No podria entendre que algú que vol dir alguna cosa en política de cert nivell no begués de la filosofia per construïr-se a sí mateix com a persona.

No entendria que un estadista compromès amb la seva feina no veiés la importància de les perspectives filosòfiques de tot plegat.

Clar que, jo entenc molt poques coses...

És ben cert el que dius. Sóm cadascú de nosaltres qui viu la nostra propia vida, i és en les nostres mans de viure-la bé.

No obstant a vegades costa un món veure més enllà del primer paràgraf...

Salut!

El relat és una mica negre. Si te'l llegeixes en to d'humor -negre- i d'ironia no està malament.

Si vols uns comentaris (comptant que jo no sóc ningú per fer-me massa cas) jo et diria que
potser separaria la opinió del narrador de la del protagonista (ja sigui posant tot el relat en boca del protagonista, o diferenciant en paràgrafs i temps verbals el que pensa el protagonista del que diu el narrador).

Això permetria llegir el relat amb un cert to sarcàstic, sense remordiments de riure per les desgràcies alienes. (A mi, el "merdosos avis" de la segona línea, ha estat a punt de tirar-me enrere.)

De tota manera, m'ha agradat llegir-te, i si ets nou per aquí, benvingut!

Me'l vaig començar a llegir, pensant que no arribaria gaire lluny -llegir quelcom llarg a la pantalla, se'm fa pesat de seguida-.

He trigat tres dies, però l'he llegit tot amb interès. Primer em va enganxar la història de la guerra. Em va encuriosir i no em va deixar tancar la plana.

Els flash-backs els he trobat encertats: prou odrenats per mantenir l'atenció sense perdre el fil.

Potser -si m'ho permèts, i entenent que no sóc ningú- remarques massa el paper dels avis, l'explicites en bastants llocs i sense subtileses.

A la història l'hi trobo un cert declivi en quant a argument: potser m'esperava -al començar- un final més dramàtic, amb un toc de sang i fetge (infidelitats, accidents, no sé). No obstant aquest declivi es veu compensat quan vas entrant dins els personatges actuals del relat, bastant ben perfilats, tant en Pau, com la Far, i la Noe, també.

En general, bona feina!
M'ha agradat llegir-te.

Si sumem a la política les estadístiques, els mapes de processos lingüístics similars entre llengues extenses i llengües més localitzades, si ens fixem en els processos d'inculturació al llarg de la història, el malson ens persegueix fins i tot de dia.

Però no deixem de posar pedretes... si s'enfonsa el pont, que no sigui per nosaltres!

Destil.les sentiment en cada paraula del text, molt ben escrit, al meu entendre, i que explica molt més se simples paraules.

M'ha agradat, sí.

De ben segur que històries d'aquestes -er bé que puntuals- es repeteixen sovint en la història.

Enfoques bé una història negra d'entre moltes, que ens demostra com de petits sóm davant l'immensitat de circumstàncies a les que ens sotmet l'univers. I el cruels que podem ser els humans amb nosaltres mateixos, no consola precisament.

M'ha agradat llegir-te.

Si comences a viure coneixent d'entrada totes aquestes coses, no seria estrany que les probabilitats d'acabar en suïcidi superessin el 0'2%!

Sort que l'estadística és la ciència que es dedica a pervertir la realitat.

M'ha agradat llegir-te. Fas un bon retrat del que sóm, o del que acabarem sent, més enllà del que vulguem.

Uns encontres descrits subjectivament amb tota la sensualitat del món explicada amb un llenguatge ric i noble.

M'ha agradat llegir-te.

Doncs això. Se m'ha escapat el somriure amb el teu poema, que ja va bé.

Salut!

Intens, cru i plè de sentiment. Una instantànea que retrata en un no res la vida sencera de la Maria/Marylin.

M'ha agradat. Força.

...m'agrada el poema. Pel que diu, i per com ho diu. Un poema construit perfectament però que es llegeix -o recita- amb una naturalitat que commou. Almenys a mi.

M'ha anat agradant més a mesura que anava llegint.
Al principi potser m'ha semblat una mica massa descriptiu, llarg. Però als darrers paràgrafs pren força, i el final és contundent. I bo.

Tal com acaba la cinquena part, pot ser que ja no hi hagi més notícies de Svetlana, i aquí acabés l'història explicable. Al menys a mi m'has deixat amb la incògnita!

És un text exquisit, ben escrit, amb un recorregut que comença per un estat d'ànim, en una descripció d'un present, i que després es reflexa en una imatge potent de refugi perdut.

M'agrada. M'agrada la manera d'escriure i la manera de transmetre el sentiment amb força i vivacitat.

És trist, però. I no s'entreveuen portes ni sortida. (a vegades no n'hi ha de sortida, al final del camí; però sempre ha ha alguna manera de tornar enrere, o de canviar de sender).