Cercador
Camins dins la nit
Un relat de: DinsElSilenci- Compartir:
Caminaràs de nit per carrerons inèdits. El silenci es farà còmplice del teu pensament quan s'intuirà l'albada entre mirades de gat a les teulades. Fondràs incrèdula un poc de temps a cada pas mentre les paraules i el tacte i l'aroma i les imatges que s'hauran ja esgotat se t'aferraran a l'ànima per no convertir-se en records. Resoldràs que ha estat només un miratge dels teus anhels digne tan sols de passar a l'oblit.
Mentrestant, caminaré de nit per carrerons inèdits. El silenci es farà còmplice del meu pensament quan s'intuirà l'albada entre mirades de gat a les teulades. Fondré incrèdul un poc de temps a cada pas mentre les paraules i el tacte i l'aroma i les imatges que s'hauran ja esgotat se m'aferraran a l'ànima per no convertir-se en records. Resoldré que ha estat només un miratge dels meus anhels digne tan sols de passar a l'oblit.
Comentaris
-
beginn | 01-10-2008
Camins paral·lels, sense trobar-se mai ..
Gràcies pels teus comentaris, la veritat és que em sorprenen agradablement
una abraçada.beginn -
Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]deòmises | 24-09-2008
ARQUITECTURA VISUAL
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
O
M
E
N
Ç
A
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
E
L
mot
llum
cos
veu
S
O
M
N
I
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
D
E
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L
'
H
O
M
E
?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
d. -
Mentre...[Ofensiu]AVERROIS | 23-09-2008 | Valoració: 10
...estem al ventre de la nostra mare, la foscor és la nostra amiga. Quants cops recordem aquella seguretat, aquell plaer indescriptible i a la vegada llunyà i perdut en el temps com un gran somni?
Buscar dins nostre és trobar el passat, encara que no sigui tan segur com el recordem, ens ajuda a lluitar pel furur.
Gràcies pels teus comentaris i una forta abraçada. -
ada | 23-09-2008 | Valoració: 10
..i tant..és així..!!
camins..divergents..dins la nit..o a l'alba..
Tan se val..
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Un somriure, potser.
- L'aposta
- La donzella de les pedres.
- Felicitat etèrea
- Optimisme
- Servei tècnic
- Camins dins la nit
- Distàncies impossibles.
- Una feina ben feta
- La remor de les onades
- Un moment per a l'alcohol
- Propòsits impossibles.
- Un bon epitafi, o el dia que vaig decidir morir.
- La mirada perduda en la mirada.