Cercador
Petita i rocambolesca història (en forma de poema) sobre un personatge de peculiars hàbits
Un relat de: Adonisla oliva del meu Martini havia mort travessada per un
escuradents insensible i fatídic,
l'interior del seu forat, vermell i horrible com una llengua,
ja no era una anxova, ni un pebrot,
era la sang coagulada després de l'assassinat comès
per un cambrer d'origen desconegut
i mirada freda,
seca com el Martini.
després de divuit copes iguals,
les olives assassinades me la portaven fluixa,
(i no ho dic només per la regularitat amb què anava a pixar)
i la terrassa d'aquell bar semblava un camp de batalla,
amb bosses de patates obertes pel mig, exhibint els budells ondulats
o al punt de sal,
o amb gust barbacoa, o formatge o pernil serrà.
requisits exigits per ser un borratxo de ciutat:
cap.
només beure fins a rebentar, i no buscar excuses,
beure i ja està,
i potser inventar-te idioteses, com ara que tens les cames
envaïdes per escarabats,
o que el cambrer fred com un Martini,
en realitat es diu Martí,
és de Vilanova,
i té por que marxis sense pagar,
o que simplement caiguis desmaiat
i li omplis de vòmit la terrassa.
Comentaris
-
De tant en quan ens calen relats al·lucinògens[Ofensiu]Carles Ferran | 13-11-2011 | Valoració: 10
M’he trobat amb la teva obra. Quina sort descobrir la sornegueria, el surrealisme, la desmesura, els deliris, en un web habitualment tan seriós. ·El que m'estalviaré en antidepressius!. T’he afegit als meus preferits.
-
Que mes a dir?[Ofensiu]mariavica | 22-07-2007 | Valoració: 10
Aquest és el tercer relat teu que llegeixo i no deixes de sorprendre'm. Contiunua així!!
-
M'agrada...[Ofensiu]L'escriptor mediocre | 18-07-2006
encara no sé ben bé perquè pero li trobo un punt personal... A més a més, la descripció que en fas de tot el que veus està molt bé (Pobres olivetes...snif...).
No t'aturis
Juseph -
m'ha agradat[Ofensiu]Tempsperdut | 01-05-2006 | Valoració: 8
m'ha agradat, massa detalls potser per una història surealista que ningú acavarà d'entendre.
Tot hi que admeto que se m'ha escapat un petit somriure al llegir-lo, fa que pensar.
una abraçada;
tempsperdut -
Títols eterns, martinis i fotos.[Ofensiu]xesco | 12-08-2005
M'ha enganxat aquell relat teu de títol etern i després n'he llegit un parell més (Per cert, sóc un especialista a matar personatges i no te'n puc recomanar cap). Aquest del Martini m'ha semblat molt bo. Et segueixo llegint a veure què més amagues.
APA10! ens llegim!
PS: Per cert, quina mania a no posar una foto! Tinc ganes de veure la cara de la persona capaç d'escriure d'aquesta manera. -
rocambolesca[Ofensiu]donablanca | 31-03-2005 | Valoració: 10
pel meu gust és una mica fastigós-explicit. però per altra banda m'ha agradat molt el surrealisme del relat
Valoració mitja: 9.2
l´Autor
29 Relats
190 Comentaris
86290 Lectures
Valoració de l'autor: 9.01
Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).
Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.
Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.
Últims relats de l'autor
- Giragonsa és una paraula que, si no fos per les ges, per la i, per la erra, per les dues as per la o i per la ena, seria ben bonica, tu (només se salva la essa).
- Sóc capaç d'escriure un relat amb un títol normal, de dimensions proporcionades i sense que hi intervinguin parèntesi (ai, cony! Veig que no, que no en sóc capaç!)
- Troballa descomunal sota l'ungla del dit gros del meu peu esquerre (després d'haver-me'l tallat pacientment amb forquilla i ganivet)
- El Càtar càntabre i el coeficient intel·lectual de les marmotes (poema resplendent escrit amb un escuradents cinc dies abans de sortir del psiquiàtric)
- L'home que no tenia temps per perdre (Minirelat que no passarà mai a la història de la literatura catalana)
- La Llei de l'Estira i Arronsa (tu, coses que passen)
- Petita i rocambolesca història (en forma de poema) sobre un personatge de peculiars hàbits
- versos siderals, concebuts a l'Univers Indòmit
- Els cignes a l'estany
- Nilemah
- Anàlisi sobre la poesia (completament seriós, encara que no ho sembli)
- Temps estimat de lectura...
- Ep, carai (una exclamació totalment espontània tot just al límit de l'abisme de la fi del món)
- Què us sembla si titulem aquesta coseta... Allibera't, per exemple?
- Cent trenta quilos de xafardera borratxa