Homenatge a un gran metge: Dr. Ignasi Ponsetí.

HOMENATGE A UN GRAN METGE.

EL DR. IGNASI PONSETÍ

Fa pocs dies, en una de les meves visites de control mèdic a la Clínica St. Jordi, vaig agafar d'una tauleta un diari que deuen oferir com a passatemps dels pacients. Era un diari mèdic. Vaig fullejar-lo, i em va copsar un article que duia aquest títol, amb lletres grosses: "El método Ponseti corrige el pie zambo con mínima cirugia". El vaig llegir per saber què en deia del metge que havia canviat la vida de milers de nens, del qual havia sentit parlar a varis cirurgians ortopedistes. I després d'algunes converses i perquisicions he sabut coses que mereixen ser explicades.

El peu bot (pie zambo en espanyol, i clubfoot en anglès) és una deformitat que sobrevé a les cames i peus dels fetus entre els mesos 20 i 25 d'embaràs, encara no se sap perquè. El resultat és la malformació amb la qual neixen uns nens , amb els peus girats cap endins. Als Estats Units cada any hi neixen uns cinc mil nens amb peu o peus bots, és a dir, un u per mil, més o menys.
Sense tractament, un nen amb peus bots no podrà mai caminar o- si ho aconsegeuix- ho farà amb moltes dicultats i, possiblement, sofrirà trastorns psíquics degut a la seva limitació de capacitat de desplaçament. Fins no fa gaire la deformitat s'operava. Però els resultats de l'operació no eren, en general, bons. Els estudis del Dr. Ponsetí, de la patologia i la bioquímica de les articulacions, li va permetre, ja fa quasi cinquanta anys, formular la seva proposta de tractament de la deformitat sense cirurgia. Però els col.legues ortopedistes van ser difícils de convèncer.
Ponseti tocava els peus dels nens amb afalacs i amb la tendresa amb què un ceramista modela el seu fang, o amb què un rellotger repara una peça de rellotge. Sense fer mal, sobre tot… Feia fregues, aplicava guixos, i corregia peus. Com? Ho explica als metges i, quan dominen la tècnica -tot i difícil- als quinze o vint dies el nen té els peus com deu tenir-los. Mantenir els peus en posició normal s'aconsegueix amb botes ortopèdiques i amb una barra (de Denis-Brown) per a dormir. Aquest mètode -el Metode Ponseti- aconsegueix corregir el peu bot, fins i tot en casos molt greus, de manera mínimament quirúrgica. I sense produir rigideses ni fibrosis al peu.
El tractament, resultats a part, costa, als EE.UU, dos mil dòlars, mentre que l'operació en costava uns quinze mil.
Els nens tractats amb el mètode Ponseti, segons constància de Cristian Erb (The Gazette, 18 de Juny 2004, Iowa) ja han estat més de setze mil.
El mètode Ponseti s'ha extés ja mundialmentu. Queden tanmateix, encara, alguns països en que el desconeixment de la teràpia no permet que sigui aplicable. S'ha constituït la Fundació Ponseti -a Nordamèrica- que recapta fons per salvar els nens del món, amb peus bots, que encara no poden ser guarits.

El Dr. Ponseti dirigeix la seva Clínica al mateix Hospital de la Universitat de Iowa City, amb metges col.laboradors. Als seus noranta-dos anys… Sí ho he dit bé: va nèixer l'any 1914 a Ciutadella de Menorca, es va formar a Barcelona, va obtenir el títol de metge dos dies abans de l'aixecament franquista, va guarir ferits de guerra els tres anys que durà, va exiliar-se l'any 1939, va patir camps de concentració, va poder arribar a Mèxic on hi exercí de metge i estalviant per a poder anar a Nordamèrica, arribà a Iowa dos dies abans de complir vint-i-set anys, i seguí ampliant els seus estudis des d'aleshores…

Si a algun lector li interessa coneixer la vida d'un intel.lectual català que ha arribat a ser mundialment conegut, pot llegir el meu següent relat, d'aquí a uns dies, després de festes, per festejar el triomf de la ciència mèdica aconduïda per un català més, amb talent, esforç constant, i clarividència.