Hola!

Gràcies per comentar i per dedicar el teu temps a llegir el meu relat! Ha estat MOLT improvitzat... de fet, ahir sentia quelcom similar i ho vaig escriure sobre la marxa... a vegades em sol passar que les coses que fas al moment, sense pensar, surten millor que aquelles que planeges.

Una abraçada! Et guardo i llegeixo també!

Brillant descripció. Ho he pogut imaginar tot com si ho tingués davant. Gràcies per passar-te sempre. M'ha agradat molt.

Salutacions

Ostres Nil! moltes gràcies!! no comento per falta d'humilitat sinó perquè no paro gaire per aquí; només entro quan tinc alguna idea al cap per publicar... i hi ha tants relats i relataires que no sabria per on començar... evidentment no sóc jo la de la foto però tan m'agrada com em defineix una micona. No l'he vist aquesta peli que dius...
Gràcies
ja em passaré pel teu perfil
salutacions

Cadascú té un concepte diferent de sort, suposo. Jo no crec que la sort es busqui. Jo crec que la sort es té o no es té. I punt.
Gràcies per passar-te
salut

És genial, simplement. Et felicito!

Un gir que no m'esperava.

Vaja! sempre és agradable veure que algú es sent com tu. Bé, això que dius és veritat... en el fons, només nosaltres mateixos podem trobar-nos, però el problema, normalment, és que no sabem com. Potser el fet de conèixer gent nova, de anar en busca de noves aventures, de buscar on abans no buscaves o mirar on abans no miraves... ens ajudaria a tenir noves perspectives, nous horitzons... no en tinc ni la més remota idea. Sí, potser algun dia jo també em trobi a mi mateixa (així ho espero)


salutacions! i gràcies per llegir el meu relat!

Moltes gràcies pels vostres comentaris! Agreeixo que hagiu llegit el meu relat i celebro que us agradi.

Un molt bon relat. Felicitats! Reflecta com és la societat d'avui dia, i en realitat, com ha estat sempre. L'adolescència: sempre serem adolescents.


petons

M'ha encantat el relat. Molt directe, narració quotidiana, estil directe...Felicitats!


Et poso a preferits.
Petons

Sempre s'ha dit que dels errors se n'aprén, no?


Dolors Jou Gironès

Moltes gràcies! a tu també t'afegeixo a preferits.

Petons

Ei! he llegit alguns dels teus relats i els trobo magnifics! m'agrada força la teva manera d'expressar-te. Et seguiré llegint.
Petons

està molt bé Roser. Ja sé quin relat és perquè dies anteriors ja te'l vaig llegir. Penja'n més i veurem què passa.

Petons
Dolo