Anàlisi sobre la poesia (completament seriós, encara que no ho sembli)

Em recorda la meva critica a la poesia, però jo soc molt pitjor poeta, ja t'aviso. Crec però, que ser poeta és molt més (Mooooolt més) que fer rimes o parlar de coses boniques. No sé, tu, mira, coses que penso.

Biel.

Vaig anar a passejar a la vora del mar, i mentre contemplava els teus ulls clars vaig adonar-me de quan que t'estimava.

Vaig anar a passejar,
a la vora del mar,
i mentre contemplava els teus ulls clars,
vaig adonar-me
de quan que t'estimava.

(ai cony! però si jo no tinc els ulls clars!)(era per rimar amb mar!)(però neen, si volies fer-ho rimar, havies de dir "el teu ull clar")(però és que tens dos ulls tu!)(també és veritat).

És igual. Vaig agafar-te de la mà i tu em vas donar un somriure, deliciós, bona dentadura, llavis molsuts, plaer a l'abast

Vaig agafar-te de la mà,
i tu em vas donar un somriure,
deliciós,
bona dentadura,
llavis molsuts,
plaer a l'abast.

(com que bona dentadura? si tinc les dues dents de davant separades, que es nota quan menjo alguna cosa tova que hi pugui deixar la marca)

No ho facis tan complicat, a sobre que t'idealitzo! mira eh? no es pot fer poesia si el destinatari s'hi posa de cul d'aquesta manera. Plego.



No sé, tio, Adonis, què cony és la poesia.
Continua investigant (de fet, els teus últims poemes -pq crec que són poemes!-, van sobre això, no?). Au doncs, ànims.

I recorda: la llum del final del camí, pot ser que només sigui un microones ences. Recorda-ho sempre! (pots oblidar-ho de 4 a 5 de la matinada, però això és tot)