Estimat tu

Un relat de: DJG
Estimat tu,


Fa temps que t'espero. Dia rere dia penso en com seràs. Normalment, t'idealitzo de tal manera que després qualsevol expectativa se'n va a prendre vent. M'imagino que seràs de pell morena, alt, simpàtic, rialler, amb un caràcter una mica dur. Faràs esport i me'n faràs fer a mi també. Em faràs bromes per a fer-me enfadar però després somriuràs i m'abraçaràs. Farem plans tots dos junts: viatges, sopars, sortides... i en guardarem alguna foto de record. Em preguntaràs com m'ha anat el dia, m'esperaràs al sortir del treball i jo no m'ho esperaré... Et preocuparàs per mi. Et sentiràs atret per mi. M'estimaràs per com sóc no per qui sóc. Trobaràs en els meus defectes virtuts i jo no ho entendré mai. Em picaràs l'ullet de forma còmplice i jo somriuré com una tonta. Quan arribi l'hivern, caminarem pel pont de pedra i m'abraçaràs perquè tindré fred. Ens farem un petó sota la llum dels fanals i, a l'arribar a casa, tancaré la porta i recordaré vívidament aquell moment. No m'enganyaràs ni tampoc em diràs mentides perquè sabràs que no hi ha res més repugnant per a mi. Passaràn els anys i veurem un futur. Veuràs passar noies i ni tan sols t'hi fixaràs perquè m'estaràs mirant. Prendrem una copa de vi mentre mantenim una conversa d'allò més interessant, sense adonar-nos que passen els segons, minuts, les hores, allà assentats. O.... potser seràs de pell molt clara, ros com cap altre, amb un caràcter massa tou. No t'agradarà l'esport i no me'n faràs fer. No em faràs bromes per a fer-me enfadar, no em faràs somriure. Tampoc m'abraçaràs. No planejarem gaire res perquè tindràs l'agenda molt ocupada. No m'esperaràs a la sortida del treball perquè potser tindràs altres noies que t'obriràn cada dia pel whatsapp. Tampoc et preocuparàs en preguntar-me com m'ha anat el dia perquè prous feines tindràs en preocupar-te de com t'ha anat a tu el teu. Et sentiràs atret per a mi però de la mateixa forma que et podries sentir atret per moltes altres noies. M'estimaràs per qui sóc no per com sóc. Em trobaràs defectes i em diràs que no passa res, que tothom en té. Em picaràs l'ullet de la mateixa forma que li piques a totes. Jo riuré falsament. A l'hivern, caminarem de costat sense gaire èmfasi i m'abraçaré el cos amb els braços, morta de fred, mentre mires el telèfon. El petó no arribarà perquè jo estaré molt nerviosa i tu estaràs pensant en com fer-me'l. No sorgirà. A l'arribar a casa, tancaré la porta rere meu i em preguntaré quan arribarà el moment, desil·lusionada. M'enganyaràs i em diràs mentides que jo em creuré i després m'enfonsaran. Passaran els anys i pensaré que no ets tu, no ets el meu estimat tu, sinó un altre a la llista d'errors. Veuràs passar noies i te les miraràs de reüll i, molt probablement pensaràs: ostres, és més guapa aquella noia que amb la que estic caminant. O.... quin cul que té aquesta noia. Prendrem una copa de vi i passarem l'estona en sil·lenci, parlant de tant en tant, mirant el mòvil tota l'estona. I veuré passar el temps d'una forma eterna, desesperant... Estimat tu, no sé qui ets ni com ets ni quan vindràs... però si vens, que sigui per quedar-te. Si vens, que sigui pequè m'estimis. Si vens, sisplau, vine de veritat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer