Hola, Biel.

El meu anàlisi sobre la poesia neix d'un dubte completament oposat al concepte "POESIA"

Em pregunto, més aviat, qui és qui diu què és poesia i què no ho és.

Per a mi, la poesia és un rampell d'inspiració (potser al contrari de com tu penses) que perd la gràcia i la frescor quan li volem imposar una rima assonant o consonant i una mètrica determinada.

No és això mutilar el que hauria de convertir-se en expressió de sentiments?

Potser, però, de totes maneres, jo, ni soc poeta, ni intento distingir a qui ho és de qui no ho és.

M'agrada que facis aquesta crítica, tot i que no expliques per què li dius "poesia de butxaca".

Gràcies pels teus comentaris. I pels teus relats!

Adonis.

perdona, que són dos relats... l'altre era Els trajectes al tren...

(menuda planxa)

ara els llegiré per veure si trobo les set diferències.

perdona noi.

Ei! Daniel, has publicat dos cops el mateix relat... no l'he llegit, però em sonava el títol...

... un poema curtet però agradable de llegir. No és per donar-li un 10, però tampoc és per un 6.

Ni pa ti ni pa mi, no acostumo a valorar, però en el meu desequilibri, sóc persona equilibrada.

Escriu-ne més, no?

Au, va!

... crec que tu i jo...

...tu i jo...

... ens hem escapat del mateix psiquiàtric, no?

deberteuru sahalashi masdaff?

(no vol dir res, això últim, però queda inquietant, no?)

au.

siau.

... a la shuhua: el paio no té boca. No li busquis un significat. Més que surrealista, aquesta història és onírica (ho vaig somiar)...

podem dir que l'idiota es pensa que com a friki ja no es pot guanyar la vida perquè en no poder explicar el seu incident, ja no li deixaran tocar més el piano amb el membre, i no cau en que no té boca i amb això es podria guanyar la vida com a friki... Mesentiende?

a la Tiamat:

tava de vacances...

respecte aquests últims comentaris...

... sense comentaris II.

... sense comentaris...

fent servir l'idioma de l'home que xiuxiuejava els cavalls, la paraula que pot indicar el final d'aquest relat desbocat és, perfectament:

so!

-de res-

-a disposar-

(home incommensurablement talentós, bell, intel.ligent i atractiu, ric, bon partit, gran professional, amic excel.lent, amant legendari, i poseïdor de totes les virtuts hagudes i per haver... cerca àvia)

podré

venir

ho sento

.--. ; --.. ; ---.. ; --. ; ...--

(comentari en morse)

.