La passió amorosa de l'Eva-Maria pel Miquel (segona part)

Un relat de: Galàxia
La passió amorosa de l'Eva-Maria pel Miquel (II).

En Miquel es trobava a la feina, treballant dins del seu despatx. Com que gairebé la totalitat dels envans que el separaven de la sala gran del laboratori eren de doble vidre, hom podria dir que treballava dins d’una peixera. Qualsevol el podia veure de lluny estant, i ell també a la vegada podia albirar si s’acostava algú. Era un dilluns d’inicis de tardor. De sobte veié al fons, obrint la porta de la sala gran, l’Eva-Maria Radek, que treballava al laboratori central de l'empresa a Krefeld, Alemanya. Feia molt de temps que no la veia. Després d’aquells contactes tan tempestuosos de l’any 93, n'havien passat ben bé 18 anys, havia mantingut molts pocs tractes personals amb ella i tots per suposat dins del més estricte àmbit professional. A més a més les últimes estades del Miquel a la central de la seva empresa a Alemanya, esdevingudes en els darrers 6 ó 7 anys, mai va poder coincidir amb ella, ja que estava de viatge o bé de vacances. En Miquel sempre havia tingut la impressió que després de l’enfrontament i trencada definitiva en les seves relacions, escaiguda l'estiu del 1993, ella l’evitava. Feia cosa d’un any llarg, havia rebut la notícia que havia canviat de departament. S'acabava per tant la possibilitat de tenir cap més contacte. Malgrat aquest fet, ella el va trucar feia cosa d’un mes i mig per un tema puntual de la feina anterior. Un cop traspassada la informació penjà el telèfon con si mai s’haguessin conegut.
L’Eva Maria seguí avançant pel passadís central,deixant a cada banda els gran taulells de marbre plens de mostres, materials, pots i flascons amb productes químics. S’anava acostant cap al seu despatx. Malgrat l’edat, en Miquel calculà que frisava els 57, tenia un aspecte físic espaterrant. Un cabell castany intens no massa llarg i deixat anar que encerclava la seva cara rodona amb unes galtes grosses, un xic de pa de ral. I sobretot aquells llavis tan molsuts, tan sensuals.... De lluny estant observà els seus ulls d’un blau intens, com pocs en recordava. De seguida li va venir al cap la brillantor d’aquells ulls plens de desig en aquella nit ardent del febrer del 93 a casa seva a Krefeld, Alemanya. En Miquel estava ben embadalit, observant-la sense aixecar-se de la cadira. L'Eva Maria arribà ben a prop de la porta del seu despatx i un metre abans de franquejar el llindar, es deturà i li digué:
-Bon dia Miquel. No m’esperaves. Quina sorpresa, oi ?. He vingut per estar amb els companys espanyols de renovables. Com ja saps ara estic en aquest departament. Em deixes que entri i segui ?. Vull dir-te una cosa important.-En Miquel estava realment sorprès. Des de la violenta trencada de feia 18 anys, no havien tornat a parlar a soles-.
-Sí. Sí, per suposat. Entra i seu- li contestà el Miquel.-¿Tens alguna reunió amb la gent de renovables ?. Aquesta gent son uns pencaires de debò. M’imagino que deus tenir molta feina amb aquesta colla...
-Bé, no massa. Als 57 anys ja no em poso pedres al fetge- li contestà l’Eva-Maria- M’imagino que tu que passes dels 60, encara te n’hi poses menys,. Els de dalt es pensen que podrem aixecar un gran negoci en el camp dels productes renovables, però al meu parer van lluny d’osques. No em farem ni cinc de calaix. Hi ha una competència molt forta, ferotge, diria fins i tot...- Aturà de cop la xerrameca de feina que la devia haver ja repetit força vegades a més companys, i li clavà de sobte una llambregada intensa als ulls, com per indicar-li que havia vingut realment a dir-li una altra cosa, ben diferent dels temes del treball.
-Miquel- Ella respirà profundament per prendre aire. Després alenà i li digué- Et dec una explicació que no t’he donat encara en aquests 18 anys.- Sento molt haver-te desfet la vida. Sé que potser per culpa d’aquella aventura i d’haver-li explicat jo tot a la teva dona, et vas acabar divorciant. Ho sento moltíssim. Mai m’he perdonat que fos tan boja i tan poca-solta. Perdona’m...Però m’atreies tant...Jo em trobava molt sola en aquella època. Sortia d’un parell de desenganys amorosos molt forts que em van deixar trasbalsada i fins i tot destarotada. I em va semblar que tu podies ser llavors, com una taula de salvació per a mi. Vaig sentir molt per tu tots aquells dies i et vaig estimar tant...
-T’agraeixo que m’ho diguis ara- li contestà el Miquel- Encara que ha passat tant de temps. La veritat és que aquella aventura amb tu va influir en que trenqués amb l’Esther, la meva dona, però hi van haver moltes més coses. No va ser fins 7 o vuit anys més tard que ens vam separar definitivament,. Per tant, no crec que hagis de guardar cap sentiment de culpabilitat. La relació no se’n va anar en orris com a conseqüència d’aquella infidelitat amb tu.-I dit això la mirà als ulls, immensos i que sempre li havien agradat tant- I tu Eva-Maria. Vas poder solucionar després el teu problema de soledat?. Vas trobar algú prou interessant?.
-No.-contestà ella- Al final com que volia ser mare, però no havia trobat cap home que em fes el pes vaig fer-me una inseminació artificial i vaig tenir un fill. Ara té 17 anys. Parla molt bé el català. Segurament t’hi entendries força bé amb ell. L’ha aprés perquè volia servar alguna cosa teva. Es diu Michael, com tu, però en alemany. Jo no he oblidat mai aquella relació, Miquel...Però vaig comprendre que no et podia fer la vida impossible. Et vaig pressionar massa i no vaig ser justa sotmetent-te a tanta tensió. Després d'un parell més de desenganys vaig decidir viure sola, sense cap home tret del meu fill, al qui m’hi dedico en cos i ànima. I tu?.
-En Miquel dubtava de si explicar-li les seves tristes experiències, però al final se sincerà:- Després de divorciar-me, d’això ja en fa 11 anys, he sortit amb algunes noies però sense massa èxit. Amb la que més m’he entès ha estat amb la Mercè, una noia de la meva edat amb la que compartíem el ball. Quedàvem tots els caps de setmana per anar a la discoteca i per sortir, però per poc més. Ella no estava per tornar a viure amb un home després del seu divorci. Al final tingué molts problemes de salut. Patia una greu malaltia que li produïa l’obstrucció de les artèries. Li van haver de tallar una cama i al capdavall va patir un ictus. Se’n va anar amb només tres dies. Fa tres anys d’això. Va ser molt trist. Vaig sofrir molt per ella aquells tres dies en què estava a l'UVI, en coma, sense practicament cap esperança de que es refés. Visc doncs ben sol. Com tu...
En Miquel se n’adonà que el Romagosa, un tibat del grup de renovables, obria la porta del fons de la sala. Era evident que venia a cercar l’Eva-Maria.
–Em sembla que et vénen a buscar-li digué el Miquel.- Haurem de continuar aquesta conversa fora de la feina. Potser podríem seguir-la aquest vespre. Et sembla bé que sopem junts ? Tens algun compromís amb els del departament de renovables avui per sopar?-Ella li contestà que no. Que era possible que li oferissin per cortesia sortir a algun restaurant però que es veia en cor de declinar l’oferiment.
Com que el Romagosa, el company de renovables s’acostava, el Miquel s’aixecà i sortí del despatx per deturar-lo.- Romagosa!, Romagosa!. -Li crida-. No et preocupis que ara acabem. L’Eva-Maria m’està explicant un tema de l’antic departament. Ara mateix enllestim i està al 100% per a vosaltres.- El Romagosa es convencé i girà cua.
-Se n’ha anat per fi aquest tifa !. Bé, doncs.- Va continuar el Miquel, ja més relaxat per haver-se pogut desempallegar del pesat del Romagosa. -Tenim dues possibilitats: anar de restaurant, encara que ja saps quins horaris tenim a aquest país comparat amb els d'Alemanya. Si hi anem, tot plegat acabaríem a les petites. Una altra possibilitat es que vinguis a casa. Ahir vaig fer arròs a la cassola amb marisc. I com que faig servir arròs bomba, no se'm cova. Al dia següent està potser fins i tot més bo que el primer dia. Podem menjar a casa. Bé. Rumia’t-ho. Sense cap compromís...-A l’Eva-Maria se li encengué la cara d’alegria i li va dir que preferia sopar en la intimitat de casa seva. A més a més li agradava molt l’arròs i el marisc; i a Alemanya mai en menjava. Just en aquells moments en Miquel se n’adonà, tot esguardant-la, de com havia canviat la seva fesomia respecte a aquella que conegué tan íntimament al 93. L'Eva-Maria tenia ja una mica de barballera i sécs força marcats al coll, i al llavi superior. El color de la cara era molt més descolorit ara. Segurament el cabell el duria tenyit. En canvi, el cos el tenia aparentment semblant. Potser estava una mica més prima i molt menys culgrossa. Tampoc se li veia tant d'embalum de sines com abans. Com que s’havia aprimat, el vestit jaqueta de color blau li estava una mica balder i li tapava potser un xic massa tot el davant
-Així, quedem aquí a les 5. Quan acabis amb els de Renovables. No t’allarguis amb aquesta gent que són uns canteu-les -va concloure el Miquel- Anirem a casa amb el meu cotxe. No és com el teu Mercedes vermell llampant que tenies llavors. Mai m’han agradat els gran cotxes. Sempre m’he conformat amb un utilitari.
-Ep, Miquel, l’interrompé-. Això del gran cotxarro del 93 acabà aviat. L’empresa va fer retallades i ens va negar el cotxe a les persones del meu nivell. A partir d’aleshores me l’he tingut de comprar i mantenir amb els meus diners. Mes o menys com tu aquí. Els alemanys hem baixat molt de nivell de vida. A base de mantenir mitja Europa ens hem empobrit força. Això sense comptar amb la sagnia derivada d’integrar l’Alemanya de l’est.-Dit això l’Eva-Maria s’aixecà, li adreçà un càlid somriure de comiat i se n’anà a la reunió que tenia convocada.
En Miquel no pogué concentrar-se la resta de jornada laboral. No es podia treure del cap el que haguera passat si no se n'hagués penedit d'aquella aventura sexual amb l'Eva- Maria, amb 4 claus inclosos, una nit del febrer del 1993, mentre a fora nevava a tota maneta. Potser tenint en compte el que s'esdevingué després, hagués estat més productiu i planer per a ell, trencar de bell antuvi amb la seva dona i anar-se'n a viure a Alemanya amb l'Eva Maria, tal com li tenia mig organitzat ella. No haguera estat gens difícil en aquella època connectar amb els companys de feina ja que la seva empresa era americana i la seva llengua oficial era l’anglès. A més a més aleshores ja parlava una mica d'alemany. Aquells anys van ser els del boom del creixement del laboratori central i sens dubte s'hi haguera encabit bé.
D'una altra banda era evident que l'Eva Maria el seguia, sinó estimant, si almenys apreciant-lo i el recordava, com ho palesava el fet que havia fet aprendre el català i el castellà al seu fill. Decidí que abans de que se’n tornés a Alemanya li faria un regal al Michael. Li compraria un bon llibre en català. Potser el millor seria una guia dels meravellosos paisatges de Catalunya. Així els hi vindrien més ganes de venir a passar-hi els estius...
A les 5 en punt l’Eva Maria es presentà al despatx. S'havia maquillat una mica i pintat els llavis. Amb certesa s'havia escapat al lavabo uns minuts abans d'acabar la reunió.
-Com anem Miquel ? . Molta feina avui?.- Li preguntà ella amb un somriure càlid i obrint de bat a bat aquells ulls tan expressius.
-No he pogut fotre ni brot- li contestà ell.- Només pensava si vaig fer bé fa 18 anys, esbandint-te. Encara recordo les teves llàgrimes a l'entrada de l'hotel de Barcelona quan vas venir poques setmanes després de l'aventura a casa teva, i jo et vaig rebutjar... Penso que potser l'haguera encertada si hagués pujat aquella nit a la teva habitació i hagués trencat l’endemà amb la meva dona tal com em demanaves. Ella després ho va fer amb mi.
-I saps si ella es va arreglar amb algun altre home?-preguntà l'Eva Maria..-Ho desconec.-contestà el Miquel .-Però ho dubto. Va ser una relació que es va anar fonent d’en mica en mica .

Sortiren i pujaren al cotxe. Ell li col·locà dins del maleter, tot el que ella portava.
-Si vols, havent sopat, et duré a l'hotel...-li digué en engegar el cotxe.- Encara que també pots quedar-te a casa. Tinc una habitació lliure. Es tota per a tu.
-Potser podríem recordar aquella nit del 93.-xiuxiuejà en veu baixa, però prou alt perquè ell ho sentís.
-Et refereixes al sopar o bé a la cardada múltiple posterior?...No recordo en ma vida cap altra nit amb quatre claus. Però si sabessis ara!... Mare de Déu senyor !. Entre l'edat i la darrere operació estic bastant fotut.! No va saber dir-li en anglès que tenia problemes d’erecció i que li costava força que se li aixequés, però ella ho va capir perfectament.
- Això no és important, Miquel. -li digué ella- A mi també als 57 anys m'ha passat la febre. Encara que fa tant de temps que no tinc relacions...
En Miquel li anà explicant el recorregut fins a casa seva. A ella li cridà molt l'atenció la Sagrada família. Ell li prometé que si tenien temps l'anirien a veure, encara que l'avisà que hi havia tothora una gernació de turistes...Arribaren al pàrking de casa seva i pujaren amb l'ascensor fins al seu pis. Obrí. La veritat és que el pis es trobava en un estat lamentable i com que no esperava la visita, no havia ni tan sols trucat la dona de fer feines perquè li endrecés les coses. Tot anava en doina i havia llibres i revistes obertes a tot arreu. Tot seguit, després de disculpar-se pel desordre, li ensenyà la seva habitació, on ell dormia. Hi havia un bon llit de matrimoni d'1,5 metres d'amplada. Després el bany i l'altra habitació per a invitats.
- Bé, si et vols dutxar i arreglar-te una mica abans de sopar. -li preguntà el Miquel- Jo endreço mentrestant una mica el menjador i preparo un petit aperitiu. Poso també una música suau. T'agrada el swing cantat?.
Ella s'adreçà a l'habitació de convidat. Obrí la maleta. Agafà un vestit, no havia portat gaire roba per a un viatge tan curt, i una muda per canviar-se; el sabó i la colònia. Entra al bany on es començà a despullar.
.-Miquel. Em pots donar una tovallola.?.-Quan el Miquel li portà, obrint una miqueta la porta del bany, la veié parcialment per darrere ben nua. Les natges malgrat l'edat les tenia encara altes i sense cel·lulitis, Seguia tenint un bon cos.
-Aquí et deixo les tovalloles. Hi ha també xampú i sabó líquid a l'armariet.-afegí el Miquel. Ella entrà a la banyera i obrí les aixetes. Després de ensabonar-se de dalt baix sobre tot les aixelles i l’entrecuix ,es dutxà. Un cop se sentí ben neta. Sortí i començà a eixugar-se davant del mirall . Mentre observava atentament el seu cos ben nu, a vegades tapat pel pas de la tovallola, pensà si el Miquel el trobaria encara atractiu?. Tenia la certesa que les mamelles li havien caigut força en els darrers temps. L'edat. Pensà...Es perfumà, i es vestí. Després de dubtar-ho va decidir no posar-se calces. Només un vestit molt alegre de coloraines pel damunt. Quan va sortir va veure que el Miquel s'havia afanyat a endreçar el menjador i el saló, a parar taula i a posar alguna cosa al forn.
-Has menjat alguna vegada escalivada ?-li preguntà el Miquel. I com que ella feu una cara d'ignorància li explicà que era un plat de verdura típic de Catalunya fet a la brasa o al forn:-Els ingredients -prosseguí ell -són pebrots vermells, albergínia, patata, i cebes. Després de coure’s i rostir-se al forn es tallen tires, es barregen en un plat i s'amaneixen amb sal i un bon raig d'oli d'oliva.- Ho menjarien de primer plat, abans de l'arròs amb marisc.
El sopar fou cada vegada més agradable i plaent per als dos. En Miquel encetà una ampolla de vi blanc d'Alella que li agradà molt a l'Eva-Maria. Glopejant aquell vi tan bo descabdellaren el tema del desencís de la feina, esdevingut a còpia de fer anys a l’empresa i de veure tants i tants llepes ocupant gran càrrecs a l' empresa a base d’arrambar a tothom per tal de pujar. Després saltaren al tema polític.. Els dos compartien la passió per l'ecologisme. L’Eva-Maria li explicà que havia estat més d’un cap de setmana en manifestacions contra les centrals nuclears. No pertanyia tanmateix a cap grup, li va dir, però sempre votava els verds a les eleccions. Ell li explicà les lluites contra el malbaratament d’energia i la contaminació lluminosa al nostre país. Per acabar, en Miquel obrí una ampolla de cava. Omplí les copes i feren un brindis pel futur i per haver superat finalment tots aquells anys d’allunyament. A la segona copa els dos se sentiren alegres i sobre tot ella, notava, que li havia pujat una mica al cap. Començà a sentir un rau-rau que li baixava de l’estomac cap al seu sexe. Es miraren fixament i ambdós sentiren el desig d’unir els seus cossos. S’aixecaren de la taula i ella l’abraçà amb força.
-Miquel, Miquel. Sempre t’he estimat tant.. -i el petonejà a les galtes, al coll i a la boca. Es començaren a despullar. En Miquel li aixecà el vestit i veié que no portava calces. Li passà la ma per l’entrecuix acariciant el pubis d’ella. El sentia molt calent i moll. Sentí que els dits se li humitejàvem de fluid vaginal. Es despullaren del tot i anaren al llit. La roba anà quedant pel passadís. Quan acabà el clau, molt llarg i intens, ple de carícies i xiuxiueigs a cau l’orella, eren ja prop de les onze. Llavors sense ni tan sols vestir-se baixaren la vànova i el llençol del llit. Es ficaren dins i s’adormiren. Ella amb el cap repenjat al pit del Miquel. Dormiren com uns sabatots fins a les 6, hora de llevar-se per anar a treballar. Es dutxaren plegats i ell preparà després un bon esmorzar amb meló, galetes, secalls, melindros i cafè. Ella preferí prendre un te ben calent. L’Eva-Maria estava esplèndida aquell matí. Portava un vestit jaqueta vermell. I semblava que els ulls blaus resplendien més clars que mai.
En el camí cap a la feina ell li proposà:
-Estic pensant que si et quedessis un parell de dies més podríem empalmar amb el cap de setmana. Jo també puc agafar-me dos dies de vacances. Si tu també ho fessis,podríem anar a un lloc ben maco- Com que ella li contestà que no tenia cap problema en quedar-se, tret d’haver de canviar el bitllet de tornada del dimecres pel diumenge a la tarda i enviar-li un correu electrònic al seu cap. Ell li proposà anar a passar el llarg cap de setmana al Parc Nacional d’Aigües Tortes i Sant Maurici i passejar abraçats sota la imposant muntanya d’Els Encantats.
Eva-Maria. –li explicà el Miquel- Catalunya té tres grans muntanyes màgiques que cal conèixer. Jo crec que qui ho fa, sent sempre el desig de tornar al nostre país: Són el Canigó, el Pedraforca i els Encantats. Fem doncs aquesta última, que és potser la que té els voltants més feréstecs. Llavors el Miquel li explicà, com de jove, un estiu, va patir en aquest lloc un aiguat. Estava acampat prop de l'estany de Sant Maurici. Queia tanta aigua i els trons i llampecs eren tan forts que van agafar por i van haver de fugir desmuntant la tenda sota un xàfec intensíssim. Van arribar xops de cap a peus a un hostal de Sort on pogueren aixoplugar-se.
Aquells dies esdevingueren una espècie de lluna de mel per a ells dos i quedà tot ben clar que viurien junts ben aviat. En Miquel li explicà:
-Em queda molt poc per jubilar-me. No crec que més d’un o dos anys. Mentrestant, podem esperar i veure’ns de tant en tant. No estem tan lluny un de l’altre. Són només dues hores d’avió. I després tenim les vacances d’hivern i d’estiu i alguns ponts... Com que a tu Eva-Maria et queda més que a mi per plegar, ja em veig passant llargues estades a Alemanya. La setmana que ve tornaré a agafar els llibres d’alemany. Vaig començar a estudiar-lo quan tenia 35 anys i vaig arribar a parlar-lo una mica. Però després el vaig oblidar del tot. A l’empresa i arreu, amb l’anglès en tenia prou. L’alemany no és una llengua fàcil, però amb tu de mestre i amb el teu fill parlant el català l’aprendré de seguida.. Tinc ganes de conèixer-lo. Per cert. El teu fill Michael no deu estar pas massa content que l’hagis deixat ben sol tota la setmana. No s'haurà pas emprenyat amb mi?
-No pateixis. Hi està acostumat- li respongué ella- Abans em tocava viatjat molt per feina. Anava sobretot als països de l’est, Turquia, Rússia...països amb molt mala comunicació. Quan havia de viatjar en Michael se n’anava llavors a casa de la meva germana, Viu a prop de nosaltres, a Krefeld mateix. Per sort a la nova feina no viatjo pas tant.
I així fou com ben passats els 60, la vida del Miquel donà un tomb complet en només una setmana. Després de molts anys d’infelicitat. L’amor trucava altre cop a la seva porta, i és clar també ho feia a la de l'Eva-Maria

Galàxia

Comentaris

  • m'agrada com escrius[Ofensiu]
    aromadarç | 02-10-2011 | Valoració: 10

    és una història que pot ser real perfectament, senzilla i bonica amb capacitat d'emocionar i d'evocar i visualitzar les escenes, a demès és un cant a al vida i al amor en la edat madura i això és un missatge positiu i encoratjador, gràcies. Aromadarç

  • molt ben escrit[Ofensiu]
    blaumar | 01-10-2011

    una història planera i
    agradable

l´Autor

Galàxia

39 Relats

10 Comentaris

27574 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Potser perquè he viscut gairebé tota la meva vida fora de Catalunya, sóc un enamorat de la nostra llengua catalana.
Vaig néixer a Sabadell (Vallès Occidental),, però des que tenia 12 anys he viscut a Madrid. Ara en tinc 63. Hi va haver una època en que vaig estar a punt de perdre la meva llengua de naixença, però me'n vaig adonar i vaig ser capaç de recuperar-la.

El llibre complet que recull tots els contes sobre la vida del Miquel ha estat editat amb el títol de: Retrats de la vida d'en Miquel Casamitjana.
Pot trobar-se a la pàgina web
www.amazon.es/libros
A la 1ª línia de Buscar cal escriure Miquel Casamitjana i clicar el botó IR.

He iniciat la publicació del llibre Fugida a França. Memòries de la Guerra Civil de l'Andreu Pallarols. 75 anys després de l'acabament de la guerra civil, crec que és un bon moment per retre homenatge a les persones que visqueren i patiren aquella horrorosa guerra.

Galàxia