Sabates quadrades

Un relat de: blaumar

Sabates quadrades
porta la mort.

Esquincen la pell dels somnis
que ens emboliquen.

Enfonsen horitzons possibles
on descansàvem la mirada.

I fa mal.

Estoven la fortalesa
dels desigs més feréstecs.

Trenquen les cantonades
de les conviccions més velles.

I fa mal.

Fins que la deixes marxar...
amb el seu tresor.

I sols queda un buit
a dins , a casa.

Entre parets tacades
i mobles abandonats.

I fa mal.

Fins que deixes que entri l'aire,
i el verd de la terra creix.

Entre les rajoles trencades
del que havia estat terra ferm.

I també aleshores,
fa mal.

Comentaris

  • Ésbonic escriure per als qui s'estima...[Ofensiu]
    kukisu | 02-01-2010

    M'ha agradat molt aquest poema de dol.
    Enhorabona, blaumar.
    Felicitat en el 2010!

  • Curiós[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-04-2009 | Valoració: 10

    Si deixem entrar l'aire... ja no farà tant mal i les sabates quadrades s'ajustaràn rodonetes per fer un bon caminar.

  • En memòria[Ofensiu]
    blaumar | 14-02-2009

    En memòria de Joan Corominas i Vall, que va morir el passat 12 de Febrer del 2009.
    Ell m'ensenyà més sobre la mort del que cap llibre podrà mai.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

blaumar

24 Relats

126 Comentaris

37360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.
Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.