Cercador
Cent trenta quilos de xafardera borratxa
Un relat de: Adonis- Compartir:
la portera de la meva escala,
cent trenta quilos de xafardera borratxa,
balla samba amb una gràcia
que mai m'hauria imaginat.
me la trobo a la porteria,
sacsejant la seva gràcia i el seu greix
(en mal català, algú diria grassa)
sobre el pal
descomunal
d'un brasiler, de negres carns,
també ben generoses,
mentre en Carlinhos Brown
perfora l'ambient amb la repetitiva
Maria Caipirinha
(no és l'únic que perfora, quin enrenou de crits
i gemecs cetacis, la puta grassa i borratxa
de la portera i el brasiler aspirant
a lluitador de sumo del cinema porno!)
la visió m'ha deixat esgarrifat,
mai m'hauria pensat
que un ésser humà pogués tenir uns pits
tan infinits,
set panxes i quatre galtes del cul,
ni tampoc que un brasiler
no fos musculós i bru,
permanentment enganxat a una pilota de futbol,
ficant-li sempre gols
a models de mides perfectes.
bé, la vida no és ben bé el que sembla,
i en aquest ball libidinós de la samba greixosa,
sembla que el brasiler
acabarà per ficar un gol a la porteria,
i fins i tot jo,
vés per on,
començo a trobar-li morbo,
als cent trenta quilos de puta borratxa i xafardera,
de la balena ballarina de samba de la portera.
Comentaris
-
Apreciat Adonis[Ofensiu]Tiamat | 03-09-2004
sí, tens raó, provenim del mateix psiquiàtric. Menjàvem sopa a la mateixa taula, recordes? En diuen Residència dels Déus, però ja saps que aquest nom només és per suavitzar-ho. Pels mortals ignorants que llegeixin aquesta carta (que per cert, no ho haurieu de llegir, ja que us pot cremar als ulls i fer que us surti pus de les orelles), dir-los que tan Adonis com Tiamat són divinitats, i que per tan, ens podem excloure de l'ignorància de la resta de mortals. Com es pot comprovar, la nostra bellesa és absolutament divina (tan en la foto que teniu en aquesta pàgina, pujant a mà dreta, com la que es troba al costat de cadascun dels meus relats, es veu clarissimament)(el que passa és que amb tanta televisió, els mortals heu oblidat quins són els models reals de bellesa). Adonis és déu, alhora, de la mort i de la resurrecció de la natura (gràcies, enciclopèdia catalana), cosa que, evidentment, pot dur a embogir, i Tiamat és deesa (sumeria) del Caos, cosa que també toca una mica, al cap dels anys.
M'he perdut. Començo de nou? sí? gràcies.
Apreciat Adonis,
sí, tens raó, provenim del mateix psiquiàtric. Menjàvem sopa a la mateixa taula, recordes?
Atentament,
Tiamat -
Huo, huo[Ofensiu]pèrdix | 03-09-2004
començo a trobar-li morbo,
als cent trenta quilos de puta borratxa i xafardera,
de la balena ballarina de samba de la portera.
Em sembla que aquest frase és fàcilment pronunciable a ritme de samba.
M'he fet un fart de riure!
l´Autor
29 Relats
190 Comentaris
84073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.01
Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).
Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.
Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.
Últims relats de l'autor
- Giragonsa és una paraula que, si no fos per les ges, per la i, per la erra, per les dues as per la o i per la ena, seria ben bonica, tu (només se salva la essa).
- Sóc capaç d'escriure un relat amb un títol normal, de dimensions proporcionades i sense que hi intervinguin parèntesi (ai, cony! Veig que no, que no en sóc capaç!)
- Troballa descomunal sota l'ungla del dit gros del meu peu esquerre (després d'haver-me'l tallat pacientment amb forquilla i ganivet)
- El Càtar càntabre i el coeficient intel·lectual de les marmotes (poema resplendent escrit amb un escuradents cinc dies abans de sortir del psiquiàtric)
- L'home que no tenia temps per perdre (Minirelat que no passarà mai a la història de la literatura catalana)
- La Llei de l'Estira i Arronsa (tu, coses que passen)
- Petita i rocambolesca història (en forma de poema) sobre un personatge de peculiars hàbits
- versos siderals, concebuts a l'Univers Indòmit
- Els cignes a l'estany
- Nilemah
- Anàlisi sobre la poesia (completament seriós, encara que no ho sembli)
- Temps estimat de lectura...
- Ep, carai (una exclamació totalment espontània tot just al límit de l'abisme de la fi del món)
- Què us sembla si titulem aquesta coseta... Allibera't, per exemple?
- Cent trenta quilos de xafardera borratxa