Vull Silenci!

Un relat de: blaumar

Silenci, vull silenci!

Lentament m'estiro,
desplego les ales
i les deixo flotar.

Sobre l'aire
que encara m'envolta.

Inspiro pam a pam
el perfum reconquerit
mentre les coses
m'escolten i ballen
al meu ritme.

Que ara és seu.

Comentaris

  • Hola, Blaumar![Ofensiu]
    ROSASP | 15-09-2006

    Aquesta sensació de fondre's amb el silenci travessa molt endins de la pell.
    Quan es pot formar part d'ell, encara que només sigui per uns instants, la pau que ens embolcalla és molt més que un somni.
    Crec que la paraula silenci té tants significats que no es pot abastar, però en el teu poema l'he vist reflectit com estar amb un mateix ficant el cor i la consciència i m'ha fet sentir gairebé ingràvida per uns moments...

    A les nostre mans estar abraçar aquest silenci, encara que no sempre és fàcil...

    Una forta abraçada!

  • te'l mereixes![Ofensiu]
    quetzcoatl | 14-09-2006

    Vols silenci i em deixes bastant muda amb aquest poema. Sembla fet per contemplar des de la quietud, com si t'acabessis d'adormir en un son dolç que ningú hauria de despertar.

    Plasmes el silenci com un estat reconfortant, una transició. En sí el poema em transmet una idea de vaivé, de les coses que van i vénen, teves i seves; de ningú.

    M'ha agradat molt, de veritat. L'única paraula que li tinc mania és a la de flotar (m'agradava més com sona surar), però no hi queda pas gens malament.

    Volia també agrair-te els comentaris que m'he trobat teus en alguns relats. Fa dies que no estic al cas de tot plegat però són sorpreses molt agradables.

    Per cert, què haig de fer amb això d'encadenar-me...?

    una abraçadassa,

    m

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

blaumar

24 Relats

126 Comentaris

37344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.
Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.