Svetlana Lenina, benvolguda scammer. (5)

07:45 am.18 d'agost. Prompte encara per al desdejuni. Avui em trobe genial i amb molta gana. Carles i jo hem compartit dues nits la mateixa habitació i apart d'un bon dia poca cosa més hem parlat. Ara xerrem, mentre el fa l'hora, sobre la monumentalitat i la bellesa de la ciutat, però canvia de tema.
-Pel que veiem eres un màquina, la xarramenteria del grup.
-Com? No entenc- Li conteste. Si no he pogut passar més desapercebut.
-Sí. Despús anit et vam veure vora riu a l'assalt d'una morena preciosa i ahir de vesprada, això diuen, anaves amb altra, una rosa que tampoc estava gens malament. Eres l'admiració del tios del grup i no tant de les ties.
-Ja!. No cregues tot el que veus- Fotre, mira si serà gran la ciutat i en serem pocs i a la fi sempre t'ha de veure algú. No m'he menjat una rosca i em creuen un doner infalible, cria fama i gitat a dormir.

A les deu he quedat amb Svetlana, passarem el dia en el palau i els jardins de Peterhof a uns vint quilòmetres de la ciutat, on es troba el complex de fonts més gran del món, la meua càmera té avidesa de fotos. Agafarem un vaixell ràpid que ens portarà fins allí. Barco, palau, jardins, fonts, sembla l'escenari ideal per a un "màquina" com jo.
Passen tres quarts de les deu, esperant-la a l'entrada d'una boca de metro, no apareix. Li he telefonat però el té apagat. Vindrà, supose, sinó me'n vaig a fer la visita que tinc pendent a l'Hermitage doncs no m'atrevix a desplaçar-me sol a Peterhof. Les 11:35, està apagada o fora de cobertura i jo plantat com una palmera. Comence a caminar lleuger cap al museu, estic un poc allunyat i també emprenyat. Una vegada més passe per la columna d'Alexandre, ni la mire, ja me la sé de memòria. Estic fent cua per traure l'entrada, avui hi ha un fum de gent, tardaré una bona estona. Sona el meu mòbil.
-Disculpa'm he tingut un problema.
-Quin problema?
-Ja t'ho explicaré.

Insisteix altra vegada en trobar-nos en l'església de San Salvador del vòmit vessat. No, no em moc d'aquí, a més em du mals record eixe lloc. Hi haurà prop alguna parada de metro i només pensa en la seua comoditat. No està molt convençuda però a la fi cedix, vindrà al museu. L'espere quasi un hora donant voltes a la columna adés esmentada, he perdut pràcticament tot el matí i no he vist res, estic de mala hòstia la veritat.
Sa tia s'havia posat malalta, havia calgut avisar al metge i no ha pogut telefonar-me. Si ella ho diu.
Avui està esplèndida, amb la cara llavada sense cap maquillatge, el seu rostre nòrdic de pell blanca sense cap arruga fa difícil creure que té 37 anys. Un naset xicotet i proporcionat, perfecte, és una mania meua però no suporte els nassos de formes poc harmonioses. Els ulls entre blaus i verds segons els il·lumine el sol de Sant Petersburg. Un cabell entre ros i castany arreplegat en una trena. Quasi tan alta com jo. Sí, físicament m'agrada, de fet és la segona dona que em fa vomitar en 39 anys però quelcom falla en ella malgrat ser,intel·ligent, autosuficient, atenta i gran conversadora. El trellat. I a més continue emprenyat.
Massa tard per a Peterhof, m'ensenya els voltant de la universitat i el port esportiu. Intente agafar-la per la cintura, es riu i m'aparta suaument el braç. Tot marxa tant fluït com ahir de vesprada però refusa qualsevol confidència i parlar sobre nosaltres, dinem, al poc mira el rellotge, diu: - Me'n he d'anar.
-Quin problema tens, no estàs de vacances, no m'ho pots contar?
-No passa res, de debò, és per ma tia, et telefone.

Bagabundeje per la ciutat matant els temps fins a l'hora de sopar, aquesta nit soparé a l'hotel amb el grup. Entre carrers i canals veig llocs semblants a Venècia però si haguera de triar em quedaria amb aquesta ciutat. Aconselle visitar-la. Sona de nou el mòbil, vol quedar. -Ara et telefone jo-. Analitzem, de sobte m'han vingut al pensament les paraules d'Hector, són unes autèntiques gorreres professionals, aquesta individua sempre es deixa caure a l'hora de les menjades, ahir abans de l'apat del migdia i poc abans de sopar, hui abans de dinar i ara poc abans de sopar. Sempre pague jo i no fa ni intenció d'obrir la bossa de mà. Sospite que el seu interés per mi es merament nutricional. O bé al mateix temps està quedant amb altres com jo. No potser, sembla sincera. Estic fet un embolic i em senc un badoc utilitzat, desenganyat. Li envie un missatge: aquesta nit vaig prompte a dormir.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

10:00 pm. 19 d'agost. Últim dia en Sant Petersburg. Avui el grup té el dia lliure per a comprar regals en un mercadet o en centres comercials, si de cas en compraré un de desagravi per al Fede. Per la vesprada, quasi a la nit, ells marxaran amb tren cap a Moscou, dormiran en compartiments amb lliteres i despertaran en la capital. El meu avió surt a les sis, torne cap a casa, el pla inicial era quedar-me un dia més si el tema funcionava, però com estan les coses el millor és plegar i anar-se'n. Les maletes cal deixar-les en recepció.
-Bé, Carles, no hem coincidit en les excursions però, encantat.
-Tranquil. En aquest viatge la gent va molt dispersada, sobretot les parelles van molt al seu rotllo. Adéu i bona tornada.- Agafa la maleta i abandona l'habitació. -Crec que et busquen-

És Svetlana, ha vingut fins al meu hotel, a la meua habitació. El meu cor dona un salt, però tampoc estic torbat per la seua presència. Entra. Continue ordenant la meua maleta mentre la mire de reüll. No sé què dir, la veritat. Comença ella amb una veu una mica tremolosa.
-Anaves a anar-te'n sense dir-me res?
-No ho sé. Com quan et telefone sempre estàs apagada o fora de cobertura, qui sap.
-Jo mai faria una cosa així.
-No sé qui eres. He parlat amb tu moltes hores, quasi setmanes, per vídeo-conferència, t'he contat coses de mi que només la meua parella deuria saber, creia haver arribat a conéixer-te almenys una mica però m'he trobat amb una desconeguda. Igual a tu t'ha passat el mateix, -acabe amb la maleta i estic dret enfront d'ella, mirant-nos, ara sí, als ulls- El cara a cara t'ha decepcionat. És això?
-No, no. Tu eres més o menys com jo imaginava.
-No sé qui eres. Com vols que interprete la teua actitud, no vols que t'espere a l'estació, apareixes i desapareixes de sobte sense donar-me cap motiu. Refuses parlar de nosaltres o d'hipòtesis sobre que passaria si funcionara la nostra relació, només seguixes les converses sobre monuments, història...ximpleries. A més d'altres detalls que em fan dubtar dels teus...objectius.
-Dubtar de mi? Penses que sóc una scammer de merda, que només cerque aprofitar-me mentre estàs aquí.
-Encara no sé ni qui eres ni què vols de mi.- M'aproxime un pas, no es fa enrere.
-Sí ho saps! Sóc Svetlana Lenina. Tinc 37 anys i visc en Murmansk, el pròxim curs seré traslladada a un institut de Sant Petersburg i començaré una nova vida. No t'ho he contat però fa tres anys vaig perdre el meu marit, era policia, donaren l'avís d'una baralla domèstica, una cosa massa habitual, ell estava borratxo i va apunyalar el meu espós. He passat dos anys molt durs, molt tristos, encara no he pogut superar-ho. No és fàcil per a mi començar altra relació. He conegut altres homes però no m'han fet sentir res. Per què intentar-ho amb un estranger? Doncs no ho sé, potser tot siga diferent a com és aquí. Si me preguntes si eres tu el que vaig cercant, no ho sé, encara no ho sé.- Diu alterada.
-No sé si és una resposta i no me negaràs que és la típica història llastimosa d'una scammer, com moltes altres que he llegit i et vaig enviar per mail- . He agafat les seues mans.
-Per això no te ho havia contat. Vindria una estafadora fins on ara estic jo?

Depén del pla la estafadora. A la de tres Jordi. Aixeque les seues mans alçant-li els braços en creu per damunt del cap, els nostres cossos es toquen, mirant-la fixament als ulls l'empente suaument fins a entropessar amb la porta que es tanca. Està indefensa davant de mi, crucificada. Ho sap, vaig a besar-la, ho intente, m'esquiva girant la cara, cerque de nou els seu llavis, gira el cap cap a l'altra banda sense deixar de mirar-me de reüll amb mirada inescrutable entre unes grenyes que li creuen el rostre. No em moc. Somriu, estira el coll per trobar la meua boca i passar la llengua pels meus incisius. M'aparte una mica mentre li aprete els canells contra la porta, ara s'estira mes i no arriba als meus llavis, emet un suau grunyit com a protesta, espere uns segons, li done el que vol. Li allibere les mans, amb les meues explore tota l'orografia del seu cos per damunt del vestit, cada muntanya, totes les valls. Ella també sap què fer amb les seues, no és una dona precisament passiva. Escolte un clic, s'ha despassat el sostenidor, palpe un ventre suau per baix de la tela i després arrossegant el vestit cap amunt uns pits que quasi no abasten les meues mans, no semblaven tant grans, li'ls mossegue mentre li cobrisc el rostre amb l'embolic en que s'ha convertit la seua vestimenta, el seu cor batega amb força. Solta un gemec. Estire cap amunt, la deixe despullada, queda nua davant de mi en una postura desafiant, li resten les botes. Amb el dit polze dret s'estira cap avall les bragues quasi fins al límit d'elasticitat dibuixant una diagonal des del maluc i deixant-me entreveure el seu sexe.


M'ha acompanyat fins a l'aeroport i ens hem acomiadat com qualsevol parella, besos i abraços d'última hora i la ferma promesa de retrobar-nos. Fins i tot hem posat una data.
La sort s'ha acabat, ara al meu costat s'asseu un gros amb una escandalosa falta d'higiene, olor pudenta, insuportable. On estaran la cambrera eivissenca i la eixerida suïssa?
Em coloque l'mp3 i desconecte mentre faig un balanç del viatge. Positiu en general. Primer, he vist quasi tot Sant Petersburg a falta de Peterhof i alguna cosa més. Segon, des que vaig eixir de València he tingut més contacte, contacte verbal s'entén, amb més ties que ens els darrers cinc mesos, serà el canvi d'aires. I tercer, he complit el meu objectiu,
conéixer a Svetlana.
Però una incertesa em corroïx per dintre. Hauré caigut finalment en el parany d'una estafadora professional? La rebolcada amb ella pot haver-me costat quatre-cents euros, els necessaris, segons diu, per a formalizar el seu visat, segur mèdic i altre document. A finals de novembre viatjarà a Moscou d'on surt cap a Madrid o Alacant un vol xàrter bastant econòmic: -Jo em faré càrrec del bitllet, no et demanaré més diners, t'ho promet- . M'ha dit. Ja cercaré en internet si existeix aquest vol.

Passarem junts les dues primeres setmanes de novembre. Si no torne a saber més d'ella almenys vos puc assegurar que ha sigut una actriu excel·lent i una meretriu professionalment molt entregada. Captivadora, amb eixe rere fons enigmàtic i exòtic. Vull tornar a veure-la però la meua raó diu que he sigut un babau enconyat, les possibilitats són del cinquanta per cent.
Si poguera dormir una estona per a matar el temps. Fotre! A la fi no li he comprat cap regal al Fede. Bé, a canvi li contaré amb detall tota aquesta història i que es conforme amb això.