ANHELS D'ESTIU

Que l'aurora de la matinada
que el piular dels ocells anunciaven
em destapi el verd dels teus ulls.

Que el monstre que dins se'ns genera
mori prest ofegat a l'aigüera
que amb la ment crearem tots dos junts.

Que a les lleis del món irracional
ser feliços ens sigui obligat
malgrat pugui semblar-nos absurd.

Que el proper cop que plori, si ploro,
sia potser perquè m'enamoro
però no sia perquè plores tu.