M'has recordat la mort de Marilyn Monroe. Un pot acabar amb la seva vida, però no pas amb la seva ombra. Perquè tu, segueixes creixent en la teva absència.
Serà ella, la teva ombra, la que et mantindrà vida.

una història molt maca. Segurament fins i tot crea enveja. Felicitats dobles, pel relat i pel teu aniversari.

és un relat molt dur. Segurament, moltes dones es sentiran identificades amb la protagonista. Jo en sóc una.
D'una cosa estic segura. La vida em somriu, ara més que ahir. I sé que a tu també.
1 petó

curt, intens i dur.

Et seguiré llegint

però tots els homes haurien de viure sols una temporada. Molts d'ells s'adonen de tot un cop ja no hi ets.
Et recomano el relat de Gemma34 "T'enyoro" m'he recordat d'ell quan et llegia. T'agradara.

No deixis d'escriure.

Un creu que té dret a fer mal, perquè es creu que fa ben fet. Tot i que justament després s'adona que no havia d'haver fet, i, el següent cop, dubtarà menys. I a mica a mica anirà agafant confiança, i mentre ell guanya terreny, la seva parella va quedant arraconada.

molt bé

Perquè la meva debilitat t'alimenta. Perquè m'has fet creure que ningú m'estimarà mai, que fins i tot no em mereixo res millor.
Em pegues perquè no t'agrades i la meva cara atemorida et crea despreci. I alçes la mà, i sense mesurar el mal que fas, la deixes anar a sobre meu.
En el fons, em pegues perquè ets un covard.

de vegades, és bo que s'oblidin de tu. Que l'aigua de la platja enterri les petjades que vas deixar, perquè mai, mai et tornin a trobar.
de vegades, és bo que s'oblidin de tu...

Diuen... que quan més despullat està l'amor, menys fred té!

Tens raó, els bons amics som com el bon vi.

M'agrada la metafora de que som com la sorra. M'he sentit sorra, m'he sentit desfer-me, com si algú hagués construit en mi un castell de sorra, i la pluja m'estés desfent per moments. Això és el que he vist en llegir-te.
M'agrada't. De debò!

tu també saps fer relats tristos.
Quan l'amor que ha compartit amb nosaltres tota la vida marxa, ens queda un buit. De vegades és tan gran aquest buit, que no podem sobreviure.

Molt bé.

trist és el destí de les tortugues. De petita, el meu pare en va portar sis, havien sobreviscut en un incendi prop de casa. Les vam alimentar durant anys. I tenien tot l'espai del jardí.
Recordo el seu caminar tranquil. La boca al menjar.
amb els anys, van anar morint, actualment, només en queda una. Les demés, han deixat el testimoni de que hi han estat. Les seves closques.

no em trobaràs, no em busquis, he fugit...

M'ha fet pensar. Bonica poesia