriuen mai, no tenen altra raó suspensòria que un acte de força. Pere Coromines

"El grau de democràcia d'un poble es pot mesurar per la seva capacitat de frenar el poder.

"Déu és el propietari absentista de la creació. Darwin

"Tot allò que l'home fa i imagina, té per objectiu satisfer les seves necessitats o apaivagar els seus sentiments. Einstein

"Què t'importa que tothom et xiuli, si tu mateix t'aplaudeixes? ERASME
"A criteri de l'Estultícia, la niciesa porta a la felicitat. ERASME.

"Catalunya és menys una província d'Espanya que un petit Estat sotmès al ceptre dels monarques catòlics. Tenen uns altres costums, una altra llengua, una organització social diferent de la de Castella (...) Enlloc més de la península no se sent tanta set de llibertat i d'independència".
Général Foy: Histoire de la Guerre sous Napoleon. Paris 1827. pp 136-8

"Tot ha estat dit, però com que ningú escolta, cal tornar a començar contínuament. André Gide

"Déu prefereix la gent vulgar, per això en creà tanta. Lincoln

"Ha arribat el moment d'una acció ben intensa per a bastir de nou l'edifici deCatalunya, que no ha de ser obra d'un home, ni d'una entitat, ni d'un partit, sinó obra d'un poble...
Francesc Macià, 9 de juliol de 1922)

"La història ensenya que els temps difícils creen governants de categoria. Pel que sembla, els temps que vivim no són encara prou difícils". K.Mainberger

"Una vida no val res, però res no val tant com una vida. A.Malraux

"A good joke does not come off unless one approaches it with complete seriousness. T.Mann

"Es reconeix clarament pel text d'Anni, el pretor, que la paciència dels romans engendrà l'arrogància dels llatins. Maquiavel

"La humilitat mai no aplaca un enemic. El fa, per contra, més insolent. Tal vegada val més veure's prendre quelcom per la força que pel temor de la força. Maquiavel

"Sang i or, or i sang... això és la història
de humanitat. Guy de Maupassant.

"Homes i dones són dues espècies differents d'éssers. Guy de Maupassant

"Els homes "dobles" són útils per allò que aporten; però cal guardar-se que s'emportin quant menys millor. Montaigne
"La còlera i l'odi són passions que sols serveixen als qui no respecten prou llur deure amb la simple raó. Montaigne
"No s'ha de ser esclau de res, excepte, potser, de la raó... i encara, a aquesta, és difícil resignar-s'hi. Montaigne
"La dolcesa d'una companyia adequada i agradable, no es pot pagar a bastament. Oh, un amic! Montaigne
"No ens importa com som, sinó com ens creuen. Àdhuc els béns de l'esperit i la mateixa saviesa ens semblen molt poca cosa si no són palesos als ulls i a l'aprovació dels estranys. Montaigne

"L'egoïsme no és pervers del tot, perquè la idea de proïsme és, en nosaltres, molt dèbil. El sofriment d'altri és quelcom que s'ha d'aprendre, i aquest aprenentage mai arriba a ser total . Nietsche

"Totes les paraules són prejudicis... Nietsche

"Viu de tal manera com si mai no haguessis de morir, i, alhora, com si haguessis de morir demà. Proverbi àrab

"Els homes són lliures per naturalesa.. És la societat qui limita la seva llibertat en benefici del conjunt.ROUSSEAU

"Pocs parlen humilment de la humilitat. I pocs del dubte, dubtant. Els homes tan sols som mentida, duplicitat i contrarietat.

"El sentit de l'honor que reivindiquen tan desafiadorament els espanyols queda desmentit per la propensió irresistible de les races ibèriques a la traició i a la corrupció.

"-No ploris per una terra que lluita! Lluita per una terra que plora!

"Els plaers senzills són l'últim refugi dels homes complicats. O.Wilde

"Els primers quaranta anys de la vida, ens donen el text; els següents, el comentari. Schopenhauer

"Serviu cent cops i negueu-ne un: tothom es recordarà de la vostra negativa.

"Una generació crea idees, -o caos. Durant quinze anys lluita per imposar les idees -o el caos- de la seva creació... i, si ho aconsegueix, les idees -o el caos- tenen quinze anys de vigència. Arriba algú amb noves idees o nou caos. I així, una rere altra. Resultat: tres revolucions per segle. X

"Els bons novel.listes són molt més rars que els bons fills. Wilde

"És possible que els genis siguin bojos. Però, què és aleshores la Humanitat, si tots els altres éssers humans són imbecils? O. Wilde

"Un home moralista és, per regla general, un hipòcrita. I una dona moralista és, invariablement, lletja. Wilde

"-La missió del crític és educar el públic: I la de l'artista, educar el crític. Oscar Wilde
"L'originalitat, com la bellesa, és un do fatal. Oscar Wilde
"Solament és modern allò que no passa. Oscar Wiilde

"L'amor propi comparteix moltes característiques amb el nostre aparell genital: ens és absolutament necessari, l'apreciem molt, ens ofereix el millor dels plaers, però cal portar-lo sempre tapat. Voltaire
-----------------------------

24 de maig de l'any 1935.
L'home, quan no era intel.ligent, era feliç. La lluita per l'existència fèu que l'home desenvolupés el seu cervell, transformant-lo en l'arma terrible que el permeté subsistir. Però, malaauradament, el cervell desenvolupat li va ensenyar a pensar sobre la seva pròpia persona. I un dia es preguntà: "Per què visc?". Desgraciat! La vida, des d'aquell dia, deixà de ser lliure. Arribà l'opressió de la ignorància. Però el pensament, el raonament que havies aconseguit, et salvà: Creares una Divinitat! La vida era la lluita per arribar a la Divinitat. ¡Ja sabies quina era la teva fita, el motiu de viure amb intel.ligència! Donar-te a Ella! Si deixaves de ser feliç un dia, o et desconsolava algun esdeveniment, t'entregaves a la Divinitat. Si t'arribava algun mal, la Divinitat et guaria i t'aconhortava.
Tanmateix, emperò, la intel.ligència no et concedia la pau. I tu, home, vas estudiar el cel, i vas estudiar la terra. I els filòsofs seguien cercant la veritat, tan lluny com el mateix Pitàgores, massa lluny... No creguis en la Divinitat! et diuen cridant. Però tu et rebel.les. No vols que sigui destruït l'Ens que t'ajuda a viure. Tanmateix, Galileu i Copèrnic demostren que el Crit ens apropa a la nostra desventura. Spencer i August Comte funden la Ciència i destrueixen definitivament la Divinitat. El teu gran tresor, descobert per tu per asseguar-te la vida, havia desaparegut.
Què fer? Il.lús, et dediques a la invertigació. I et sembla que el cel és infinit i l'infinit et pot ajudar, sense saber que per cercar i comprendre l'infinit has de ser tu mateix infinit… Insisteixes, i estudies els racons del cos humà, classifiques els éssers vius, crees les matemàtqiues, penses inventar la física i la química i arribes a creure que amb aquestes troballes podràs omplir el buit desconsolador que deixa sense contesta la teva pregunta inicial.
Enterrat en les ombres fosques del teu camí, et preguntes si la contesta raonable és aquesta: vius perquè la vida té un fi, una finalitat! Però, amic: no existeix cap fi. Des que el món és i roda, tot és perquè sí, tot és cegament creat, inconscientmement concebut. I tu, desplaçat il.lús, ¿vols escollir entre la consciència i la inconsciència? Tu, irrisòriament insignificant, no trobaràs cap contesta. La buidor de la contesta va aparèixer el dia que vas iniciar tu mateix la lluita per saber.
Quin camí et cal seguir? Potser pensaràs tornar a la Divinitat. No cal que ho intentis: ja tens prou evidencia de què la Divinitat fou una invenció teva, de l'home primitiu.
Els romàntics intentaren abellir la Natura i deïficar la Dona. Però s'adonaren que la Divinitat no por ser exterior a la persona sinó que ha de raure dins d'un mateix. I aquella irrisòria solució també fracassà.
Ara, avui, la humanitat sap que ha trobat la solució. La guerra, que és el suicidi en massa! La guerra (o coses equivanents), s'extendrà dia rere dia. La humanitat s'autodestruirà. Aquest serà el final d'un ésser que un dia volgué sortir de la inconsciència: la submersió en la incògnita abrumadora que és una cosa que no comprenem: la Naturalesa.
-----------------------------------------

Aquests retalls són trossos escollits a l'atzar d'uns volums de reflexions, originals o no. La majoria d'intel.lectuals es formen, o s'han anat formant, amb lectures escollides. El problema està en saber-les escollir. Ignasi Ponsetí des de molt jove llegí molt, com tants. Però l'interessant del recull ofert al lector és la profunditat de la selecció. Que no seguirem. Valgui, tan sols, com a mostra de la formació filosòfica del nostre personatge.

El seu expedient acadèmic, tot al llarg de la carrera, fou notable. Foren abundants els seus excel.lents i les seves matricules d'honor, i el dia disset de juliol de 1936, dos dies abans de l'aixecament militar feixista , acabà la carrera de medicina.
I comença la guerra i el seu historial professional. En farem un resum en el proper relat.



Comentaris

  • Lamento un error involuntari, demanant-ne excuses[Ofensiu]
    Esquitx | 23-01-2007

    Per causes ben alienes a la meva voluntat (d'autor del relat ), l'arxiu que pensava publicar es va ampliar -i encara no sé com- amb un altre arxiu, resultat de copiar frases d'uns quaderns del metge homenatjat. I el resultat no fou un resultat, sinó un caos.
    Prego, doncs, humilment, a tot lector de "Dr. Ponseti.2", que consideri com no publicades les pàgines 7 i 8 d'aquest relat, nombres que es corresponen als de l'edició del relat amb qualsevol impressora. I, si es vol més senzillesa encara, que es prengui la molèstia de considerar com no escrita tota la part que fa referència als quaderns del Dr., amb aforismes i frases d'autors notables, que s'esmenten al relat.
    Lamento l'error, ho ben prometo.

  • Lamento un errors involuntari, demanant-ne excuses[Ofensiu]
    Esquitx | 23-01-2007

    Per causes ben alienes a la meva voluntat (d'autor del relat ), l'arxiu que pensava publicar es va ampliar -i encara no sé com- amb un altre arxiu, resultat de copiar frases d'uns quaderns del metge homenatjat. I el resultat no fou un resultat, sinó un caos.
    Prego, doncs, humilment, a tot lector de "Dr. Ponseti.2", que consideri com no publicades les pàgines 7 i 8 d'aquest relat, nombres que es corresponen als de l'edició del relat amb qualsevol impressora. I, si es vol més senzillesa encara, que es prengui la molèstia de considerar com no escrita tota la part que fa referència als quaderns del Dr., amb aforismes i frases d'autors notables, que s'esmenten al relat.
    Lamento l'error, ho ben prometo.

  • Vida interessant[Ofensiu]
    somiserem | 16-01-2007

    Hi ha en aquest relat biogràfic una sèrie molt llarga de reflexions de filòsofs, literats, pensadors... que crec que per molt profundes, certes i interessants que siguin no vénen a to.
    Tot i així espero la següent part de la biografia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Esquitx

Esquitx

117 Relats

175 Comentaris

131661 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Felanitx,1920
Barcelona, 1924 i següents.
La guerra, amb els republicans.
Camp de concentració.
Més guerra, amb els "nacionals".
Esudià pintura... i pintà.
Estudià matemàtiques... i en donà classes durant 25anys.
Estudià arquitectura... i construí centes de cases a Catalunya i, poques, a Mallorca.
Féu el doctorat... i té el títol de Doctor.
Aprengué a escriure... i escriví.
Publicats, fins ara, alguns llibres, un dels quals és "Cascarrulles.40 anys 'arquitecte".
!998. ISBN-8489698-1 DL B-12.572-98