Sol de Canyella

Un relat de: blaumar
S’aixeca un matí
amb vent del nord.
El fred deixa al llit
les ànimes porugues,
Mentre els cossos nus
es renten les dents.

Embolicats en robes
faran el carrer desagraït.

Amb l’esperança glaçada
Buscaran el breu, massa breu
Sol de Canyella.

Ja és Hivern.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

blaumar

24 Relats

126 Comentaris

39020 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.
Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.