Possessió

M'agrade, curt. senczill, pragmàtic.... molt bé.

blaumar gracies per llegir-me!

M'agrada aquest relat tan viu i vibrant.

M'agrada la tensió que n'és l'eix central, ¡m'agrada perquè arrosega i se t'endú, i quan acabes dius: - Peró si sóc a casa!

una abraçada Blaumar.

M'agrada el teu ontage,
l'olor a sal, a immensitat, el bategar constant!

qui posseeix a qui?

les notes al piano; la música al narrador? el silenci al sentiment; l'alegria a la paraula? la mirada al somriure o el somriure a la mirada?

o ets tu, qui, amb les teves subtils imatges, ens posseeixes a nosaltres?

No m'ho diguis... m'agrada interpretar-te, com interpretar els teus comentaris, sempre vius.

una abraçadassa!

m

i el cor s'exalta quan les sensacions arriben i traspassen l'espai que ens separa.
Hi ha una mena de bellesa que gairebé fa mal, que ens envaeix i sacseja com aquesta mar encrespada que anomenes.
Hi ha alguna cosa en el poena que talla l'alè.
Crec que t'engoleixes els instants i les sensacions amb passió i golafreria...

Una abraçada i fins aviat!

gràcies pels teus comentaris afectuosos i comprensius.

les teves paraules són pigments que omplenen el full de colors i canten, riuen, sotraguegen i parlen de tu. De les teves emocions més íntimes.

Dibuixen el teu mon de contactes, amors i presències, percepcions i sensacions.

M'ha agradat molt Blaumar, felicitats!Et seguiré llegint!

traslladat en paraules. Ja veig les notes saltant de orella a orella, d'ull en ull, de parpella a parpella.
M'agrada l'estrofa
La pell m'esclata de goig
i m'arrossega una mar
encrespada de rabiosa alegria.
És, com ho diria, roent, exultant...
Tot i que a mi la mar encrespada sempre m'ha fet més aviat por, m'agrada imaginar-la encrespada d'alegria!

Una abraçada,

Bruixot