Moltes gràcies pel teu comentari, de veritat. M'anima molt !

Aquest relat és dels primers que vaig fer, ja fa uns pocs anys. I el vaig voler deixar obert, amb aquest punt de misteri, amb un ventall d'interpretacions per tal que el lector triï la que més li agradi, com tu has fet.

Gràcies també per llegir-lo !

Molt ben escrit. Expressa un sentiment, un estat d'ànim, en primera persona, que resulta fàcilment creïble.
Seixanta és realment molt. Bé, tot i que tot és relatiu.
Moltes gràcies per escriure-ho. M'ha agradat :-)

hola !

Efectivament, és tot inventat... Fa molt que no utilitzo el metro. Però els viatges o desplaçaments són sempre un bon fons per als relats :-)

merci de nou !

Em satisfà molt tot el que dius ! I ara al juliol i agost, que tindré una mica més de temps, hi vull dedicar-ne a un dels meus hobbies, escriure.

També vull llegir alguna cosa teva, per suposat!

Merci, Prou Bé !

Prou Bé, molt agraït per haver-lo llegit, espero que t'hagi agradat. Es tracta d'un poema que ja tenia de fa uns mesos.

Aviam si aviat m'animo a fer algun nou relat curt :-)

Moltes gràcies pel teu amable comentari, Prou Bé !

I gràcies per llegir el poema !

Moltes gràcies pel teu amable comentari, Prou Bé !

I gràcies per llegir el poema !

Moltes gràcies pel teu amable comentari, Prou Bé !

I gràcies per llegir el poema !

Atlantis, m'alegro que t'hagi agradat. Potser el títol no és el més adient... En tot cas quan el vaig escriure és el que em va venir al cap.

Molt agraït de qualsevol manera :-)

Molt agraït, llpages, del teu comentari de suport. És important anar rebent aquest feedback dels que teniu més experiència.

Aniré pujant més material, algun que ja tinc fet i d'altre de nou.

Moltíssimes gràcies per tots els matisos aportats !

Moltes gràcies de nou, Atlantis, i gràcies també, Rosa.

Atlantis, l'atzar sempre hi intervé. En l'amor i en qualsevol aspecte de les nostres vides, ja que no ho podem controlar tot. I de fons, hi podem posar el mar, que sempre fa bonic :-)

Rosa, el poema es refereix a l'amor mare-fill, però no només. De fet, l'amor és absolutament polimòrfic. Amor cap a la parella, cap als pares, cap a aquell que ens escolta (que potser ni tan sols coneixíem i per casualitat hem trobat viatjant en tren), cap a aquell que ens ajuda sens demanar res a canvi, cap a qui oferim ajuda i sabem que realment n'està agraït, cap a aquell vent que ens revifa, cap a aquella tempesta que ens emociona, cap a la cançó que acompanya aquell moment tan especial... o cap al moment que fa de videoclip d'aquella música tan extraordinària...

Mil cares té l'amor. I totes ens haurien de valdre.

hola Atlantis, moltes gràcies, celebro que t'hagi agradat :-)

El misteri, en certa manera ,ens fa viure. I sí, pot ser blanc. Però també pot ser de qualsevol color. Del que tu prefereixis.

Mai saps què trobaràs rere la boira. Ni tan sols si trobaràs alguna cosa.

Què deu representar aquell cotxe ?

Gràcies Nil per llegir el meu relat i per comentar-lo. Espero que t'hagi agradat !

Per ser honest diré que és tot inventat. En realitat no sóc tan observador, més aviat sóc introspectiu i se'm passen moltes coses del món exterior... Però t'he de donar la raó sobre el tema del català, sobretot en l'àrea de Barcelona. Aquí a les comarques de Girona no és tan exagerat, de moment.

Se m'ha fet curt. L'he gaudit, i l'he trobat ben escrit. Potser diran que és previsible, però... mai se sap com poden acabar aquestes històries ;-)