Seixanta

Un relat de: Prou bé
- Ep! Hola! Què és aquest misteri?
- Misteri? No, cap misteri.
- Com que m'has dit d'anar a fer una copa… amb un somriure murri...
- Bé, doncs una mica de raó ja tens, ja. És que vull explicar-te una cosa.
- I... és bo o és dolent això que m'has de dir?
- Bo. És bo. És que tu i jo som molt amics de fa molt de temps, oi?
- Sí i tant. Des de sempre… Au! Va! Comença!
- Bé... sí...engego... avui són seixanta.
- Seixanta? Seixanta què?
- Seixanta anys home!
- Però què t'empatolles ara? Sí ja passem dels vuitanta, nosaltres!
- És clar, ja ho sé prou bé! Però avui són seixanta anys que la dona i jo estem junts!
- Què dius ara? Així que avui celebreu les noces de diamant?
- No. Això encara no. Avui fa tots aquests anys, seixanta, que ens vam "fer nòvios", i com que no ens hem deixat mai… un llarg camí hem fet...
En tot aquest temps hem rigut i hem plorat sols i en companyia. Hem fet pujades i baixades i alguna marrada també. Hem vist néixer, créixer i més néixer, a més de la mort d'éssers molt propers i molt estimats. Hem travessat boscos ombrívols i jardins de flors i ens hem arribat a platges fantàstiques on ens hem sadollat de la nostra mar…
- Renoi, que bé que ho expliques…
- No, si és que... només explico la vida. Però, LA VIDA en majúscules, això sí!
- Ja!... Així doncs... que fareu una festa?
- No, no cal. La festa major es haver arribat fins aquí…
- Tens raó. Us felicito! I li fas un petó a la dona de part meva!
- Li faré. Un de teu i uns quants de meus…


Comentaris

  • Que bonic![Ofensiu]
    Homo insciens | 22-05-2022


    Que bonic! Celebrar LA VIDA en majúscules! Així ha de ser! Avui escoltava una entrevista i deia la noia que la felicitat és reconèixer les coses bones que passen cada dia i donar-los-hi una mica més d'importància que a les dolentes. A vegades ens costa tant... Però penso que té tanta raó... Als protagonistes no els hi cal celebrar res, perquè arribar-hi junts ja és un festeig!!!

    Sobre el text et diré, que potser ja ho saps, que en els diàlegs el guió que s'utilitza és el llarg "—" i s'ha de posar empegat al text, així: —Li faré. Un de teu i uns quants de meus…

  • Amb naturalitat[Ofensiu]
    Joan Colom | 20-05-2022

    Em fas dentetes, Prou bé. I més amb la naturalitat que ho expliques. Tot i que, havent llegit el teu perfil biogràfic, no hauria de sorprendre.

  • Agraïments i felicitacions[Ofensiu]
    Rupit | 19-05-2022 | Valoració: 8

    Bon dia, Prou bé,
    Aquest breu, però meritori diàleg sobre el seixanta aniversari de la parella és una boníssima celebració en totes les lletres (les majúscules incloses he, he, he). Les meves felicitacions als "nòvios" que mai deixaren de ser-ho.

    Aprofit l'ocasió per donar-te les gràcies pel teu cometari als meus primers relats a RC, tot un detall per part teva.

    Salut i pessetes, bona relataire ; )

  • No cal dir res més ...[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 16-05-2022 | Valoració: 10

    No cal dir res més, ni cal celebrar res més, perquè si arribes estar seixanta anys amb la persona estimada, ja per si sol és tota una celebració.
    Enhorabona per aquest relat, i ja m'agradaria a mi arribar els mateixos anys de relació.
    PD: Gràcies pel teu comentari "M'ho deia la seva mirada".
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • Celebració...[Ofensiu]
    Magda Garcia | 15-05-2022 | Valoració: 10

    ...sense celebració. M'ha agradat molt aquest relat sobretot perquè la celebració és sentir-se feliç després d'aquest llarg recorregut, estant vius! Us agraeixo les vostres lectures i els vostres comentaris. Cordialment.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-05-2022

    Hola, bona vesprada Prou bé: Gràcies per la teua visita i la bona opinió sobre el meu poema "Passejant per les estacions". M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • Recordant els seixanta anys. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-05-2022 | Valoració: 10

    Un relat amb molta bona reflexió, amb un diàleg, en el qual va passant la vida.
    Té un sentit molt positiu. Seixanta anys de promesos, ja són per a recordar sempre.
    Enhorabona.
    Cordialment.

  • Matrimoni[Ofensiu]
    Nil | 15-05-2022

    Els matrimonis d'antany no tenien data de caducitat!, i no pas perquè fossin de pedra picada...,sinó perquè existia una cosa que es diu Santa paciència. Matrimonis lliurats a una causa digne d'admirar
    ....compartir i créixer humanament. Enhorabona per l'originalitat del relat!

  • Felicitat.[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-05-2022

    Un diàleg àgil, senzill i amè.
    Si és autobiogràfica, et desitjo molta felicitat, si no ho és, també.

  • tan de temps!!![Ofensiu]
    Atlantis | 15-05-2022

    Si la relació ha estat satisfactòria moltes felicitats per qui els poden celebrar. Avui dia que me n'adono que molts joves busquen o troben relacions esporàdiques, poden ser un exemple de convivència i/o compromís.

    En quan el text: àgil i fresc. M'agrada que estigui escrit en forma de diàleg. Veig que vas investigant diferents formes d'escriure. Endavant!!!

  • M'ha fet pensar...[Ofensiu]
    llpages | 15-05-2022 | Valoració: 10

    en un parell de mots que repeteixes en el teu perfil biogràfic: Molta sort. Que per molts anys en segueixis gaudint, Prou bé!

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

66 Relats

522 Comentaris

17138 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com