El Càtar càntabre i el coeficient intel·lectual de les marmotes (poema resplendent escrit amb un escuradents cinc dies abans de sortir del psiquiàtric)

Et segueixo, no ho sé, ets diferent del que trobem per aquí, i per això et seguim, fa temps que busco, que busquem o podríem dir finalment que et busquem, derrotista, que ets un derrotista del llenguatge més nostrat, però sàpigues que et seguim i et descobrim rere de paraules descontrolades i històries sense cabal, avui en dia, riure, no s'hi val!

M'agraden els giravolts que sento quan llegeixo aquest bocinet de pensament. Felicitats!

genial...jejeje, m'has fet saltar llàgrimes i tot (i mira que jo no ploro mai, eh?) buuuufff m'encanten els teus relats, sempre que vull riure una estoneta busco la teva cara que denota bellesa i serietat i llegeixo algun dels teus "relats estrambòtics".
au! (no es que m'hagi fet mal, no..és un 'au' d'aquells que volen dir "fins una altra, continua endavant, etc".)
Una forta abraçadaaa!
Meryl
PS: no deixis d'escriure, eh?? ;)

Jo mai m'he emborratxat, però aquest poema té tota la pinta de ser una descripció d'una borratxera.

O també té pinta de ser un d'aquests relats que tenen menys sentit i són menys comprensibles que Zenó negant el moviment.

Au, felicitats!!!

Calla, tu!. Que el comentari va aqui sota!.

pel relat que tens als més llegits, i d'una tirada ja n'he fet un bon grapat. Seguiré descobrint cosetes teves..ets un mestre!

M'agrada aquest relat, és molt curiós. I el títol està bé.

Un humor estrambòtic, com a frikie en llenguatge coloquial.

T'hauria de llegir més sovint. Salut!!!

... benparit! Amb un poema ben fet, benhaurat i ben bonic. Amb totes les benvingudes possibles... Molta salut i molta rebolica!
PS.- I els càtars càntabrs? Amagats darrere la rima?

Ma agradat mol al teu ralat.

La contaminació forma part d'aquesta cultura. Jo crec que no hi podem fer res. Simplement, passar d'aquesta cultura, mirar per la finestra amb un somriure plàcid i dir-nos:
-Ei... som aquí!