Els cignes a l'estany

els cignes a l'estany
plomes blanques
aigua quieta,
dies elàstics
sol
cel elèctric,
mirades
besos al banc
un parc llunyà en el record.

silenci.

podries tornar?
els cignes no hi son.
ni tu, ni jo.

núvols negres al meu cel,
el sol,
s'ha quedat sol,
ja no es reflexa
al mirall
de l'estany.

estrany.

sóc estrany al banc d'aquest parc
mort,
sense tu,
el parc i jo,
mentre les fulles seques
al terra fred
de la tardor
encara em parlen de tu,

i el silenci

s'escapa lluny com un lladre,
llàgrimes,
ball majestuós dels cignes
al record,
fent-se la cort,
com tu i com jo,
al banc
a l'estany
sota el sol.

hivern
sense neu,
només fred,
al meu cor.

els cignes a l'estany
plomes blanques
a la memòria,
hores estripades
esclafades com insectes
sota el peu
de la distància.

insignificant.

només records
inconsistents
com plomes blanques
d'uns cignes que
ja
no hi son,
sol,
estic tan sol,
com el meu reflex
trist
al mirall
trencat
de l'estany.

cignes a l'estany.
ja no hi son.
ni tu.
només quedo jo,
i el sol.
tots dos sols.