Un vespre llarg i daurat (crítica a la poesia de butxaca)

perdona'm tots els errors de grafia, ortogrtàfics què he fet, mmm, ahir vaig anar a dormir tard, acabant fent de taxista i en arribar a casa ja no tenia son.

;-)

Avui que estic més tort que dret
que tinc més son que ser cec
llegeixo la teva crítica en un moment
i em posaré a fer feina en un tres i no res

Perdona'm per l'estrofa avorrida, insulsa, dolenta que acabo de fer. (Satírica, irònica o humorística)

La teva crítica amb el teu toc inconfusible d'ironia és bona en el fons, en la forma no (i tu ja ho saps . Jo també sé que ho pots i saps fer millor, tot és implicar-s'hi amb el cor. M'ha agradat de totes maneres el vers repetitiu. Té força i enginy però alguna estrofa la podies haver arrodonit més. Mmm, ja per mail et faré una crítica detallada de tot la poesia.

No et posaré un vuit
perquè la Shu Hua
va deixar ben nua
i amb tota la culpa
el gran doble buit
de la puntuació bona
que fa pujar tota hormona

Sí, tens raó una altra poema per tirar a la brossa. Què n'és de difícil que unes estrofes diguin alguna cosa amb sentit i que es faci amb llenguatge acurat, no fa falta que sigui lluit i amb paraules de l'èlit, només necessiten passió, sentiment i fer-ho des del cor, vaja com qualsevol relat sigui poesia o no.

.. i vinc, faltaria més! (ara jo t'enviaria a un altre poema meu que té a veure amb el tema, però és tan nauseabund que no et diré quin és!)

potser no dedicarem el nostre temps buscant grans rimes o grans melodies.. potser tampoc aconseguirem que ningú doni un duro per poemes nostres.., però.. i lo bé que ens ho passem? :P doncs ja està

apala, una abraçada!

atentament (em mola dir atentament, escriguis el que escriguis, hi fots un "atentament" al final i queda com de més nivell)

Tiamat


P.D - ejem.. algun dia m'haig de posar a llegir yagos i hoppenhaimers i mediterranis (ho confesso, m'he llegit tots els teus relats menys els que són de yagos i hoppenhaimers i mediterranis..)

vés per on! Estic d'acord amb tu.

Per a mi la poesia també és una altra cosa que va molt més enllà dels quatre versets, més torts que drets. I potser no cal rima, potser no cal comptar síl·labes, potser no cal cenyir-se a unes normes i estructures que et malmenen la llibertat, o la creativitat, o com ho vulguem anomenar. Però poesia no és sols escriure en columna. Digue'm clàssica, també.

I aquest poema teu és... això: una lleu crítica. Tal com vaig pretendre fer jo: una lleu autocrítica del joc que duc a terme, i que en cap moment pot ser anomenat poesia.

Salut!

LLIBRE

Hola, Biel.

El meu anàlisi sobre la poesia neix d'un dubte completament oposat al concepte "POESIA"

Em pregunto, més aviat, qui és qui diu què és poesia i què no ho és.

Per a mi, la poesia és un rampell d'inspiració (potser al contrari de com tu penses) que perd la gràcia i la frescor quan li volem imposar una rima assonant o consonant i una mètrica determinada.

No és això mutilar el que hauria de convertir-se en expressió de sentiments?

Potser, però, de totes maneres, jo, ni soc poeta, ni intento distingir a qui ho és de qui no ho és.

M'agrada que facis aquesta crítica, tot i que no expliques per què li dius "poesia de butxaca".

Gràcies pels teus comentaris. I pels teus relats!

Adonis.

Moltes vegades no té paraules, dic jo que per això no la podem llegir. Mirades, carícies, veus...Hi ha qui busca mots i vesteix sensacions amb roba massa ajustada.
M'ha agradat la crítica que fas d'aquests sastres.
Allò de Pedres...era tan sols un mal dia.
Gràcies

Però jo crec que més que ritme o so, la poesia, el que ha de tenir, és sentiment, i a partir d'aquest sentiment, és quan neix la mètrica.

Tot i així, m'ha agradat aquest poema teu, bona crítica, si senyor.

Gràcies pel teu comentari!
Una forta abraçada!!