Cercador
El pianista sense feina (la vida és molt dura, tan dura com...)
Un relat de: Adonisrelatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.
L'home que toca el piano amb el penis s'ha quedat a l'atur.
I ara com va a l'oficina de l'INEM i diu quina és la seva professió?
Té collons la cosa (mai més ben dit): ell és capaç de tocar qualsevol peça amb una exactitud de virtuós, és un autèntic geni musical (i un fenomen de la natura) que no trobarà feina enlloc més que no sigui un restaurant eròtic com el que acaba de deixar, però és clar, si ja s'ha corregut (mala expressió, donat el tema que estem tocant... perdó, no l'estem tocant... el que toca és ell... bé, deixem-ho) el rumor d'allò que va passar, motiu pel qual el despatxaren...
Està tot el dia a casa fent-se palles mentals (ep, mentals, mentals!) sobre el fet en qüestió... Ell no volia sodomitzar el gos de l'amo del restaurant, va ser un accident, però la gent és molt malpensada...
Estava assajant el seu número (per tocar necessitava que el seu membre estigués, com a mínim, "morcillón" com es diu vulgarment) i li estava sortint tant bé que va tenir una erecció justament al clímax de la peça que estava tocant.
Ai, carai, en aquells moments va sentir un soroll a prop del seu camerino, va obrir la porta amb aquell sabre genital presentant armes i va encular accidentalment la pobre bèstia, un dogo enorme i alt com una mala cosa, que va tenir la desgràcia de ser d'una alçada idònia per a la travessamenta.
El gos començà a cridar de dolor i sorpresa, i l'home que toca el piano amb el penis intentà alliberar la bèstia del seu garrot sense èxit.
Però és clar, en el moment en què agafava el gos per les natges, aparegué el seu amo (el de tots dos) i de ben poc que no es desmaia.
Els seus intents per explicar els fets foren inútils, i ell quedà desprestigiat de per vida.
Ara intenta aprendre a explotar la seva altra qualitat fora del que és comú, però a la gent no li fa tanta gràcia veure un home que no te boca.
Comentaris
-
nínxol boscà | 01-11-2006
et posaria un parell de jasjasjas però queda horrorosament patetic i no vull que pensis que me'n foto de tu.
-
responent...[Ofensiu]Adonis | 03-09-2004
... a la shuhua: el paio no té boca. No li busquis un significat. Més que surrealista, aquesta història és onírica (ho vaig somiar)...
podem dir que l'idiota es pensa que com a friki ja no es pot guanyar la vida perquè en no poder explicar el seu incident, ja no li deixaran tocar més el piano amb el membre, i no cau en que no té boca i amb això es podria guanyar la vida com a friki... Mesentiende?
a la Tiamat:
tava de vacances...
-
Casualitats de la vida[Ofensiu]Tiamat | 29-08-2004
avui per la tele sortien, no un, sinó dos homes que tocaven el piano amb la polla.
de debó.
per cert, vas entrar amb molta empenta a relatsencatala i has desaparegut del tot.
és una llàstima. -
no entenc el final[Ofensiu]Shu Hua | 20-08-2004
és una història absurda i surrealista, graciosa, atrevida i poca-solta, felicitats, però no he entès el final: qué vol dir que no té boca?
l´Autor
29 Relats
190 Comentaris
85644 Lectures
Valoració de l'autor: 9.01
Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).
Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.
Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.
Últims relats de l'autor
- Giragonsa és una paraula que, si no fos per les ges, per la i, per la erra, per les dues as per la o i per la ena, seria ben bonica, tu (només se salva la essa).
- Sóc capaç d'escriure un relat amb un títol normal, de dimensions proporcionades i sense que hi intervinguin parèntesi (ai, cony! Veig que no, que no en sóc capaç!)
- Troballa descomunal sota l'ungla del dit gros del meu peu esquerre (després d'haver-me'l tallat pacientment amb forquilla i ganivet)
- El Càtar càntabre i el coeficient intel·lectual de les marmotes (poema resplendent escrit amb un escuradents cinc dies abans de sortir del psiquiàtric)
- L'home que no tenia temps per perdre (Minirelat que no passarà mai a la història de la literatura catalana)
- La Llei de l'Estira i Arronsa (tu, coses que passen)
- Petita i rocambolesca història (en forma de poema) sobre un personatge de peculiars hàbits
- versos siderals, concebuts a l'Univers Indòmit
- Els cignes a l'estany
- Nilemah
- Anàlisi sobre la poesia (completament seriós, encara que no ho sembli)
- Temps estimat de lectura...
- Ep, carai (una exclamació totalment espontània tot just al límit de l'abisme de la fi del món)
- Què us sembla si titulem aquesta coseta... Allibera't, per exemple?
- Cent trenta quilos de xafardera borratxa