Possessió

Un relat de: blaumar

Delicioses omplen la sala,
ara dolces rialles,
ara tristes amigues.

Provo d'aclucar els ulls
per veure-les millor
en el seu ball feréstec.

I se m'escapa el cor,
empaitant la follia
d'un torrent de fades.

La pell m'esclata de goig
i m'arrossega una mar
encrespada de rabiosa alegria.

No soc sinó dolor
en el silenci
i ja no sóc fora d'ell.

Tot d'una calla el piano.

Ses mans cansades i pàl·lides,
ses ulls de goig satisfets,
i uns llavis que em dibuixen tímids,
el somriure còmplice
d'una amant recent.

Comentaris

  • instants | 07-11-2005

    M'agrade, curt. senczill, pragmàtic.... molt bé.

  • Molta foça. Molt de nervi[Ofensiu]
    llu6na6 | 07-11-2005 | Valoració: 10

    blaumar gracies per llegir-me!

    M'agrada aquest relat tan viu i vibrant.

    M'agrada la tensió que n'és l'eix central, ¡m'agrada perquè arrosega i se t'endú, i quan acabes dius: - Peró si sóc a casa!

    una abraçada Blaumar.

    M'agrada el teu ontage,
    l'olor a sal, a immensitat, el bategar constant!

  • qui a qui?[Ofensiu]
    quetzcoatl | 15-10-2005 | Valoració: 10

    qui posseeix a qui?

    les notes al piano; la música al narrador? el silenci al sentiment; l'alegria a la paraula? la mirada al somriure o el somriure a la mirada?

    o ets tu, qui, amb les teves subtils imatges, ens posseeixes a nosaltres?

    No m'ho diguis... m'agrada interpretar-te, com interpretar els teus comentaris, sempre vius.

    una abraçadassa!

    m

  • S'eriça la pell...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-10-2005

    i el cor s'exalta quan les sensacions arriben i traspassen l'espai que ens separa.
    Hi ha una mena de bellesa que gairebé fa mal, que ens envaeix i sacseja com aquesta mar encrespada que anomenes.
    Hi ha alguna cosa en el poena que talla l'alè.
    Crec que t'engoleixes els instants i les sensacions amb passió i golafreria...

    Una abraçada i fins aviat!

  • com un arpa que canta[Ofensiu]
    llu6na6 | 09-10-2005 | Valoració: 9

    gràcies pels teus comentaris afectuosos i comprensius.

    les teves paraules són pigments que omplenen el full de colors i canten, riuen, sotraguegen i parlen de tu. De les teves emocions més íntimes.

    Dibuixen el teu mon de contactes, amors i presències, percepcions i sensacions.

    M'ha agradat molt Blaumar, felicitats!Et seguiré llegint!

  • M'agrada aquest concert[Ofensiu]
    Bruixot | 06-10-2005

    traslladat en paraules. Ja veig les notes saltant de orella a orella, d'ull en ull, de parpella a parpella.
    M'agrada l'estrofa
    La pell m'esclata de goig
    i m'arrossega una mar
    encrespada de rabiosa alegria.

    És, com ho diria, roent, exultant...
    Tot i que a mi la mar encrespada sempre m'ha fet més aviat por, m'agrada imaginar-la encrespada d'alegria!

    Una abraçada,

    Bruixot

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

blaumar

24 Relats

126 Comentaris

37344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.
Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.