Cercador
Sabates quadrades
Un relat de: blaumar- Compartir:
Sabates quadrades
porta la mort.
Esquincen la pell dels somnis
que ens emboliquen.
Enfonsen horitzons possibles
on descansàvem la mirada.
I fa mal.
Estoven la fortalesa
dels desigs més feréstecs.
Trenquen les cantonades
de les conviccions més velles.
I fa mal.
Fins que la deixes marxar...
amb el seu tresor.
I sols queda un buit
a dins , a casa.
Entre parets tacades
i mobles abandonats.
I fa mal.
Fins que deixes que entri l'aire,
i el verd de la terra creix.
Entre les rajoles trencades
del que havia estat terra ferm.
I també aleshores,
fa mal.
Comentaris
-
Ésbonic escriure per als qui s'estima...[Ofensiu]kukisu | 02-01-2010
M'ha agradat molt aquest poema de dol.
Enhorabona, blaumar.
Felicitat en el 2010! -
Curiós[Ofensiu]Joan G. Pons | 25-04-2009 | Valoració: 10
Si deixem entrar l'aire... ja no farà tant mal i les sabates quadrades s'ajustaràn rodonetes per fer un bon caminar.
-
En memòria[Ofensiu]blaumar | 14-02-2009
En memòria de Joan Corominas i Vall, que va morir el passat 12 de Febrer del 2009.
Ell m'ensenyà més sobre la mort del que cap llibre podrà mai.
l´Autor
24 Relats
126 Comentaris
39006 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.