Felicitats Montse un bon microrelat

i jo era oreneta i les plomes més lleugeres que el vent......
Gràcies

una història planera i
agradable

com sempre.

el teu inpenitent admirador i molt feliçment imperfecte seguidor.

I parlo del que conec, convic amb un parent amb Alzehimer.

Tantes vegades sents que intenta explicar-te quelcom sense sentit però tant important per ella.....El seu tresor amagat.

I a l'hora amb molta musicalitat. Conec gent que ajuda als menajadors socials, escriure'n també ajuda,

Ara ja sé perque cal felicitar-te!.

I a l'hora que diferent.
Benvinguda i no sé ben bé perqué , enhorabona.

O sí?
En qualsevol cas tot una trampa per lectors que sovintejen l'escriptura.

i mol ben escrit. La solitud està tan a la bora...

l'amor podrit fa pudor /de vidres trencats.

Fa mal a l'estomec només llegir-ho,

net de palla , amb paraules plenes.

Un exemple, enhorabona

En memòria de Joan Corominas i Vall, que va morir el passat 12 de Febrer del 2009.
Ell m'ensenyà més sobre la mort del que cap llibre podrà mai.

rellegint obra teva.
destacra que l'assaig té troços memorables.
Entre ells "L'esperança és un personatge més, pujat a l'escenari d'un teatre viu. La major part del publicsegueix el drama des d'un lloc segur i es pren un cafè que li dóna forces i un paler voluble."

Pero el millor la petita perla del final, sempre em tira més la poesia a mí.
Merci.