Cercador
Estimat tu
Un relat de: DJGEstimat tu,
Fa temps que t'espero. Dia rere dia penso en com seràs. Normalment, t'idealitzo de tal manera que després qualsevol expectativa se'n va a prendre vent. M'imagino que seràs de pell morena, alt, simpàtic, rialler, amb un caràcter una mica dur. Faràs esport i me'n faràs fer a mi també. Em faràs bromes per a fer-me enfadar però després somriuràs i m'abraçaràs. Farem plans tots dos junts: viatges, sopars, sortides... i en guardarem alguna foto de record. Em preguntaràs com m'ha anat el dia, m'esperaràs al sortir del treball i jo no m'ho esperaré... Et preocuparàs per mi. Et sentiràs atret per mi. M'estimaràs per com sóc no per qui sóc. Trobaràs en els meus defectes virtuts i jo no ho entendré mai. Em picaràs l'ullet de forma còmplice i jo somriuré com una tonta. Quan arribi l'hivern, caminarem pel pont de pedra i m'abraçaràs perquè tindré fred. Ens farem un petó sota la llum dels fanals i, a l'arribar a casa, tancaré la porta i recordaré vívidament aquell moment. No m'enganyaràs ni tampoc em diràs mentides perquè sabràs que no hi ha res més repugnant per a mi. Passaràn els anys i veurem un futur. Veuràs passar noies i ni tan sols t'hi fixaràs perquè m'estaràs mirant. Prendrem una copa de vi mentre mantenim una conversa d'allò més interessant, sense adonar-nos que passen els segons, minuts, les hores, allà assentats. O.... potser seràs de pell molt clara, ros com cap altre, amb un caràcter massa tou. No t'agradarà l'esport i no me'n faràs fer. No em faràs bromes per a fer-me enfadar, no em faràs somriure. Tampoc m'abraçaràs. No planejarem gaire res perquè tindràs l'agenda molt ocupada. No m'esperaràs a la sortida del treball perquè potser tindràs altres noies que t'obriràn cada dia pel whatsapp. Tampoc et preocuparàs en preguntar-me com m'ha anat el dia perquè prous feines tindràs en preocupar-te de com t'ha anat a tu el teu. Et sentiràs atret per a mi però de la mateixa forma que et podries sentir atret per moltes altres noies. M'estimaràs per qui sóc no per com sóc. Em trobaràs defectes i em diràs que no passa res, que tothom en té. Em picaràs l'ullet de la mateixa forma que li piques a totes. Jo riuré falsament. A l'hivern, caminarem de costat sense gaire èmfasi i m'abraçaré el cos amb els braços, morta de fred, mentre mires el telèfon. El petó no arribarà perquè jo estaré molt nerviosa i tu estaràs pensant en com fer-me'l. No sorgirà. A l'arribar a casa, tancaré la porta rere meu i em preguntaré quan arribarà el moment, desil·lusionada. M'enganyaràs i em diràs mentides que jo em creuré i després m'enfonsaran. Passaran els anys i pensaré que no ets tu, no ets el meu estimat tu, sinó un altre a la llista d'errors. Veuràs passar noies i te les miraràs de reüll i, molt probablement pensaràs: ostres, és més guapa aquella noia que amb la que estic caminant. O.... quin cul que té aquesta noia. Prendrem una copa de vi i passarem l'estona en sil·lenci, parlant de tant en tant, mirant el mòvil tota l'estona. I veuré passar el temps d'una forma eterna, desesperant... Estimat tu, no sé qui ets ni com ets ni quan vindràs... però si vens, que sigui per quedar-te. Si vens, que sigui pequè m'estimis. Si vens, sisplau, vine de veritat.
Fa temps que t'espero. Dia rere dia penso en com seràs. Normalment, t'idealitzo de tal manera que després qualsevol expectativa se'n va a prendre vent. M'imagino que seràs de pell morena, alt, simpàtic, rialler, amb un caràcter una mica dur. Faràs esport i me'n faràs fer a mi també. Em faràs bromes per a fer-me enfadar però després somriuràs i m'abraçaràs. Farem plans tots dos junts: viatges, sopars, sortides... i en guardarem alguna foto de record. Em preguntaràs com m'ha anat el dia, m'esperaràs al sortir del treball i jo no m'ho esperaré... Et preocuparàs per mi. Et sentiràs atret per mi. M'estimaràs per com sóc no per qui sóc. Trobaràs en els meus defectes virtuts i jo no ho entendré mai. Em picaràs l'ullet de forma còmplice i jo somriuré com una tonta. Quan arribi l'hivern, caminarem pel pont de pedra i m'abraçaràs perquè tindré fred. Ens farem un petó sota la llum dels fanals i, a l'arribar a casa, tancaré la porta i recordaré vívidament aquell moment. No m'enganyaràs ni tampoc em diràs mentides perquè sabràs que no hi ha res més repugnant per a mi. Passaràn els anys i veurem un futur. Veuràs passar noies i ni tan sols t'hi fixaràs perquè m'estaràs mirant. Prendrem una copa de vi mentre mantenim una conversa d'allò més interessant, sense adonar-nos que passen els segons, minuts, les hores, allà assentats. O.... potser seràs de pell molt clara, ros com cap altre, amb un caràcter massa tou. No t'agradarà l'esport i no me'n faràs fer. No em faràs bromes per a fer-me enfadar, no em faràs somriure. Tampoc m'abraçaràs. No planejarem gaire res perquè tindràs l'agenda molt ocupada. No m'esperaràs a la sortida del treball perquè potser tindràs altres noies que t'obriràn cada dia pel whatsapp. Tampoc et preocuparàs en preguntar-me com m'ha anat el dia perquè prous feines tindràs en preocupar-te de com t'ha anat a tu el teu. Et sentiràs atret per a mi però de la mateixa forma que et podries sentir atret per moltes altres noies. M'estimaràs per qui sóc no per com sóc. Em trobaràs defectes i em diràs que no passa res, que tothom en té. Em picaràs l'ullet de la mateixa forma que li piques a totes. Jo riuré falsament. A l'hivern, caminarem de costat sense gaire èmfasi i m'abraçaré el cos amb els braços, morta de fred, mentre mires el telèfon. El petó no arribarà perquè jo estaré molt nerviosa i tu estaràs pensant en com fer-me'l. No sorgirà. A l'arribar a casa, tancaré la porta rere meu i em preguntaré quan arribarà el moment, desil·lusionada. M'enganyaràs i em diràs mentides que jo em creuré i després m'enfonsaran. Passaran els anys i pensaré que no ets tu, no ets el meu estimat tu, sinó un altre a la llista d'errors. Veuràs passar noies i te les miraràs de reüll i, molt probablement pensaràs: ostres, és més guapa aquella noia que amb la que estic caminant. O.... quin cul que té aquesta noia. Prendrem una copa de vi i passarem l'estona en sil·lenci, parlant de tant en tant, mirant el mòvil tota l'estona. I veuré passar el temps d'una forma eterna, desesperant... Estimat tu, no sé qui ets ni com ets ni quan vindràs... però si vens, que sigui per quedar-te. Si vens, que sigui pequè m'estimis. Si vens, sisplau, vine de veritat.