Cercador

Llista categories

17 d'octubre del 2005

Un relat de: Cursiva

Miro el mar amb respecte, però no és, ni de bon tros, el mateix temor que sentia d'en Xavi. Al mar m'hi puc acostar amb un somriure als llavis, tot i que no sé nedar. Però quan m'havia d'apropar al meu marit ho feia amb la mateixa por que te un nen quan intenta tocar a un gos. El cap del animal, li arriba a la cara.
Has intentat d'ajupir-te a l'alçada del ulls d'un gos que et faci por? Et recomano que ho facis. Així potser m'entendràs.
Els nens tot sovint ploren quan se'ls hi acosta un, i espantats demanen als pares que de seguida els pugin a coll. Si hagués pogut, jo també m'hauria enlairat en els braços d'algú quan tenia la cara de gos enfadat del meu marit a menys d'un metre.

Comentaris

Afegir comentari

records d'esglai...[Ofensiu]
ROSASP | 18-10-2005
En tant poques línies has estat capaç de transmetre l'essència d'aquesta por davant d'una mirada que no té final ni fons.
Un pànic aclaparador i una solitud punyent i esglaiadora que sembla romandre encara ja mig dormida dins d'un cor que es va guarint poc a poc de les ferides.

El realisme i l'impacte de les imatges que utilitzes per fer aquesta comparació no es poden descriure, no tinc suficients paraules per expressar el que m'han fet sentir...

Una abraçada i endavant amb l'escriptura!