CANVIS

Un relat de: DJG
Últimament, m'he adonat que l'única cosa constant a la meva vida és el canvi. Quan tens uns fonaments que aguanten la teva vida que et penses que són ferms i segurs estàs equivocat i encara no ho saps. Un dia, de cop, sense que t'ho esperis, s'enderroquen.

Res és per sempre. No hem d'aferrar-nos a les coses, a les persones, als llocs..., perquè quan pensem que estem segurs, en la nostra zona de confort, tot resulta tremolar i veus com aquells fonaments que creies segurs ja no ho són tant. I dius què ha passat? No t'ho creus. No creies que allò pogués arribar a passar mai. Qui t'ho havia de dir?

I si bé al principi t'espanta aquest canvi sobtat, t'adones que potser era el que necessitaves. Potser aquests fonaments ja estaven corcats, desfets, podrits, i necessitaven caure perquè tu els havies de tornar a aixecar.

Potser la vida és això, un constant canvi que et fa veure que potser al llarg del temps les persones, les coses, les feines, venen i van, però al final, sempre et tindràs a tu mateix.

I si la clau és, doncs, un mateix? I si els canvis ens venen a dir que no estàvem bé?, encara que molt en el fons nosaltres penséssim que sí perquè teníem els fonaments de feia anys, perquè teníem rutines, teníem el temps a favor nostre i uns antecedents que ens feien estar tranquils; no teníem pressa perquè ja teníem tot el que pensàvem que volíem.

I jo m'acabo preguntant... serà etern aquest canvi? podré tenir estabilitat, rutina, uns fonaments que perdurin en el temps? o el canvi m'acompanyarà per sempre més? ....

Comentaris

  • moltes gràcies[Ofensiu]
    DJG | 18-01-2022

    Hola!

    Gràcies per comentar i per dedicar el teu temps a llegir el meu relat! Ha estat MOLT improvitzat... de fet, ahir sentia quelcom similar i ho vaig escriure sobre la marxa... a vegades em sol passar que les coses que fas al moment, sense pensar, surten millor que aquelles que planeges.

    Una abraçada! Et guardo i llegeixo també!

  • Benvinguts els canvis[Ofensiu]
    Prou bé | 18-01-2022 | Valoració: 10

    Expliques molt bé i, amb un bon llenguatge, la por i la incertesa que generen els canvis. Vols pensar que com estava tot, com ho feies tots, com vies la vida ja estava bé... Però els canvis són bons perquè estimulen i sotraguen allò que creiem inamovible. Sense canvis no pot haver-hi evolució i evolució és vida.
    Ben trobada relataire!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: