La tercera edat

Un relat de: STEEN WALDENSEN

En Pau era un xicot que des de la infància renegava de la gent gran. Probablement, si els seus merdosos avis haguessin estat d'aquells que tenen atencions amb els seus nets, la història que ara em disposo a explicar-vos hauria estat ben diferent.
Abans de tot, un reconeixement als seus avis, ja que per no ser tan hipòcrites com tota la resta, s'ho mereixen. El fet es que mentre van viure, mai li regalaren res al bon minyó d'en Pau; i en morir, tampoc van deixar-li res tangible.
Tot sortint de l'enterrament pensava que no era just, i es preguntava perquè havia estat aguantant aquell parell de vells emprenyadors, per finalment no trauran partit. Alhora, el cervell li treballava buscant la manera de sentir-se millor amb si mateix i s'alegrava d'haver-los apuntat al viatge. La noticia de l'espectacular col·lisió de l'autocar amb un camió cisterna, en un primer moment el va copsar, però podeu estar ben segurs que en aquests instants se n'alegrava enormement.
Rancorós i venjatiu només pensava en com donar pel cul a tots els putos vells que se li creuaven pel davant. Necessitava desfogar-se, els insults i la desconsideració cap a la gent gran anava en augment cada dia.
El cop de gràcia el tingué uns anys més tard, va decidir que els vells eren una molèstia per la societat i buscava la manera de treure'ls del mig. Res millor que posar-se de la seva part oferint-los un servei, així que es posà mans a l'obra i va muntar una Residència. Ja es sabut que el negoci és rodó, a tothom li fan nosa els avis a casa, per tant pagaran el que sigui per lliurar-se d'ells.
En Pau era feliç, ja els tenia sota el seu domini. Ara els podia insultar, maltractar psíquicament, robar-los els diners o les joies, i fins i tot engega'ls-hi alguna hòstia si era convenient. Total, ningú els creuria si ho expliquessin, però el millor és que no tenen a qui explicar-ho, perquè té menys visites un vell a la residència que un delinqüent al presidi.
L'immoble estava pensat per donar acollida a 80 persones, però incomplint alguns punts de la normativa vigent si podien encabir cap a 120 vells. Quan la llista d'espera es va fer tan llarga que ja no sabia on ficar-los, va tenir una brillant idea. El record de la mort dels seus avis, es va traduir en un pla estratègic per eliminar uns quants dels residents.
Va començar a organitzar sortides d'un dia, contractant a la companyia d'autocars més sinistre de la zona. Els resultats no van tardar en arribar. Alguns còlics i infarts van començar a causar baixes, de manera que donaven entrada a nous residents.
Però la jugada mestra i definitiva, va ser quan en una d'aquestes sortides el grup va resultar intoxicat en un restaurant, causant la mort de 57 avis. Evidentment en Pau havia disposat d'ajuda interna d'un dels cuiners perquè no hi hagués cap error.
La felicitat l'envaïa per dins, anava tot cofoi amb el seu luxós cotxe, quan de sobte una cabrona de iaia va creuar el carrer amb la seva corbosa gepa i el seu podrit bastó. No va poder frenar, les ganes d'atropellar-la el van vèncer. Va prémer l'accelerador a fons, l'àvia va sortir volant per un costat i va caure recargolada sobre el pas de vianants, mentre les llesques del pa conscientment tallat que portava en una bossa, van quedar escampades per l'asfalt. Tanmateix tampoc va poder esquivar el camió de la brossa, en haver-se saltat el semàfor en vermell. L'impacte va ser tant violent, que va quedar atrapat entre la ferralla. Els equips de rescat treballaren durant una bona estona, per finalment treure el seu cos sense vida i com no, sota l'atenta mirada d'un grup de vells que es trobaven per la zona.
Finalment en Pau va perdre la partida amb els membres de la tercera edat, i és que són molts.

Comentaris

  • la crua realitat[Ofensiu]
    7lletres | 11-02-2012 | Valoració: 10

    Crònica negra que que no és aliena a moltes famílies

  • Un relat una mica negre.[Ofensiu]
    DinsElSilenci | 06-08-2009

    El relat és una mica negre. Si te'l llegeixes en to d'humor -negre- i d'ironia no està malament.

    Si vols uns comentaris (comptant que jo no sóc ningú per fer-me massa cas) jo et diria que
    potser separaria la opinió del narrador de la del protagonista (ja sigui posant tot el relat en boca del protagonista, o diferenciant en paràgrafs i temps verbals el que pensa el protagonista del que diu el narrador).

    Això permetria llegir el relat amb un cert to sarcàstic, sense remordiments de riure per les desgràcies alienes. (A mi, el "merdosos avis" de la segona línea, ha estat a punt de tirar-me enrere.)

    De tota manera, m'ha agradat llegir-te, i si ets nou per aquí, benvingut!

l´Autor

STEEN WALDENSEN

7 Relats

9 Comentaris

5609 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99