La lluna

Un relat de: blaumar

Una nit tèbia
vaig profanar
el teu dolç secret.

Et sabia bella,
d'aparença deliciosa
però muda, sense olor.

Vaig anar a trobar-te
a la caiguda de la negror,
hora fosca i ja traïdora.

L'aire lent, endormiscat
no s'enduia els seus tresors
ni em distreia els sentits.

Vaig reposar la mirada
sobre la teva pell,
de núvia sabia.

Embolicada de negre
ras i fredes llàgrimes,
vares besar-me.

Aleshores, senyora
vas disfrutar-me
serena i lentament.

Fins a l'albada,
fins al moll de l'anima.

Comentaris

  • un poema realment colpidor[Ofensiu]
    micanmica | 09-09-2008 | Valoració: 10

    carregat de sentiments purs cap a la Lluna, aquesta font d'inspració de tants i tants poetes, que ens té a tots embadalits... em recorda molt al meu poema "Estimo la Lluna!"
    però el teu expressa una transparència de sentiments i una sensualitat que jo mai hauria pogut aconseguir. Moltes felicitats per aquesta joia, i gràcies pel teu comentari, perquè així t'he descobert! Et seguiré llegint. Una abraçada!

  • Eterna companya de nits i albes[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-10-2006

    Un relat que enamora!

    Em sembla que exerceixes amb les teves paraules un efecte hipnòtic que atrapa els ulls de la lectora, que no els pot separar del joc de seducció que desplegues davant meu i en el qual m'hi trobo bé, acollida, no una intrusa.

    Potser perquè és un relat sense racons foscos; la descripció d'una entrega total.

    Em sap greu repetir-me, però és la paraula justa: m'enamora.

    He de felicitar-te per la teva capacitat creadora, evocadora, transmissora.

    He de dir-te també que tornaré per aquí un altre dia, has escrit coses molt interessants i no em voldria perdre cap.

    Aprofito aquest comentari d'avui per enviar-te una abraçada rodona, ben rodona, com una lluna plena,
    Unaquimera

  • perduda entre versos...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 15-10-2006

    encantats.... m'ha agradat!
    jo també estim la lluna ;)

    un peto de vidre!

  • aquesta musa,[Ofensiu]
    quetzcoatl | 26-09-2006

    amant, dona, senyora...

    M'agrada saber que també atrau molt als homes i que tots plegats la mirem i no podem fugir de la seva àurea imantada.

    La lluna és sempre màgica, misteriosa, i alhora segura i càlida quan l'invoquem.

    M'agrada aquesta petita ofrena tan preciosa, inspiradora, de tarannà melancòlic però serè, i amb el toc de romanticisme just per fer-lo profund i sensual alhora.

    Un petit tresor per endur-se al llit.

    Bona nit :-)

    m

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

blaumar

24 Relats

126 Comentaris

37335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.
Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.