Comiat

Un relat de: Esquitx

COMIAT DEL RELATOR DEL CARAMULL DE RELATS QUE PRECEDEIXEN AQUEST.

Sí: m'acomiado. En tinc motius, crec, amb els meus vuitanta-set anys a coll, una anèmia molesta que m'exigeix el descans, i un entorn desplaent de solitud.
De petit em deien que havia d'aprofitar la vida. Jo no entenia per què. Però en arribar a prop del cim, m'he adonat que el meu advertidor tenia raó. A la vida que, malgrat els meus esforços per saber-ho, no he arribat mai a saber ni què és ni per a què serveix, crec que l'únic sentit que li podem dar és que, al menys, ens obligui a ajudar a millorar l'espècie a la qual pertanyem, com fa la mateix natura, esmerçant-se, mitjançant les seves lleis d'herència i les mutacions que promou, per aconseguir el seu progrés a mesura que transcorren milions d'anys.
El perquè progressa intel.lectualment la nostra espècie, tampoc no ho sabem. Un final arribarà d'aquí a uns quants milions d'anys, extingint-se el nostre sol i, conseqüentment, els seus planetes i els nostres descendents. Potser la vida es dóna a d'altres sistemes planetaris, i l‘Ens promotor de tot plegat s'entretindrà en el futur en altres indrets, com s'haurà entretingut abans en aquest univers nostre. Misteris. En la incògnita, mentrestant, crec que el millor que pot fer la humanitat és contribuir a millorar la vida dels seus consemblants. I l‘únic mitjà per fer-ho és pensar, i treballar.
Bé… Sigui tot plegat cert o no, si pensem i treballem tan bé com sabem, quelcom de bo farem.
Jo, cansat involuntàriament com em trobo, no puc seguir treballant… i em retiro. Què deixo fet? Poca cosa, però, en el fons, tot el que he pogut. He ensenyat matemàtiques, he construït edificis, he escrit llibres i relats, he tingut filles i fills, he tingut la immensa sort d'haver-me casat amb una dona bona, i la immensurable desgràcia de perdre-la fa dos anys. He intentat fer el bé, i les coses bé.

Qui més sàpiga, que en aquesta columna més hi digui.

Miquel Esquitx, a les acaballes del mes de març de l'amy 2007.


Comentaris

  • Sr. Esquitx,[Ofensiu]
    Thyst | 08-01-2008 | Valoració: 10

    M'ha passat com a en Vicent, animada per "Somnis" vinc a buscar més i em trobo amb "Comiat".
    Per sort veig que em queda molt per llegir.

    Bé jo només volia saludar i desitjar-li que la seva salut millori!
    :)


  • comiat Sr. Esquitx[Ofensiu]

    Sr. Esquitx (Miquel),


    No sap el que lamento que no disfruti de bona salut i que aquest sigui el motiu per el ha de deixar de publicar els seus interessants relats d'històries que eren molt macos i preciosos.

    És veritat Sr. Esquitx té tota la raó, en aquesta vida no saps per on vas ni que est ni perquè fas les coses, la única cosa és que, a tots ens passar igual.

    Ara feia molt de temps que no comentava, el motiu era que tinc molta feina i no perquè no m'agradés el que vostè escriu, el felicito una i moltes vegades .

    Li desitjo que és recuperi d'hora i el puguem llegir un altre vegada com abans.


    Rebi una forta abraçada

    Maria Pilar

  • comiat Sr. Esquitx[Ofensiu]

    Sr. Esquitx (Miquel),


    No sap el que lamento que no disfruti de bona salut i que aquest sigui el motiu per el ha de deixar de publicar els seus interessants relats d'històries que eren molt macos i preciosos.

    És veritat Sr. Esquitx té tota la raó, en aquesta vida no saps per on vas ni que est ni perquè fas les coses, la única cosa és que, a tots ens passar igual.

    Ara feia molt de temps que no comentava, el motiu era que tinc molta feina i no perquè no m'agradés el que vostè escriu, el felicito una i moltes vegades .

    Li desitjo que és recuperi d'hora i el puguem llegir un altre vegada com abans.


    Rebi una forta abraçada

  • T'he conegut...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 04-06-2007 | Valoració: 10

    ...pel teu relat "Amor de Pàtria" i m'ha agradat tant com m'ha desagradat anar a buscar-te i trobar que te'ns havies acomiadat. Què et puc dir?, sencillament que tu ho sabràs millor que jo, jo per la meva part i quaranta anys menys que tu també he arribat a la mateixa conclusió que tu i és que cal fer la vida el més fàcil possible als que tens al voltant, ja no entre en més coses, com ara si defensar-se amb violència dels llops o fugir-los etcètera. De moltes de les altres coses de la vida tu pots donar-nos moltes lliçons i no jo que pràcticament sóc un aficionat, però et seguiré llegint encara que no escrigue més, hi ha molta obra en la pàgina de relats feta per tu, que tingues sort amic, una salutació de Vicent.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Melcior | 01-04-2007 | Valoració: 10

    per tot el que heu fet per la nostra llengua ,no he llegit gaire els vostres escrits, però tinc temps de fer-ho, la vostra biografia ho diu tot.
    Endavant!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Esquitx

Esquitx

117 Relats

175 Comentaris

127429 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Felanitx,1920
Barcelona, 1924 i següents.
La guerra, amb els republicans.
Camp de concentració.
Més guerra, amb els "nacionals".
Esudià pintura... i pintà.
Estudià matemàtiques... i en donà classes durant 25anys.
Estudià arquitectura... i construí centes de cases a Catalunya i, poques, a Mallorca.
Féu el doctorat... i té el títol de Doctor.
Aprengué a escriure... i escriví.
Publicats, fins ara, alguns llibres, un dels quals és "Cascarrulles.40 anys 'arquitecte".
!998. ISBN-8489698-1 DL B-12.572-98