el pont

Un relat de: maurici

L´Elna no vol anar a dormir. A diari té un somni que la neguiteja. Més ben dit, és un malson que l´angoixa. L´absorbeix, la poseeix, la fa patir. Cedeix al cansament cada nit. La biologia s´imposa. S´adorm. El malson està a l´aguait en un racó de la memòria, amagat durant el dia: Espera el seu moment que sap positivament que arribarà. Sap que cada dia es fa de nit. Ataca quan la foscor s´ha apoderat de tots els records. L´Elna lluita per despertar-se i fugir-ne però és massa poderós. Quan senyoreja pels racons de la memòria, no hi ha escapatòria possible. Conscient del seu poder i del temor que desperta no dubta en presentar-se tal com és i d´atiar la debilitat, fomentar el desànim, destruir la voluntat, eliminar l´orgull de l´Elna. Té un únic objectiu i és eliminar-ne la voluntat de pertinença. El seu poder, la seva força, es nodreix de les pors de tots els que com l´Elna, temen pel futur d´allò que més estimen. També es nodreix dels desitjos de tots els que, al contrari de l´Elna, gaudirien per l´anorreament de tot allò que ella i molts altres representen. Sembla clara la seva victòria. Menja arreu. Però la nit passa i es torna a fer de dia. És així des de fa molt de temps. I torna a sortir el sol. I torna la llum sobre les tenebres i les cavernes de la ment. L´Elna desperta. Sap que cada nit es torna a fer de dia. És la seva força. S´aixeca cansada però amb regust de victòria, de petita batalla guanyada a una força tremendament superior. Està contenta perque ja ha passat una altra nit i continua amb l´esperit ben viu. Avui, ja de dia, ho tornarà a fer. Tornarà a posar una pedreta més al pont que ella, com molts altres, construim dia a dia. Un pont que ens ha de permetre arribar a l´altra riba i connectar amb les generacions futures, un pont que permeti el pas d´una forma de veure i explicar el món tant vàlida com qualsevol altre. Avui, l´Elna tornarà a parlar català als seus fills, i als seus pares, i als seus amics i a tothom que vegi pel carrer. Orgullosa de ser catalana, lluitarà perque el malson, que sap que tornarà cada nit fins que mori, no la venci mai. Ni parlar-ne. Qui sap, potser una nit tornarà a sortir el sol.

Comentaris

  • LaPetitaAlice11 | 07-08-2010

    M'agradaria pensar que algun dia això només serà un somni (malson hauria de dir?) llunyà i que el pont estarà del tot construït.

  • Un pont molt difícil...[Ofensiu]
    DinsElSilenci | 06-08-2009 | Valoració: 10

    Si sumem a la política les estadístiques, els mapes de processos lingüístics similars entre llengues extenses i llengües més localitzades, si ens fixem en els processos d'inculturació al llarg de la història, el malson ens persegueix fins i tot de dia.

    Però no deixem de posar pedretes... si s'enfonsa el pont, que no sigui per nosaltres!

l´Autor

maurici

50 Relats

68 Comentaris

65834 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Vaig néixer al desembre del 1972 (el 23) i es veu que feia un fred de nassos a Vic. El meu pare sempre em diu que va sortir del cotxe amb el que portava a la meva mare a l´hospital per fer un riu (ja veus tu quins moment d´anar a pixar també) i se li congelava la font del riu. Tot i néixer a Vic sóc garriguenc de tota la vida.
M ´agrada escriure i llegir i fer maquetes i trescar per les muntanyes i viatjar als països nòrdics (quan puc i tinc diners, que pràcticament és mai) això darrer potser record d´aquell fred dia d´hivern vigatà en el qual vaig néixer.
Casat i amb dos fills genials. Es poden tenir més coses a la vida però jo em vaig conformant amb el que he aconseguit, que prou m´ha costat.
només una cosa més desitjo, que us agradin els meus contes i que passeu una bona estona amb ells.