Ulls muts

Nostàlgia i romanticisme.
M'identifico plenament amb:

"...Dins; silenci dens,
ple de parets
i de crits tancats..."

he tingut aquesta sensació de silenci eixordador i de crits engabiats, massa sovint.

petons!

gypsy

un aire romàntic de sospir, d'exclamació primera que obre desig, hi ha suavitat i silenci i vidres que mostren i separen i ulls que miren i callen... poesia de laboratori!
una abraçada!

sintetic i intim.
...que diferents som per dins del que la gent acostuma a veuren's des de fora.
amb carinyo.

que llisca amb suavitat, intentant endinsar-se dins de l'ànima i amorosir-la tendrament.
M'ha arribat com un càntic perdut dins del nostre propi laberint, un intent de comprendre més endins de la mirada. Aquell món on hi habita tot plegat: carícies, pessics, somnis cargolats, pors amagades, força a borbolls, infinitat de sentiments nuats i espais en blanc plens de silencis...
Crec que la major de nosaltres, cadascú a la nostra manera, ens passem tota la vida intentant llegir entre les parpelles closes dels ulls de l'ànima, que potser ens podrien mostrar amb claredat i senzillesa tot allò que som en essència.

M'ha fet pensar molt el teu poema; és curiós com es poden arribar a sentir les paraules tan properes.

Una abraçada molt gran!

com un raig de sol, com una carícia!

Ai ombra,
d'ànima abandonada...

que suau! que dolç Blaumar! Acord amb el teu pseudònim "Blaumar"

Em relaxa llegir-te, flairar l'aroma suau de les teves paraules, suaus, delicades i amigues ,que arriben portadores de llum i de pau.

Gràcies!