Cercador

Llista categories

27 d'octubre del 2005. Esborrant petjades

Un relat de: Cursiva

Qualsevol cosa em distreu. No puc estar massa estona concentrada. Si estic llegint un llibre i sento un sorollet, no puc evitar aixecar el cap per esbrinar d'on prové. Sembla que estigui en un altre món, però en realitat tinc les orelles molt despertes.
Dissabte a la nit, estava al cibercafé llegint als relataires de RC, submergida en la lectura d'un tal Brumari. El Jordi, el cambrer, estava atrafegat. Acabava d'entrar-li un grup de gent i no donava a l'abast.
Vaig parar l'ordinador i un cop em va dir el que li devia, li vaig preguntar si volia que li donés un cop de mà. La seva cara és va il·luminar amb un somriure encisador.
Mai abans havia fet servir una cafetera, i me'n va haver d'ensenyar de pressa i corrents. De seguida vaig tenir-la per mà.
Quan va minvar la feina se'm va acostar, i a cau d'orella em va donar les gràcies. Aquella proximitat, i la seva galta fregant la meva em van fer accelerar el cor.
A les dues de la matinada vam tancar el bar. I amb un somriure vaig tornar cap a casa tot passejant vora la platja. Descalça, i amb les sabates a les mans.
Darrere meu només hi havia les meves petjades. No em vaig adonar fins que em vaig girar, que l'aigua les anava esborrant. I de cop em vaig sentir molt bé. La meva vida està canviant, només he de seguir mirant endavant. El passat ja s'esborrarà tot sol...

Comentaris

Afegir comentari

senzill[Ofensiu]
Cau de lluna | 30-08-2007
volia escriure alguna cosa senzilla, però res em surt a l'altura d'aquest relat tan lleuger i tan suau. És magnífic saber fer fàcil la vida. M'he entusiasmat per això: un relat fàcil iamable de llegir.
la bromera de la mar[Ofensiu]
Berenice | 31-10-2005
bullint i desfent les petjades en àtoms de pau..

passejar per la sorra..

mmm
El millor[Ofensiu]
brumari | 30-10-2005 | Valoració: 10
que li pot passar a un escriptor és que algú se submergeixi, ni que sigui breument, en els seus escrits. I això em va passar a mi el dia 27 d'octubre en un desconegut cibercafè, minuts abans que la meva lectora tingués una vivència intensa i inoblidable.

L'últim paràgraf del teu relat m'ha recordat les paraules de Flaubert, "La Història, com el mar, és bella pel que esborra". Sempre ho he sentit així. Sempre de cara al futur.

Un bell relat. Un bell diari.

Petons.
Amb cada petjada...[Ofensiu]
ROSASP | 30-10-2005
sentint les sensacions dels batecs esperançats del teu cor, màgicament es comencen a dibuixar nous camins on les percepcions són diferents i els instants xiuxegen a cau d'orella la força i la sensibilitat dels teus peus que avancen ferms i àgils.
Què bonic poder mirar endarrere sense por i saber que tot allò ja va formant part d'un passat!
Un relat que acarona i omple de coratge!

Una abraçada i fins aviat!
Caminar endavant[Ofensiu]
jacobè | 30-10-2005
"La meva vida està canviant, només he de seguir mirant endavant. El passat ja s'esborrarà tot sol..."
Descalç, es trepitja a fons.
Cursiva, estàs fent un diari preciós, et segueixo les passes.
El tal Brumari em sona...
:)[Ofensiu]
rbbarau | 30-10-2005
Oh... m'agrada, m'agrada...
És genial la manera com de vegades podem sentir que res pot anar malament...
Una imatge fabulosa[Ofensiu]
pivotatomic | 30-10-2005
Una imatge absoltament genial, aquesta de les petjades sent esborrades per les ones. Només per això, el relat ja val la pena.

Però és que, a més, te algun altre encert.

Segueix caminant...