Veïns

Un relat de: DJG
Es va encendre un cigar de liar mentre observava el balcó de davant de casa seva. Ja havien passat quatre dies i aquests eren exactament els cops en els que havia sortit al balcó a fumar-se un cigar. Cada dia, a les deu del matí. Havia deixat de fumar feia un mes i n'estava molt contenta. Desgraciadament, per culpa de la propagació d'un virus i d'un insoportable confinament a casa, havia recaigut. Nervis? estrés? avorriment? digueu-li com volgueu. Les deu del matí. Puntual com un rellotge. Va obrir la persiana, va aixecar els braços mandrós i es va posar a fer el llit. De seguida va obrir el seu ordinador i es va assentar al llit amb ell sobre les cames. Ni tant sols es va molestar en canviar-se de roba. Cap dels dies en què ella l'havia observat fer aquella rutina ell s'havia tret el pijama. S'hi estava una horeta. Començava a teclejar desesperadament, a vegades feia pauses i mirava al sostre. D'altres, ell també s'encenia un cigar i esbufegava. D'altres golpejava amb força aquell teclat i després se n'arrepentia. Què carai estaria escrivint? Quan tocaven les onze ell tancava la finestra i ella apagava el cigar. Desgraciadament, allò, aquella petita rutina era el més interessant que feia ella en tot el dia. Eren veïns de tota la vida i ella mai s'havia fixat en ell abans. Llavors, ella entrava dins; sempre deixava el balcó entreobert perquè corrés l'aire. Es posava les seves malles, la seva camiseta de tirants i seguia una classe de Ioga online. Els auriculars i la música a tot volum. Sovint queia, mentre intentava vagament imitar les postures quasi impossibles de la professora xinesa.

Va sonar el despertador i de seguida es va aixecar per apagar-lo. Un dia més. Quan acabaria aquell confinament? No podia perdre temps canviant-se. Feia el llit ràpid i corrent. Primer escriuria una estona, doncs el seu cap era un home molt malcarat i l'obligava a fer teletreball. Havia de redactar fos com fos unes pàgines decents per entregar-li cada dia en les que feia crítiques de sèries de tel.levisió; era una feina apassionant per ell però tant de temps tancat a casa s'estava tornant boig i no hi havia manera de que se li acudíssin les paraules adeqüades per a fer un bon article. Quatre cops al teclat, algun esbufec i ja ho deixava estar. Les onze. S'havia d'afanyar. Tancava la finestra i s'afanyava en arribar a l'habitació contigua des d'on podia veure-la, insegura, preocupada, suada i endimoniadament bonica, fent postures impossibles i caient al terra. Ell somreia des de darrera les cortines. Aquella estona era el millor entreteniment d'aquell maleït confinament. Eren veïns de tota la vida però ell mai s'havia fixat en ella abans.

Comentaris

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    NO ADMÈS A CONCURS

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del X Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ANIVERSARI, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.
    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, en un o diversos d’aquests casos; en categoria literària, en temàtica, en llargada o fora de temps.
    Si la teva intenció és participar, et demanem que el pròxim cop ens enviïs un microrelat que s'avingui a les bases del concurs.

    Moltes gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)