Cercador
Ginebra i Valium, l'ultim recurs ...
Un relat de: Rayuela- Compartir:
La primera galtada que vaig rebre va ser un dia al sortir del cinema, vaig fer un comentari que al meu futur marit li va sembla poca-solta, i em va pegar. en aquell moment no li vaig donar massa importància, vaig pensar, si potser he dit un disbarat, jo era molt jove i ell era més gran i més culte que jo. Tampoc no va ser un cop massa fort, vaig pensar que les monges i la mare també m'havien pegat quan havia dit coses que no estaven be, el que havia de fer era aprendre a callar i escoltar els que en sabian més que jo.
Acabats de casar em va privar de mirar-lo als ulls i cridar-lo per el seu nom. Aquí ja em vaig començar a espantar, li vaig preguntar els motius, ell em va contestar que si el mirava als ulls semblava que li volia xuclar l'ànima i si el cridava pel seu nom li afirmava una identitat que ell no havia escollit.
Aquell dia va començar el regne del terror, vaig aprendre a arrossegar la mirada per terra, a substituir les paraules per gestos, els gestos són menys compromesos. No va valer de res, qualsevol gest mal interpretat feia aflorar blaus a la meva pell humiliada. Vaig comprar milers de capses de pastilles per la tos, una tos inoportuna podia provocar que els meus llavis que jo hauria volgut vermells d'amor mostressin vermellors molt allunyades del plaer ...
Esirada al llit amb el cos adolorit per la darrera pallissa, la meva ment navega per les aigües tèrboles dels records. Espero el dols oblit de la ginebra i les pastilles de Valium, no sé si em vull matar o només vull crear un sentiment de culpabilitat al meu marit que el faci reaccionar davant la misèria de la meva vida, quan em desperti ho sabré si no em desperto no ho sabré mai ....
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]Cursiva | 13-11-2005 | Valoració: 10
és un relat molt dur. Segurament, moltes dones es sentiran identificades amb la protagonista. Jo en sóc una.
D'una cosa estic segura. La vida em somriu, ara més que ahir. I sé que a tu també.
1 petó -
sempre m'han agradat[Ofensiu]Berenice | 01-11-2005
les històries d'alcohol i valium..
és tan trist
tot plegat..
i ells s'entesten a passar el dia entre corredisses
de camises planxades
somriures de pega
corbates rígides carregades de massa midó
menjar precuinat
petons fugissers
sexe per diners
diners per sexe
res és gratuit
però mentre quedin persones sensibles
no està tot perdut
Alça't després del vàlium
talla-li l'orella mentre dorm
agafa el primer tren
i marxa
i comença una nova vida -
valium[Ofensiu]donablanca | 07-06-2005
dur, molt dur.
m'ha fet esgarrifar -
Obre els ulls![Ofensiu]Homer de Barcelona | 22-04-2005 | Valoració: 8
Desperta't i alça't!
La nostra vida és una xarranca i cal saltar a la següent casella sempre que s'escaigui, sempre que la casella que deixem enrere s'hagi tornat petita.
Una ficció que val per moltes realitats dissortades. -
Bé...[Ofensiu]Llibre | 01-04-2005
què puc dir que no hagi quedat dit mitjançant el mateix relat.
En la narració se'ns mostra una realitat salvatge que ens entestem a ignorar, tancats en el nostre petit món farcit de comoditats. Però aquesta realitat salvatge és al nostre costat. Tal volta a la porta del veí. I vés a saber si un dia no entrarà a casa, com qui ve de visita, i s'hi instal·larà.
El relat és fort, punyent, trist, injust... i podria enumerar tot un ventall d'adjectius que, amb més o menys traça, servirien per definir-lo. Però el que en realitat em neguiteja és la catalogació: "biogràfica".
Bé... m'aferro a la llum de la lògica: si aquest relat ha sigut escrit, és que la veu narradora ha despertat després del "dolç oblit de la ginebra i les pastilles de Vàlium".
Això espero. I així ho espero.
Salut!
LLIBRE