A contratemps

M'has fet que pensés en algun dels meus poemes existencials, els que de vegades voldria explicar però he cregut que no hi ha gent amb tant de temps per a perdre en les meves cavil·lacions.
Potser tu ets de les que s'aturen per a mirar la vida? Potser ets com jo, observador de la multitud arraïmada per naturalesa? Potser ets l'ànima solitària que observa la soledat i brevetat d'aquesta vida nostra?
Gràcies, sirena, sincerament

M'agrada la metafora de que som com la sorra. M'he sentit sorra, m'he sentit desfer-me, com si algú hagués construit en mi un castell de sorra, i la pluja m'estés desfent per moments. Això és el que he vist en llegir-te.
M'agrada't. De debò!

qui amb poques paraules sap dir moltes coses es mereix quelcom més que una bona crítica o una de no tan bona. Per a mi la paraula és: senzill i contundent. M'agrada mogollon, poques paraules i imatges al limit, és com viure en una presó i saber que ets lliure sense límits. Felicitats.

Una abraçada ben forta

Per al meu gust, aquest és un poema esplèndid;
té les paraules exactes en els moments exactes,
i a més són precioses.

Senzillesa pura i dura, i això té molt de mèrit;
això és d'algú amb talent,...

Has d'escriure'n més silv8, perquè val la pena llegir-te;
t'ho dic de debò!!

Trenca amb el llarg silenci, i torna.

UNA ABRAÇADA DEL MARC!!
ESCRIU I NO PARIS MAI!!

... un poema curtet però agradable de llegir. No és per donar-li un 10, però tampoc és per un 6.

Ni pa ti ni pa mi, no acostumo a valorar, però en el meu desequilibri, sóc persona equilibrada.

Escriu-ne més, no?

Au, va!

Tempus fugit. Molt ben expressat.

Em sembla una mica curt el poema, a part que temps rima amb temps molt fàcilment. En fi, suposo que 'lo bueno si breve...' encara que jo no comparteixo en absolut aquesta fal·làcia.

Et dono la benvinguda a relatsencatalà.com, tot dient-te que la teva poesia és maquísima, i d'ella se'n pot entreveure un gran potencial.

No deixis d'escriure!!