Cercador
DIARI PERSONAL ("tristesa")
Un relat de: CapdelinL'Olga va entossudir-se que la nena havia de fer ballet, deia que seria molt bo per a la seva sicomotricitat.
- Veritat que hi vols anar, amor?
Els faltà temps per comprar el tutú i les sabatilles.
El divendres vaig haver d'anar a recollir-la.
Els acords de "trisstese" de Chopin sonaven per la megafonia. És difícil sentir-se incòmode quan sona Chopin.
La classe encara no havia acabat i la professora em va fer gestos des de l'altre costat de la vidriera per a què entrés.
La Gemma estava estesa boca amunt sobre el parquet junt amb les altres nenes, lluny de les seves crosses.
Movia suaument les mans amb un somriure al compàs de la música.
Em va mirar i vaig tancar els ulls per a què no em veiés plorar.
Al sortir, em va dir:
- T'he vist plorar, sabia que t'encantaria Chopin...
Comentaris
-
Quin relat![Ofensiu]Cursiva | 12-11-2005
curt, intens i dur.
Et seguiré llegint
-
M'has deixat...[Ofensiu]annah | 17-09-2005 | Valoració: 10
sense paraules...
Un relat ple de sentiments... com la música de Chopin... sempre tan romàntica, tan melangiosa!
La música, la dansa... tot està en perfecta "harmonia" dins d'aquest meravellós relat!
Un petonàs, amic meu!
Anna -
Chopin...[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 15-09-2005 | Valoració: 10
Convina notes magiques, que et duen a llocs on mai pòdràs imaginar-te haver estat, la dansa, un dels altres millors aspectes que considero a la meva vida..
Bé, precios, simplement, m'encanta!
Moltissims petons!
Et seguiré llegint makissim! -
Bellesa...[Ofensiu]Orgull_de_classe | 15-09-2005
BELLESA APLASTANT!
molt bó..molt!
a mi també em fa plroar la música...però..:):)....
Molts petons capdelín!
m'omple goig llegir-te...
Petonarros..
Bonissim!
Orgull_de_classe!.- -
realment... un relat molt interessant, a part de tenir una bellesa fora de límits[Ofensiu]Marc Freixas | 15-09-2005
mira company
m'has fet quasi bé plorar,
però sóc a la biblioteca, i tampoc és hora de deixar-se endur massa pels sentiments poètics -sobretot- que m'ha transmès
el què si et puc assegurar
és que a mi últimament, la música que em fa plorar és la d'en silvio rodríguez... n'he fet un petit homenatge, ho pots comprobar, diria que és l'últim poema que m'han publicat
de totes maneres, aquest teu relat és impressionant
és gran,
molt gran!!
vols saber una cosa?
doncs resulta que la meva filla, la marina, fa ballet en una escola, i potser per això també m'ha tocat més la fibra, encara que de per si és un molt bon relat pleníssim de sentiment
felicitats company primitiu!!!
salut -
no tinc paraules[Ofensiu]Leela | 14-09-2005
per dir-te el què he sentit amb el teu relat.
Potser tristesa com diu el títol del teu diari personal... Potser tristesa perquè el món sigui com és, però a l'hora coratge i esperança de veure que hi ha persones (petites de moment) que tenen un cor enorme i que veuen el món amb uns ulls diferents. Són aquestes persones les que ens ensenyen a adonar-nos de la bellesa que ens envolta... aquest cop Chopin, però segur que pot mostrar molt més...
Felicitats!
M'ha agradat molt, i m'ha sobtat (per la intensitat del sentiment, per la noblesa que destila i perquè em tens acostumada a poemes...)
Un petó ben fort
Leela -
***[Ofensiu]Llibre | 14-09-2005
Estic segura, convençuda, que ni de bon tros he experimentat la sensació que ens mostres en aquest relat a través del protagonista-espectador. I n'estic segura no per deficiències de la narració (que quedi clar), sinó perquè aquesta vivència, per sort, em queda lluny.
Però això no treu que un embruix especial i eteri m'hagi sacsejat l'ànima.
Impactant.
Bo.
Genial.
LLIBRE
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1314909 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )