Cercador
Ella, somriu
Un relat de: blaumar- Compartir:
Somriu,
llavis joves,
corbes fermes
i ulls espantats.
Són blaus, clars
com el migdia,
però trencats.
Canta amb l'alegria
d'un rierol entre rocalls,
però ja assedegat,
Braços prims,
podrien ser elegants.
Mans petites,
nervioses o lletges,
que s'amaguen.
Tots ses ungles
mossegades,
dits de nena
esgrogueïts
de tan fumar.
La roba massa cenyida,
tota la pell tapada
i els pits enfaixats.
Em parla afable
pidolant un sí,
que regalo
sense escoltar.
Somriu.
Comentaris
-
Bonic, molt bonic[Ofensiu]llu6na6 | 21-04-2006 | Valoració: 9
i tendre, el teu relat.
Dibuixes amb naturalitat el perfil del personatge. Ho fas amb tendresa i això m'agrada especialment
"canta amb l'alegria
d'un rierol entre rocalls..."
quina imatge més bella, Blaumar!
gràcies pels teus comentaris tan acurats i engrescadors. Ets una joia! I brilles, brilles amb una llum que tot ho transforma en una imatge única.
Una abraçada.
l´Autor
24 Relats
126 Comentaris
40396 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.